El nostre protagonista daquest llibre….és un barceloní que va néixer al barri de Sant Andreu de Palomar lany 1909. Militant del Bloc Obrer i Camperol (BOC) i del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM), va impulsar des de la Cooperativa l’Andreuenca la creació de la Unió de Joventuts Cooperatistes, de la qual fou president i director del seu òrgan de premsa, Tremp. En acabar la Guerra Civil, es va haver d’exiliar a França, on, en esclatar la Segona Guerra Mundial, es va incorporar a la xarxa d’evasió Vic-Martin, que ajudava refugiats a traspassar la frontera i subministrava avituallament a la Resistència. A Tolosa de Llenguadoc va fundar Acció Cooperatista Catalana i va ser director d’Impuls, el seu òrgan de propaganda. També fou president del Casal Català de París i col·laborador a l’exili del president Tarradellas. Impulsor i redactor de la Llei de cooperatives de Catalunya del 1983, va promoure la creació de les noves estructures del cooperativisme. Va ser president del Consell Superior de la Cooperació i de la Federació de Cooperatives de Consum. També fou director de la revista Cooperació Catalana i membre de la comissió que va negociar l’acord de compensació del patrimoni confiscat a les cooperatives.
Aquest lluitador per les lliberts, va morir al mateix barri que el va veure néixer lany 1989.
Aquest llibre, Andreu Cortines Jaumot.Cooperativisme i llibertat nacional, és un dels llibres que pertany a la col·lecció Cooperativistes Catalans-26. Un llibre que té com a director a Antoni Gavaldà de la Fundació Roca i Galès i la Universitat Rovira i Virgili que, a més hi compta amb la col·laboració de: Joaquim Albareda de la Universitat Pompeu Fabra ; Josep Casanovas de la Universitat de Vic ; Àngel Duarte de la Universitat de Girona ; Núria Esteve de la Fundació Roca i Galès ; Pere Gabriel de la Universitat Autònoma de Barcelona ; Andreu Mayayo de la Universitat de Barcelona ; Xavier Palos de la Fundació Roca i Galés i Josep Santesmases com a historiador.
Josep Edo Puertas (Barcelona, 1944) és llicenciat en Ciències Econòmiques i Filologia Hebrea. Ha cursat estudis de postgrau en economia industrial a la London School of Economics; en història antiga, a la Universitat Pompeu Fabra, i en economia cooperativa, a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Militant de l’esquerra clandestina durant la dictadura, va ser delegat del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona, per la qual cosa fou expedientat i sancionat amb l’expulsió de la Universitat. És professor d’Economia de l’Empresa a la Universitat de Barcelona i a la UAB, i d’Economia Pública a l’ESADE i a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya.
– Josep, conta’ns , per favor , com van ésser els inicis amb les militàncies al seu poble, Sant Andreu de Palomar?. Penses que iniciar-se amb militàncies cooperativistes en pobles com aquests, d’aquestes dimensions, és més aviat difícil? l o comporta que pots dur a terme de millor manera els conceptes per tal de ‘convertir’ una societat en una societat amb els fonaments del cooperativisme…
L’any 1930 Sant Andreu tenia encara l’estructura d’un poble si bé jurídicament era un barri de Barcelona des de 1897. Cal tindre present aquesta circumstancia ja que si bé la vida local era molt intensa i molt semblant a la d’un poble, la influencia del que passava a altres barris de Barcelona no era menyspreable.
Sant Andreu era un nucli urbà eminentment obrer en el qual hi havia industries importants i on l’Ateneu Obrer –que es on es va formar Cortines—era una institució rellevant en la vida del barri. La cooperativa l’Andreuenca estava molt lligada a l’activitat de l’Ateneu ja que molta gent era sòcia o participava en l’activitat de les dues entitats com era el cas de la família de l’Andreu Cortines. Per això el món del cooperativisme mai va esser per a ell un món aliè.
El mateix passava en molts altres pobles de Catalunya en els quals les cooperatives i els ateneus van jugar un important paper en la socialització de la classe treballadora. Altra cosa era la ‘militància’ cooperativista, ja que com és lamentaven alguns líders de l’època, les cooperatives tenien molts socis però pocs cooperadors, i això també ho pensava així l’Andreu Cortines.
– Els joves davant altres companys de més edat, però també cooperativistes …com reaccionaven? Quines relacions tenien?
Els joves trobaven l’ambient de les cooperatives anquilosat i ancorat en un cooperativisme nostàlgic i amb poca empenta. Per això varen buscar formes de renovació amb la creació de seccions culturals, que malauradament no van reeixir excepte en alguns cassos aïllats.
