La filòloga Berta Sans ens presenta el seu Treball de Final de Màster, que té com a centre d’estudi el parlar del seu poble.
Allò que ens diu Onada del llibre. De què va el llibre:
Es tracta d’un estudi monogràfic que descriu i analitza la llengua parlada en aquesta localitat del Baix Maestrat . “Aquesta comarca, des del punt de vista geolingüístic, desperta un gran interès en el món de la dialectologia, ja que constitueix una zona de transició, una cruïlla , on conflueixen les varietats geogràfiques valenciana i nord-occidental”.
Així: “tot i que la parla calijona es troba adscrita a la varietat nord-occidental, també comparteix trets morfològics i lèxics amb varietat valenciana”
L autora, Berta Sans Monroig:
Filòloga, llicenciada en filologia catalana l’any 2013 per la Universitat Rovira i Virgili on va obtindre el Premi Extraordinari Final d’Estudis Universitaris. L’any següent, va cursar el Màster en Estudis Superiors de Llengua, Literatura i Cultura Catalanes en la mateixa universitat. Alhora realitza el Màster de Professorat dEducació Secundària a la Universitat de València. El Parlar de Càlig és el resultat de la revisió i de la correcció del Treball de Fi de Màster elaborat una vegada finalitzats els Estudis Superiors de Llengua, Literatura i Cultura Catalanes.
-Cazarabet conversa amb Berta Sans Monroig: -Berta, per què la filologia; què et va fer decantar-te per aquesta llicenciatura universitària?
-Bé, des de ben joveneta sempre m’ha interessat el món de la llengua i de la literatura. Quan cursava tercer d’ESO recordo que un dia vaig arribar a casa i vaig anunciar als meus pares que jo estudiaria Filologia Catalana, perquè volia dedicar-me a ensenyar la meua llengua i literatura, i la dels meus avantpassats, a les pròximes generacions de joves.
-Aquest és el Treball Final del carrera i Fi de Màster; per què el vas dedicar a el parlar de Càlig?
-Com ja he dit més amunt, sempre m’ha apassionat l’estudi de la nostra llengua, m’ha despertat molta curiositat, però decantar-me per estudiar la parla del poble, com bé indico a la introducció del llibre, es remunta als inicis dels estudis de Filologia. Va ser durant l’últim curs de la carrera, a cinquè, quan l’assignatura de Dialectologia em va aportar els coneixements necessaris per poder dur a terme l’estudi de la parla del meu poble. En aquesta ocasió, el professor de Dialectologia, Pere Navarro, tutor del meu Treball de Fi de Màster també, ens va indicar com havíem d’elaborar un treball sobre el parlar d’un poble des de la vessant de la dialectologia a partir de l’entrevista a un home i a una dona de la localitat. Per al curs següent, havia de realitzar un projecte final d’estudis de màster i vaig decidir continuar aquell camí que tot just feia un any havia encetat: analitzar en més profunditat la parla calijona. En aquesta ocasió, vaig entrevistar sis persones, més les dos del 2013, una de les quals la vaig tornar a entrevistar. Vaig iniciar la faena l’octubre de 2013 i la vaig acabar el gener de 2015. Tres dones i cinc homes, un total de huit persones, han estat les protagonistes que han fet possible que el parlar de Càlig siga una realitat física materialitzada en format llibre.
-El parlar de Càlig, inclòs dins del dialecte nord-occidental, concretament dins del subdialecte tortosí, comparteix també molts trets amb el valencià. Aquesta cruïlla lingüística i, també administrativa i política, fa que aquests parlars tinguen un atractiu especial dins del món de la dialectologia. Càlig, concretament, presenta unes particularitats molt arrelades al dialecte nord-occidental quant a la fonètica, però s’aproxima més al valencià quant a morfologia i el lèxic. Per exemple, comparteix amb el nord-occidental la conservació de la /d/ intervocàlica en els mots que contenen el sufix -ATORE: llaurador. També cal destacar l’ús de l’article determinat masculí (lo, los), enfront del valencià (el, els) i el morfema /o/ de la primera persona del present d’indicatiu: canto, ballo. Una característica molt particular també és l’articulació de la vocal morfemàtica /o/ de la segona i tercera persona del singular i la tercera del plural en el present de subjuntiu: cantos, canto, cànton. D’altra banda, amb el valencià compartim el tret de la pèrdua de la /d/ intervocàlica en els mots acabats amb els sufixos -ATA: veguè, torrè; també l’ús elevat de diminutius: carabasseta, collet, tauleta i l’ús del demostratiu de proximitat: este, esta, etc.
