Diari La Veu del País Valencià
‘Retrat d’un magnicidi’, de Jordi Finestres
Jordi Finestres escriu per Ara llibres’ una aproximació quasi mil·limètrica de les últimes hores del president Companys

Quan es compleix, aquest any, el 75 aniversari de la mort del president Company, en Finestres intenta resoldre qui va matar Companys i qui va fer el tir de gràcia

Què ens diu l’editorial Ara Llibres:
Una descoberta excepcional que permet a l’historiador seguir les últimes passes del president republicà hora a hora, pràcticament minut a minut, i recrear un dels episodis més obscurs del passat recent del nostre país: la persecució a França del president electe a l’exili, la seua captura i empresonament i la seua vergonyosa execució per part del bàndol franquista insurgent. Una documentadíssima investigació, en edició il·lustrada, que es llegeix com una intriga absorbent, de trist i cèlebre final, en la qual ressonen amb emoció les últimes paraules del president: “Per Catalunya!”.

Ens aproximem a Jordi Finestres:
Aquest periodista, especialitzat en l’àmbit de la comunicació esportiva i política i també de la divulgació i investigació històrica a la revistaSàpiens. Ha treballat en diversos mitjans de comunicació, tant en premsa com a la televisió. Ha publicat més d’una vintena de llibres, la majoria dels quals, centrats en temàtica històrica i en l’esport.

Cazarabet conversa amb Jordi Finestres:
-Jordi escriure en aquests dies sobre la figura de Companys—lúltim president de la República Catalana dERC—quan el tema de la independència de Catalunya està, més que mai damunt la taula, és més fàcil, més difícil o què creus que comporta?
-Escriure sobre la figura de Companys és un deure democràtic que té un país i una societat democràtica, independentment del moment polític que vivim. No obstant això, és cert que la reclamació de la sobirania plena per a Catalunya també va lligada a recordar la nostra història i la de les persones que l’han configurada, com és el cas del President Companys.

-Per què thas aproximat a la figura del president Companys i del seu assassinat?
-Per homenatjar la seua figura. Lluís Companys va ser un demòcrata que va escollir el poble de Catalunya per ser-ne president, i a la vegada, va ser víctima d’un crim espanyol i alemany, que van atemptar contra la democràcia. A dia de hui, el govern espanyol encara no ha instat a les autoritats judicials a revisar el consell de guerra que condemnà a mort l’únic president europeu escollit democràticament afusellat en ple segle XX. És inadmissible. I crec que és un deure recuperar històricament la figura de Companys

-Quan ho vas fer: quins interrogants encara estaven per resoldre i amb quines pretensions et vas ficar a investigar?
-El projecte arranca l’estiu del 2014 conjuntament amb un bon amic, el fotògraf Quim Roser, amb el qual ens vam marcar com a objectiu conèixer a fons la identitat de les persones que van participar en el procés a mort del President Companys. I en plena investigació ens arriba un seguit de pistes, mitjançant una font familiar –fet que en aquell moment desconeixíem- de la persona que va disparar els trets de gràcia per ordre militar contra Companys. Parlem de Benjamí Benet, una figura fins ara desconeguda, i vam basar la recerca en saber qui era, com era i per què li va tocar a ell comandar l’escamot d’afusellament contra el President.

-Has quedat suficientment content i satisfet del resultat o encara et queden peces per anar component el trencaclosques que envolta lassassinat del President Companys?
-N’estic molt satisfet i segur que encara queden algunes peces per ajuntar, tot i que amb la nostra modesta aportació ara sabem més dades de l’afusellament i hem recuperat com van ser les darreres hores en vida del President Companys. Encara ens queda per resoldre on va anar a parar el mocador tacat de sang que duia Companys en el moment de la seua mort.

-Lany 2003 vas anar a Veneçuela, treballant amb la revista Sàpiens, on vas localitzar i entrevistar a qui en el seu dia va defensar al president Companys, en Ramon de Colubí, militar,(amb no massa encert perquè el president fou mort). Què ens pots dir daquella trobada? En perspectiva quina visió, hui tens de la defensa que se li va disposar a Companys? Per què la va dur a terme un militar?
-Va ser una experiència formidable. Colubí em va narrar les darreres hores i dies en vida de Companys, que confirmen que va morir amb un alt sentit de la dignitat, de manera serena i amb un ferm compromís amb la seua obra de govern, amb la seua gent i amb Catalunya. Em va explicar que quan li van encarregar la defensa de Companys tots tenien clar quina era la sentència i que es tractava de mantenir les aparences. No hi havia res a fer. No van permetre que la defensa aportés testimonis i la declaració íntegra de Colubí al judici no va quedar ni registrada, efectivament. Colubí va fer una defensa ètica i valenta del President Companys. I li va tocar a ell com a militar perquè així ho estipulava el Codi Militar en aquells temps.

-Tot i que Ramon de Colubí fou “rescatat” de lempresonat al vaixell Uruguai gràcies a la intercessió den Companys…Creus que la decepció daquest militar i certa frustració, des de lo més humà, tenint en compte i molt aquest ‘affaire’ fou allò principal que el va fer abandonar, l’any 1947, lexèrcit per marxar ben lluny?
-Sí, Colubí tenia clar que Companys era innocent dels càrrecs dels quals va ser acusat i ell mateix es va erigir en testimoni en recordar com va salvar la vida durant la guerra –havia estat condemnat a mort per recolzar l’alçament armat del 19 de juliol a Barcelona- gràcies a gestions de Companys. Cada 15 d’octubre Colubí tenia un emocionat record per “l’amigo Companys”, que era com el recordava. Després d’aquell judici i d’altres en els quals també va ser militar defensor de l’acusat, va veure que ell no havia fet una guerra per impulsar una dictadura injusta. I el1947 va abandonar la carrera militar i se’n va anar a Veneçuela a començar una nova vida.