– Quins van ésser els principals entrebancs que es van trobar els qui s’apropaven al cooperativisme?
A principis dels anys trenta nomes podien ser soci d’una cooperativa els caps de família i això era un clar entrebanc perquè molts joves pogueren participar en les activitats que s’hi feien, ja que només podien fer-ho els fills dels socis. Tot i això durant aquests anys d’efervescència política i social, algunes cooperatives feien actes oberts a tothom i això facilitava eixamplar la participació. Justament obrir vies perquè els joves pogueren entrar en l’àmbit cooperatiu, trencant esculls burocràtics, va ser de bon començament un dels objectius d’Andreu Cortines.
– En tot això com va ésser la posició del nostre protagonista, en Andreu Cortines Jaumot?
Com deia, el seu primer objectiu va ser el d’obrir el món cooperatiu a la gent de la seua generació. El seu segon propòsit va ser el de facilitar la creació d’una veritable militància cooperatista que poguera transformar aquest món cooperatiu.
– El seu pas per les Joventuts Cooperativistes el podríem definir com molt ferm, atrevit…agosarat, però, sobretot, digne…és com si sapigués què havies de fer en cada moment i des de molt jove(sorprèn prou la seua maduresa)?
Les Joventuts Cooperatistes són una creació d’un grup de joves que es movien a l’entorn de Teixidors a Mà i l’Andreuenca. Per posar alguns noms podríem citar Antoni Solé, Felip Capdevila, Fernandez Jurado i Andreu Cortines. En tot cas Solé i Cortines varen ser-ne els impulsors i dinamitzadors de l’organització. Cortines sobretot ho tenia molt clar: per transformar el cooperativisme calia tenir una organització que dirigís el canvi. No oblidem que Cortines, en aquells moments, tenia una responsabilitat política a nivell local en el POUM, i per tant una certa experiència en la pràctica organitzativa de l’activitat política.
– Digues quan va aplegar la Guerra Civil: què va passar: primer el descontent amb certes maneres d’entendre i portar certes cooperatives, les difícils decisions per part del cooperativistes més joves; la sortida cap al front i després la derrota, l’exili i veure com a Europa aplegava una altra guerra que ja s’havia portat a terme a lEstat Espanyol. Dues qüestions: com van viure aquests fets la gran part de joves cooperativistes? I en concret en Andreu Cortines?
La guerra va ser un desastre que va colpir especialment els joves. Molts projectes vitals van quedar anorreats en poc temps. Sempre ens serà difícil entendre els terribles efectes de tantes morts i tant d’exili.
Les morts varen afectar especialment els milers de joves que varen haver d’anar al front. Tots aquells que volien transformar el cooperativisme, es van trobar defensant les llibertats amb un fusell a la mà. El preu que va haver de pagar aquella generació de joves va ser injustament desproporcionat. Amb la guerra la transformació gradual del cooperativisme que pretenien les Joventuts, va perdre tot sentit. El que calia era contribuir a l’esforç de transformar la societat i les relacions de producció, i amb poc més que les pàgines d’un periòdic (Tremp) és el que es van proposar fer.
– El pas i la col·laboració amb la publicació Tremp va ésser molt important, tot i que curta duració….Conta’ns.
‘Tremp’ és l’obra periodística de guerra de Solé i Cortines. Poc més podien fer quan les bases de l’organització estaven al front. Fernández Jurado n’era el corresponsal més destacat. ‘Tremp’ reflecteix en certa manera, la visió naïf d’una ferma creença en la victòria del poble i del triomf d’una impossible revolució.
– Amb Tremp va publicar a lEstat, però amb Vincle des de lexili….com a investigador quins canvis has pogut percebre i veure entre aquestes col·laboracions?
‘Tremp’ i ‘Impuls’ són dues publicacions cooperatistes. La primera del temps de guerra i la segona del començament de l’exili del 45.’ Vincle’ és una revista dels exiliats lligats al Casal de Catalunya a Paris. La creació de’ Vincle’ està lligada a Cortines, però en el seu contingut hi participa molta gent del món polític i cultural de l’exili. És una altra tipus de publicació que neix en unes altres circumstancies i amb uns objectius del tot diferents als qui van justificar el naixement de ‘Tremp’.
Però, la petjada que sempre és pot identificar en aquestes publicacions, és la del treball honest i artesà, en favor dels principis de cooperació entre els pobles i unitat en la defensa de la llibertat del seu país, dels qui Cortines mai va deixar de ser-ne militant.
