Allò que ens explica l’editorial Rafael Dalmau sobre el llibre
Vinculat a una família, de l’Hospitalet de Llobregat, significada en la lluita armada contra el franquisme, Manuel Sabaté (1925-1950) actuà al costat dels mites de la guerrilla anarquista. Després de dur una vida de rodamón i de saltar-se el servei militar, la seua experiència de lluitador llibertari fou poc brillant i molt breu. Als 24 anys va ser sotmès a un judici sumaríssim acusat de bandidatge i terrorisme. L’executaren, al Camp de la Bóta, pel fet de dir-se Sabaté.
L’autor, Josep Clara
És doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona, professor titular d’Història contemporània a la Universitat de Girona. Sha interessat per la historia política i social del Sexenni Democràtic, la II República i el franquisme. Entre les darreres obres publicades destaquem: “Santiago Sobrequés i Vidal. La història al servei d’un país” i “Els búnquers de la costa catalana. Patrimoni militar en temps de guerra ,1936-1939”.
-Amic Josep, ens pots explicar, breument, qui va ésser en Manolet Sabaté?
Un jove nascut a l’Hospitalet l’any 1925 que, sense estar implicat d’una manera continuada en les accions guerrilleres de la postguerra, va ser executat al Camp de la Bóta, el 1950, acusat de bandidatge i terrorisme.
– La raó de vincular-se a la lluita molt directa contra el franquisme podem dir que li ve des del bressol, des de la lluita de la seua pròpia família. Què ens pots dir daquesta lluita i què ens pots explicar de la família de Manolet Sabaté?
Els Sabaté foren una família emblemàtica de la lluita anarquista contra el règim de Franco. El seu germà Josep, torner de professió, va morir a mans de la policia l’any 1949. L’altre germà, Quico, protagonitzà una vida d’acció més llarga. L’historiador Hobsbawm el presenta com a paradigma
dels “bandolers expropiadors” que robaren per a la causa i foren dignes de convertir-se en llegenda.
– La seua vida de rodamón ja era com una mena de símptoma dallò que va esdevenir més endavant, oi?
Manolet fou un noi que cercà aventures i somià il·lusions fora del marc habitual de la família. Volia ser torero i acabà imitant els seus germans.
– I, a més, es va saltar el Servei Militar. Com ho va fer?
No presentant-se a la crida de la seua quinta i passant la frontera. El servei militar representava una temporada llarga de submissió en un context miserable i ell no podia adaptar-s’hi.
– Un xicot contestatari que va anar més enllà. Un inconformista actiu. Podríem anomenar-lo com un activista darrel?
Més que un activista fou una persona ingènua, lliure i amb ganes de conèixer món. La seua militància política fou tardana, a remolc de les circumstàncies que el dugueren a França.
– Es veia venir, conforme anava avançant amb la lectura del llibre, que dalguna manera abraçaria la idea llibertària, però per què penses que fou poc brillant i breu?
Els seus germans, més experimentats, no volien que ell s’afegís a la lluita. Va integrar-s’hi quan ells no podien impedir-ho.
– La seua vida és breu i acaba essent executat al Camp de la Bóta pel fet de dir-se Sabaté. Això és més que injust, quelcom més que trist. Què ens pots dir?
El fet de dir-se Sabaté va incitar l’interès morbós de les forces repressores i condicionà la pena de mort amb què se’l tragueren de sobre.
-Per què li dediques un llibre, amic Josep, a aquest jove; què tha atret dell? Per què el qualifiques com a “aprenent de Maqui”?
Penso que Manolet era un personatge singular en la lluita antifranquista. Es mereixia ressaltar la seva acció, diferenciar-la de l’actuació dels seus germans i ressaltar el seu exemple de persona sacrificada per una aventura que conduïa a la mort.
La documentació vaig recollir-la arran de confegir les biografies de Ramon Vila, Caracremada, i de Marcel·lí Massana. Participà en les accions d’aquests dos grans noms de la lluita confederal. Els arxius de les institucions que s’encarregaren de la repressió (Presó Model, Govern
Civil, Tribunal Militar) fornien moltes dades de la vida i actuació de Manolet
– I com et vas ficar amb la metodologia de treball?
Combinant la narració biogràfica, el testimoniatge de les fonts de la repressió i la valoració del fenomen dels guerrillers antifranquistes. Sempre amb un sentit que fos llegidor i clar.
– Amic Josep ens pots fer cinc cèntims sobre el que estàs treballant ara?
A hores d’ara treballe sobre diversos aspectes de les forces armades a Catalunya durant el franquisme i també en d’altres relacionats amb el fet fronterer.