-Sembla que el va defensar amb tot el coratge que va poder…però fins i tot es deixa com entreveure que el propi advocat de Companys tenia clar que el guió estava com escrit i que la sort den Companys era més bé de destí negre…. Què ens pots dir?
-Així va ser. Ramon de Colubí em va confirmar que tot plegat era una farsa embolcallada d’una aparenta legalitat. La sentència de mort de Companys ja estava escrita per ordres directes de Franco des del primer moment.

-Que té, amic Finestres, aquest llibre de diferent de la resta que saproximen, i més aquest any, a la figura del President Companys i a la seua mort?
-Tots els llibres que s’han escrit, amb rigor, sobre Companys ens ajuden a entendre la seua figura, la seua política, el seu compromís republicà… En el cas de Retrat d’un magnicidi mirem de fer un compendi detallat, amb documents i testimonis històrics, per entendre la magnitud de la tragèdia. I a més, com és el cas, de Benjamí Benet, aportem noves informacions.

-Com va estar de dirigit i coordinat lassassinat den Companys des de la dictadura franquista , la Gestapo que va agafar Companys i alguna traïció o alguna mena dacuseta…fins aplegar al dia de la seua mort?
-Sens dubte va ser un crim que fou conseqüència dels acords firmats entre l’Espanya de Franco i l’Alemanya de Hitler en matèria policial l’any 1938 i que permetia el lliurament de persones entre ambdós règims sense fer cas a les normatives internacionals en matèria d’extradició de refugiats polítics. Jo no parlaria de traïció, potser de mala sort en tot cas perquè el President Companys hagués pogut marxar a Mèxic en comptes de quedar-se a França, però no va voler fer fins trobar el seu fill Lluís, malalt, que estava desaparegut després que s’evacués la clínica on estava ingressat de manera precipitada davant l’avanç de les tropes alemanyes a França.

-En lestància a Montjuïc…se’l va tractar bé?
Sí, a diferència del tracte vergonyant i humiliant sofert als calabossos de la policia espanyola a Madrid, al castell de Montjuïc va ser tractat amb respecte, com una persona humana i, per motius de seguretat i pel càrrec que tenia, amb un cert privilegi respecte la resta de presos polítics.

-Com a estat la col·laboració amb Quim Roser, com a il·lustrador, per a dur a terme aquest treball?
En Quim Roser ha estat una persona imprescindible per fer aquest llibre. A més d’il·lustrador i excel·lent fotògraf, en Quim ha fet una gran tasca d’investigació per cercar la identitat de Benjamí Benet. Amb ell hem fet el recorregut junts després d’una entrevista radiofònica a ambdós, el juliol del 2014, quan es va posar en contacte amb mi una persona que em diu conèixer qui és el sostoficial que comandava l’escamot d’afusellament. En desconeixia que es tractava del seu nét ja que no m’ho va dir fins que el Quim i jo vam trobar l’expedient, a Madrid, de Benjamí Benet.

-Com va ésser el procés de documentació i investigació envers aquestes últimes hores del president Companys?. Perquè, a mi, em sembla que uns i altres degueren destruir moltes proves, molta paperassa…i que desembolicar tot lassumpte té que ésser força farrugós…Què ens pots dir?
-El nét de Benet ens va donar algunes pistes per localitzar la identitat del seu avi –que no va conèixer mai- tot i que fins al final vam entendre que no ens podia dir el nom perquè no volia trencar un compromís íntim, familiar. No ho va fer, però a partir de dades concretes sobre Benet vam anar configurant la investigació que va arribar a bon port. Les primeres pistes van apuntar cap a la demarcació de Tarragona i a les Illes Balears i a les inicials del nom i cognom de Benjamí Benet (B.B.), que ens van posar sobre la pista tot i que no va ser fàcil perquè calia quadrar totes aquestes informacions amb els arxius militars, que són molts i dispersos arreu de l’estat i, com dieu, estem convençuts que hi ha documentació sobre l’afusellament de Companys que o es va perdre o es va destruir per part del règim franquista.

-Aleshores quina metodologia de treball vas seguir?
-En el moment que vam aconseguir l’expedient de Benjamí Benet, que no es trobava en cap arxiu militar sinó al Ministeri de l’Interior ja que l’octubre del 1940 Benet era membre de la Policia Armada i no pas de l’Exèrcit i amb les dades facilitades pel seu nét vam quadrar la trajectòria del personatge. I, en paral·lel, vam posar totes les dades de personatges i situacions dels darrers dies de Companys per completar la història que s’explica en el llibre.

-En què estàs , amic Jordi, treballant ara…ens pots fer cinc cèntims?
-Estic treballant en una exposició sobre la col·laboració de Franco amb l’Alemanya nazi i la Itàlia feixista durant la II Guerra Mundial i preparant articles i segurament un llibre sobre aquesta qüestió.

Amics sento no haver-ho tribat el dia de confeccionar aquest article lenllaç amb català de la wikipedia:
https://es.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%ADs_Companys
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/10/08/catalunya/1349728914_727652.html

ELS LLIBRES AMB ARA LLIBRES DE JORDI FINESTRES:
http://www.arallibres.cat/ca/autor/1/177/jordi-finestres
Ens aproximem a lhome que va defensar a en Companys, Ramon de Colubí:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Ram%C3%B3n_de_Colub%C3%AD_y_Ch%C3%A1nez

Comparteix

Icona de pantalla completa