Allò que ens conta l’editorial
Ramon Vidal-Barraquer i Marfà (Sarrià, 1920-Cambrils, 1998) D’arrels familiars cooperatives i doctor en enginyeria agrònoma, fou un important referent tècnic per a la pagesia de la demarcació de Tarragona en els darrers decennis del segle XX. Des de la direcció de l’Estació Enològica de Reus va desenvolupar la recerca en el camp de l’enologia i, després, de la fruita seca, especialment de l’avellaner. En qualitat de president impulsor del Consell Regulador de la Denominació d’Origen Priorat (1953-1985), apostà per la comercialització del vi de qualitat. En el camp de la cooperació provincial, va acabar liderant la Unió Agrària Cooperativa entre 1976 i 1980 i, en l’àmbit català, va participar en l’endegament i la consolidació de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (1983-1990). Durant trenta-nou anys va presidir la Cooperativa Agrícola de Cambrils (1959-1998), dinamitzant-ne el creixement i la seva modernització.L’any 1992 la Generalitat de Catalunya li concedí la medalla al mèrit agrícola.
Cazarabet Conversa amb Marcel•lí Piñana Edo
– Marcel•lí, ens pots apropar a la figura d’aquest home que m’ha semblat tan atrafegat i exigent amb tot, perfeccionista amb ell mateix i com, no sé, ple d’originalitat a l’hora d’empendre qualsevol fita?
De fortes arrels familiars cooperativistes, va finalitzar els estudis d’Enginyeria Agrònoma amb el núm. 5 de tot l’Estat. Posteriorment, essent becari, va desenvolupar la recerca en el camp de l’enologia i anys després va doctorar-se. Com a funcionari del cos d’enginyers agrònoms de l’estat, fou director de l’Estació Enològica de Reus des de 1958 a 1985, data en què es va jubilar.
Com a propietari i com a cooperativista compromès, va participar en institucions agràries, presidint la cooperativa agrícola de Cambrils des del 1959 fins al mateix dia del seu traspàs, l’any 1998. Va liderar la Unió Agrària –entitat de segon grau que aglutinava les cooperatives tarragonines- en els difícils anys de la transició democràtica. En l’àmbit català, va participar en la (re)construcció i la consolidació de la Federació de Cooperatives de Catalunya entre 1983 a 1990. L’any 1992, va rebre, entre altres distincions, la medalla al mèrit agrícola que atorga la Generalitat de Catalunya.
– Un home, això sí, ben arrelat a la seva terra i a tot allò que aquesta produeix…
Després d’estudiar a Madrid va encaminar la seva formació cap a la recerca en qualitat de becari als Estats Units, França, Itàlia, i Vilafranca del Penedès, fixant la residència a Cambrils, llavors, un municipi molt diferent a l’actual, amb una estructura urbana centrada en el barri antic de la població on les relacions amb la gent marcaven la dinàmica social. El nostre protagonista fou un home que coneixia el seu poble i la seva terra i, naturalment, tot allò que aquesta produeix. Altrament, va ser Reus, la dinàmica capital del Baix Camp, on hi va desenvolupar la seva responsabilitat professional, circumstància que li va possibilitar, ultra això, una relació més estreta amb les comarques de Tarragona des d’un punt de vista agrari i cooperatiu. Podríem asseverar que Ramon Vidal-Barraquer va ser un enamorat de la terra i defensor d’ella en el sentit més ple.
– Diries que era un home fet a ell mateix, tot i que ja ve, des de la seva família, amb certa empremta familiar…
La privilegiada situació econòmico-social de la família va ser determinant en la formació personal i professional de Ramon Vidal-Barraquer, tot i les greus dificultats de diferent tipologia que se li van presentar com la mort de la mare quan tenia tres anys, i del seu pare, en plena contesa bèl•lica o el patiment de la família durant la guerra. Vidal-Barraquer, com a persona, va anar creixent en un ambient familiar de pregona religiositat cristiana. En aquesta línia, l’experiència viscuda a casa durant la infantesa i l’adolescència, els referents vitals del pare i de l’oncle, el cardenal Francesc Vidal i Barraquer, li van permetre fer-se a ell mateix i afrontar els problemes que se li van presentar al llarg de la vida.
– Què hi va trobar entorn al món de la Cooperativa aquest emprenedor?
Cal reiterar que tota la família va participar activament del moviment cooperatiu, inicialment, pel fort lideratge del seu pare durant el primer terç del segle XX, i continuant pels seus germans en els anys posteriors a la contesa. En aquest sentit, el nostre biografiat, tot i la manca de llibertats existents, es retrobava amb la tradició familiar de continuar vinculat amb el món cooperatiu per comercialitzar els productes agrícoles. El mateix Vidal-Barraquer va preconitzar públicament en més d’una ocasió, especialment en els darrer anys de la seva vida, que el cooperativisme –davant les dificultats i la crisi- constituïa la millor via per a poder afrontar els reptes comercials i econòmics que deparava el futur.
