Un estudi minuciós i una analítica que té el punt de partida des de la Causa General de Borriana.
Un llibres des de la ploma de Modest Barrera Aymerich.
Forma part de la col·lecció Universitària de Publicacions de la Diputació de Castelló.
La sinopsi d’aquest llibre:
El principal objectiu d’aquest llibre és una anàlisi sobre el paper de la violència en els processos socials, de destrucció o de creació d’un ordre determinat. Així, l’autor se centra a la ciutat de Borriana per l’elevat nombre de víctimes que va haver-hi a les mans dels dos bàndols; i ho fa a partir de diverses fonts, entre elles la Causa General, un sumari instruït per la dictadura sobre els esdeveniments ocorreguts durant la II República i la guerra civil, que pretenia, principalment, legitimar el procés de posterior repressió.
L autor, Modest Barrera Aymerich:
És professor i Doctor en Geografia i Història. La seva tasca com a historiador ha sigut reconeguda amb guardons com el Premi d’Assaig de Vila-real i el d’Humanitats de la ciutat de Castelló per obres centrades en qüestiones relatives a la historia social i demogràfica—i en la intersecció de dos aspectes com la família i la historia de la dona. També ha abordat temes relatius a la cultura i a les mentalitats, bàsicament de l’època moderna, tot i que també ha elaborat treballs circumscrits a l’edat contemporània i medieval. Fruit d’aquesta tasca han sigut diverses ponències en congressos, nombrosos articles en revistes especialitzades, així com també col·laboracions en obres col·lectives, tant d’investigació com de divulgació. És autor de diversos llibres, entre els quals podríem destacar La mot barroca i Massovers i pobletans.
-Modest ha sigut difícil apropar-se a la repressió i a les formes de la violència prenent l’exemple de la Causa General de Borriana?
-Difícil en la mesura que calia categoritzar conceptualment la violència com a objecte d’estudi per poder determinar i, a continuació, establir les formes i funcions que podia revestir. Evidentment, sempre partim de l’estudi de casos per a procedir per analogies i, en concret, la causa general és una font excepcional per intentar abastar el fenomen encetat amb la Guerra Civil amb tota la seua complexitat i extensió. Al respecte, cal dir que l’investigador ha de poder llegir entre línies, per a separar la finalitat amb què fou concebut el document, de la utilitat que ell vol donar-li.
-Per què Borriana? Què té de particular?
-Sóc de Borriana, però més que això hi havia una experiència familiar que, relatada per ma mare, la qual tampoc l’havia viscuda directament, em tenia interessat des de feia molts anys. Inicialment, es tractava de traure-la a la llum, de seguida vaig poder comprovar el que ja s’intuïa per altres investigacions, que l’horror viscut a Borriana superava de bon tros el que altres poblacions de característiques anàlogues havien patit, per la qual cosa oferia les condicions per intentar elevar un estudi històric sobre els efectes de la guerra en un assaig sobre la violència.
-S’està fent bé, es va fer bé, segons el teu parer, l’exercici de Memòria Històrica?
-Sí. Resulta intolerable l’actitud que pretén tancar en fals aquest procés. No podem ser lliures si no podem fer un judici, encara que siga moral, del que va succeir, de manera que es converteix en imprescindible saber i tindre coneixement.
-D’on surt tota aquesta violència? Què és allò que ho fa esclatar? És de suposar que després es contagia, per què ho sol fer amb tanta facilitat?
-Si diem que és conseqüència de desequilibris en la societat, tampoc no descobrim res però també seríem reduccionistes. Hi havia un procés de canvi, encarnat per la República, que el pronunciament militar va fer descarrilar, provocant la frustració d’una població transmutada en agents polítics i una multitud que procedeix a destruir tot el que tenia a veure amb el passat.
-Tenen a veure, amb tot això, alguns trets, esdeveniments, circumstàncies que van passar durant la II República?
-Tenen a veure els fets transcorreguts des de feia dècades. El liberalisme polític a Espanya, tret d’excepcions que confirmaven la regla, fou corrupte escassament democràtic. En aquesta etapa llarga, la gent acumula memòria en forma de frustració, en la curta durada podríem dir que la República fou saludada com la culminació d’un anhel llargament ajornat, a causa de hi haure moltes expectatives i voluntat per impedir la construcció d’una societat més justa, per part d’alguns.
-En la mesura que es configura una multitud republicana disposada a satisfer els seus anhels polítics hem de considerar que res anava a impedir-ho. Estaven clars quins eren els oponents, també des de feia dècades i, l’estament eclesiàstic evidentment no va fer res significatiu per moderar o temperar el seu posicionament.
-I des de l’estament Militar?
-Sóc del parer, i a diferència del que passava amb els eclesiàstics, que els militars eren un grup més heterogeni del que després ens han volgut fer veure. No obstant això, una vegada feta la seua purga, es convertiren en l’instrument d’una violència que pretenia establir, i va aconseguir, un nou ordre social i polític.
-Com era el retrat dels qui van obrir l’escletxa de la violència a Borriana?
-Dins de l’heterogeneïtat destacaven els jornalers, en l’esfera sociològica, i els militants d’organitzacions d’esquerra en la part ideològica.
-L’exemple de Borriana es pot traslladar a gairebé molts indrets del País Valencià, no?
-Com ja hem dit abans procedim per analogia. Els anhels i les frustracions eren les mateixes per tot arreu, i la violència que es va desplegar inicialment en la zona republicana va tindre un efecte catàrtic o purificador.
-Com ha sigut el procés d’estudi i de documentació, així com la utilització de les fonts?
-Les fonts són producte d’un moment, cal tindre-ho present per a poder abstraure’s. Una cosa és la finalitat que els vencedors li volien donar, la repressió en aquest cas, i una altra, i ben diferent, és la que nosaltres pretenem obtenir, la pretensió d’una veritat en qualsevol circumstància. Aquesta distinció és fonamental per poder qüestionar la font, en primer lloc, i extraure la informació, tot seguit.
-De quina manera vas treballar amb tot aquest material? Com t’ho vas fer? Quina metodologia de treball vas utilitzar?
–Des de fa temps l’Arxiu Històric Nacional, a través del programa PARES, posa al nostre abast l’accés a aquesta documentació, prèviament digitalitzada. Només cal sol·licitar-la. Quant a la metodologia es tracta de combinar una anàlisi quantitativa, hem de saber quants, amb una altra de caràcter qualitatiu, per esbrinar qui, quan i com. D’aquesta manera, ens adonarem que la major part de la gent que ens apareixia, en realitat eren part d’una multitud, la qual cosa es va convertir, en primer lloc, en agent o instrument de la violència catàrtica, per a convertir-se després en objecte d’una violència fundadora o instauradora d’un nou ordre.
-Amic, ens pots dir o fer cinc cèntims d’allò en què estàs treballant ara?
-En moltes coses, o segons es mire, en no tantes. Per simplificar, et diré que continue indagant en el fenomen de la violència des d’un vessant assagístic -no m’atrevisc a dir que és filosòfic-.