-En quins trets pot destacar més el parlar de Càlig per damunt d’altres parlars? (ja sé que cada parlar té les seues particularitats, però pot ser que el de Càlig tinga trets diferencials que el facen més atractiu).
-Tots els parlars tenen el seu punt atractiu. No podria ser mai objectiva responent a aquesta pregunta, ja que el parlar de Càlig és el meu, el dels meus pares, iaios, besavis… A la meua parla es lliguen sentiments, emocions, alegries i penes. Tots els parlars que es troben inclosos dins del tortosí presenten unes característiques molt particulars i fan que cadascun desperte un interès dins el món de la dialectologia. Si he de destacar algun tret rellevant, molt característic i particular de la nostra parla calijona és l’articulació de la vocal medial oberta /a/ en posició final àtona en palatal semioberta ( /e/ oberta) i, com ja he esmentat anteriorment, la pèrdua de la /d/ intervocàlica en els mots acabats amb els sufixos -ATA i l’articulació palatal semioberta de la vocal final: veguè, torrè.
-Aquest llibre ens pot anar molt bé per saber, més i millor, de les característiques de la nostra parla, però també i, arran daixò, estimar i aprendre a estimar més la nostra parla, llengua, cultura… Què ens pots reflexionar?
-Sí, i tant! Sempre he dit que per estimar quelcom, ja siga una persona, una cultura o una llengua, cal conèixer-la a fons. El parlar de Càlig és un d’aquells llibres que ens permet endinsar-nos en la parla d’aquesta localitat del Baix Maestrat i conèixer, i comprendre, el perquè d’alguns dels trets que inconscientment cada dia pronunciem, però que no ens hi fixem ni ens n’adonem. Com va dir el professor Pradilla a la presentació del llibre: “ara Càlig té una gramàtica en format llibre que contempla la seua parla”.
-Sí, evidentment. Per saber qui som i d’on venim, hem de llegir, hem d’escoltar les persones més grans, ens hem de nodrir de la cultura dels nostres avantpassats i hem d’estar atents a tot el que ens ha portat a ser qui som i com som. La nostra llengua és un dels signes d’identitat més preuats que tenim i, concretament el parlar calijó un tret tan propi i tan idiosincràtic de qualsevol calijó o calijona, que ho hem de recordar permanentment. La dedicatòria del llibre està adreçada a aquest tema precisament, ja que vaig pensar que era molt adient emprar aquells dos versets del poema de Raimon “Jo vinc d’un silenci” que hi diuen: qui perd els orígens, perd la identitat. Com bé vaig exposar en la presentació del llibre, la importància de no perdre les nostres arrels, els nostres costums i tindre present en cada moment d’on venim, és vital per poder tirar endavant i continuar lluitant per la nostra cultura i, com no, la nostra llengua, la nostra identitat.
-És un llibre destinat a un ampli ventall de gent que estima la filologia i gent que, tot i no estar agermanada directament amb la filologia, sí que desperta curiositat i interès quan sexpliquen coses tan properes i gairebé íntimes per als calijons i calijones com la seua parla. Què ens pots dir?
-Més que un llibre reivindicatiu és informatiu, divulgatiu o, fins i tot, curiós. Molta gent que ha comprat el llibre potser no entén moltes de les paraules que s’amaguen, ni tota la part més científica que comporta, però sap que allí hi ha una miqueta dels seus pares, iaios, besavis, és a dir, que s’identifica, que sent orgull de saber que allò que parla, desperta un interès en el camp de la dialectologia catalana i es dibuixa un somriure en les cares, quan veuen que les paraules que estan impreses en els fulls d’un llibre, són aquelles que empren en la seua quotidianitat. Ara vaig pel carrer i molts calijons i calijones em paren per preguntar-me què vol dir allò que hi ha a la pàgina X, per què no apareix una paraula que els seus pares deien a sovint… Aquests fets són els que demostren que el llibre no és només un estudi científic destinat a filòlegs i estudiosos de la llengua, sinó que també és interessant per a aquelles persones que estimen, senten, ploren i es comuniquen en calijó.