– El fet d’estar tant a prop de la gent què li va aportar?
La gent li va possibilitar conèixer millor el territori, les relacions amb l’entorn i les preocupacions socials, el dia a dia. En aquells anys, la caça fou una activitat prou generalitzada a Cambrils i, sens dubte, com a soci i president de la societat caçadora de Cambrils li va servir per establir relacions personals amb tota classe de gent del seu poble.
– I ell què va aportar-hi a la gent que hi treballava al seu voltant?
Tot i pertànyer a les elits socials de Cambrils, era una persona austera, senzilla, i servicial, aportant els seus coneixements tècnics i desplegant els seus valors derivats dels principis de la cooperació en les relacions amb els companys del treball o de la cooperativa, ja fos a la junta, a l’assemblea, o en qualsevol àmbit de la tipologia que fos. Amb aquest bagatge personal, es va lliurar a la feina amb entrega i dedicació. Sense cap dubte, Ramon Vidal-Barraquer va aportar tècnica i reproduint les significatives paraules d’un amic seu, “qualitat humana”.
-Sentia, en Ramon Vidal-Barraquer, vertadera passió enològica. Conta’ns. Què hi va aportar a aquest món?
Arran del patrimoni rústic familiar i per formació, inicial i permanent, fou un home molt preparat tècnicament en matèria vitivinícola. S’avançà al temps apostant pel vi de qualitat. Des de les escasses possibilitats que tenia per manca de llibertats, va defensar els interessos econòmics de les comarques vitivinícoles de Tarragona que estaven força deprimides en aquells anys, impulsant la Denominació d’Origen del vi del Priorat, no sense dificultats provocades de vegades des de les esferes franquistes. Des del punt de vista de la recerca va desplegar treballs interessants.
– I a la gestió de la cooperativa de Cambrils , on estigué al capdavant?
Com a president que fou de l’entitat durant 39 anys va viure els grans canvis que es van produir en el sector agrari cambrilenc derivats de la desaparició de les terres de secà dedicades al conreu vitícola. Com a cap del consell rector encarregat d’executar els acords de l’Assemblea General, va participar en el creixement, l’expansió i la consolidació de la moderna Cooperativa. Per la seva condició d’enginyer va intervenir directament en tots els projectes tècnics de les instal•lacions de la Cooperativa Agrícola de Cambrils
– Per cert, amic Marcel•lí per què et fixes tu en aquest home per a desenvolupar aquesta monografia dins la col•lecció Cooperativistes Catalans de Cossetània Editorial?
Per anteriors escrits i altres treballs meus sobre cooperació agrària de la segona meitat del segle XX, coneixia l’activitat i el protagonisme dels principals dirigents del cooperativisme agrícola de la demarcació de Tarragona, entre els quals destacava junt al franquista Joan Mestre i el republicà Josep Roig, en Ramon Vidal-Barraquer. De bell antuvi em va despertar un cert interès per a l’estudi, tant per la seva activitat polivalent i directiva vinculada a la lluita per la transformació/comercialització dels productes de la terra i la modernització de les estructures agràries, com pel context familiar ascendent lligat al cooperativisme interclassista de base catòlica. Tot i això, he de remarcar que la idea de confeccionar un treball biogràfic de tall cooperativista sobre la seva persona no entrava en els meus projectes més immediats. La raó de l’autoria apunta a la proposta que en el seu dia em plantejà el director de la col•lecció de cooperativistes catalans que edita de manera periòdica la Fundació Roca i Galès i Cossetània Edicions.
– Vivint tan vinculat al poble, a la gent que viu de la terra, a la Cooperativa… com va influir al Ramon Vidal-Barraquer home?
He de reiterar que el treball biogràfic sobre el nostre protagonista és primordialment de tall cooperatiu i en aquest sentit no contemplava aprofundir en una altra vessant que no fos per la relació possible amb el cooperativisme, des d’aquesta perspectiva -tanmateix- podem apuntar que l’ambient del poble, amb la gent, la caça, la institució cooperativa li va propiciar l’arrelament a Cambrils. Pensem que era nascut a Sarrià i estudià a Barcelona i Madrid però va residir durant més de quaranta anys en aquesta vila marinera del Baix Camp, fins al seu traspàs. Va ser Cambrils la plataforma associativa que el va projectar cap a un compromís cooperatiu més enllà del municipi: les comarques de Tarragona i l’àmbit català.
-Allò que em queda clar mentre estic llegint el llibre és que aquest era un home d’idees molt, molt fermes, no? Vaja, que fou un home de caràcter..
Malgrat el període dictatorial que va viure, no fou un home de caràcter impositiu ni molt menys intransigent, ben al contrari, un home sencer, íntegre en el sentit de la paraula, respectuós, de consens, de diàleg…, democràtic i, com a persona preparada i de criteri, sabia i podia defensar amb fermesa els seus punts de vista quan ho creia convenient.
– Com van ser els temps polítics que va viure en Vidal-Barraquer?
Per la seva edat, va ser testimoni dels convulsos anys trenta, la guerra civil i la postguerra. En el garbuix dels primers mesos de la contesa bèl•lica la família va patir la persecució, la col•lectivització d’algunes propietats familiars, les amenaces al pare i l’empresonament del seu oncle, el cardenal Francesc Vidal i Barraquer, que va salvar la vida en darrera instància. Per millor refinada, com que el seu oncle, el cardenal, partidari de la pau i la concòrdia entre les dues parts de la contesa, es va manifestar en contra de la carta d’adhesió a Franco per part dels bisbes espanyols i va negar-se a signar-la, la seva família fou mal vista pel govern de la dictadura. Però, Ramon Vidal-Barraquer com a mostra d’estima i suport al seu oncle, va unir els dos cognoms del cardenal, adoptant, ell i família, la forma composta Vidal-Barraquer. Era l’any 1943, en plena postguerra.
– Com era, per favor fes-nos cinc cèntims, en Vidal –Barraquer com a home, com tots, que tenia les seves idees polítiques?
Era una persona moderada en l’expressió dels seus sentiments i conviccions i podem afirmar que no feia ostentació ni dels seus orígens familiars ni del seu talent intel•lectual. Pel que es desprèn de la seva actitud personal, social i pels diferents àmbits d’intervenció era una persona d’ideologia democristiana vinculada a la tradició catalanista de la família.
– El pas de la dictadura a la democràcia no va ser gens senzill. Es van viure temps verdaderament convulsos, entorn a allò polític i social. Com va afectar això al món del cooperativisme, on estava vinculat en Vidal-Barraquer?
Els anys posteriors a la mort de Franco foren d’il•lusió i d’esperança per a la societat catalana i per al mon del cooperativisme en particular. De la rígida estructura piramidal de l’organització sindical de cooperació es va passar a un cooperativisme de lliure adscripció voluntària vinculat a la tradició catalana, evidentment, no exempt de tensions i de conflictes tant en la democratització de les institucions com en la lluita per la dignitat de la pagesia. En aquells anys, molts elements que participaren del moviment sindical democràtic formaven part de les assemblees i alguns del consell rector de les respectives cooperatives i, fins i tot, de la Unió Agrària provincial, la institució cooperativa de segon grau que aglutinava les cooperatives locals i que presidia el mateix Vidal-Barraquer. Alguns socis de les respectives institucions cooperatives van participar en la constitució i el desenvolupament del sindicat Unió de Pagesos, que de bell antuvi es va caracteritzar per la mobilització. En més d’una manifestació de caràcter reivindicatiu van patir actes violents per part de les forces d’ordre públic del novell govern democràtic que el nostre biografiat com a president de la Unió Agrària va condemnar enèrgicament.
– Per cert, Marcel•lí què en penses d’aquesta col•lecció de Cossetània dedicada al món del Cooperativisme a Catalunya? Com ha sigut treballar amb Cossetània?
El treball biogràfic com a gènere, presenta dades interessants per a la historiografia des d’una vessant política i econòmicosocial i, actualment, se’n valora la seva aportació. En aquesta línia, la col•lecció de cooperativistes catalans, a part de difondre els protagonistes de la cooperació, que des de diferents àmbits i ideologies van apostar decididament pel cooperativisme català, constitueix una eina –i cada vegada més potent- que contribueix a la comprensió temporal de la realitat social i cooperativa del territori des d’una posició necessàriament plural.
Enllaços que ens poden anar bé:
http://www.um.es/ixcongresoaehe/pdfB11/COOPERATIVISMO%20Y%20CReDITO%20AGRARIO%20DURANTE%20FRANQUISMO.pdf
http://www.cooperativescatalunya.coop/index.php/observatori/historia#.VsS_SLThDiw
http://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/4055/jpm1de4.pdf?sequence=1
http://empresaiocupacio.gencat.cat/web/.content/03_-_centre_de_documentacio/documents/01_-_publicacions/05_-_cooperatives_i_societats_laborals/arxius/estudi_socioeconomic_coop.pdf
