El primer número, que va sortir el març passat, el va dedicar en el seu tema central a la dona en la fàbrica. En aquest segon número, que acaba de sortir al novembre, l’article central, allò que els editors de Eix anomenen dossier, va dedicat a conservar els aliments des del punt de vista del saber, tecnologia i patrimoni.
A més, en el primer número podem destacar, entre altres coses, un apropament a New Lanark, Escòcia, l’anomenada colònia ideal. Després des de la publicació ens donen la mà per anar de ruta , com no, de patrimoni industrial de lEmpordà cap a Enkarterri i, com que és el primer número, ens volen acompanyar pel mNACTEC i trien, per a l’ocasió, Francesc Mauri.
Al novembre, a banda d’aprofundir en el tema de les conserves d’aliments que ens portarà en un viatge pel temps fascinant, la revista ens brinda una entrevista amb el Conseller de Cultura Santi Vila. Després cerca el patrimoni, aquesta vegada el que flota, els vaixells emblemàtics que constitueixen tot un patrimoni, clar que sí, flotant. I on anem de ruta aquest semestre?, doncs ens duen de ruta pels vestigis industrials de la Catalunya Nord…per a perdre’s.
Aprofundirem un xic més en aquesta publicació que, en obrir-la, sempre ens duu a unes seccions fixes, a banda de les ja assenyalades. Per exemple, la secció ‘Mirades’ que en el núm. 1 s’apropa a Can Marfà, una antiga fàbrica tèxtil de Mataró, referent i motor de Patrimoni Industrial i de la força del treball fa molts anys; després, una altra foto molt més pretèrita ens trasllada a lAlt Bergerà i a la mina de Fígols, una mina de carbó –es deia Fígols perquè era propietat del Comte de Fígols (José Enrique de Olamo) que, a més désser el propietari daquesta mina, també va ser un dels impulsors, segurament per necessitat, del tram Cal Rosal-Guardiola de Berguedà–; per a finalitzar, lapartat de ‘Mirade’s del núm 1 la revista Eix ens ofereix una mirada a Can Batlló, la fàbrica de bordats, i la mirada es deté a la nau de telers on abans es podia veure, sentir i palpar una de les indústries que va fer tirant endavant l’incipient tecnologia Textil que tant va donar de parlar a Catalunya, però que avui és i sent passar l’Escola Industrial.
El segon número d’aquesta publicació és un eix de trobada del patrimoni industrial i de la història del treball. Ens traslladem a la Farinera Costa de Vic que, avui per avui, és un dels edificis més emblemàtics i més destacats de l’arquitectura industrial modernista. La foto és immensa i avui ja no es fa del blat farina, però alberga el Centre dArts Visuals de Vic. La segona fotografia és més antiga i ens mostra dos xiquets, massa joves per a treballar i un home a la fàbrica de vidre Giralt, la fàbrica de Joan Giralt Laporta que estava ubicada al carrer Escudellers de la capital barcelonina i que després es va traslladar a Cornellà a les darreries del segle XIX.
La publicació té un apartat que s’anomena ‘Perspectives’. Aquest s’apropa en un primer número a La Indústria a les Portes del Patrimoni de la Humanitat; sapropa a Alarifes, la nostra revista-butlletí on-line de Patrimoni en línea i a parlar un xic del patrimoni industrial a Espanya. En el segon número, les ‘Perspectives’ els duen a XatiC: 10 anys de promoció turística del Patrimoni Industrial; s’apropa a l’arròs paperer, una recepta al servei de la societat; als vaixells flotants que són, clar que sí, tot un patrimoni, i al món industrial de Ramon Casas.
A tots els números de la revista Eix hi ha una entrevista: en el primer número s’apropen a Lona Davidson, que ens parla de New Lanark i, en el segon número, a Santi Vila, conseller de Cultura de la Generalitat.
Es dedica un apartat que duu de nom ‘La descoberta’ i que, en el primer número, es dedica a l’autòdrom de Terramar i, en el segon número, va dedicat a la colònia agrícola de Graugés.
Com dèiem, en el primer número, dins l’apartat de la visita guiada, en Francesc Mauri ens acompanyava pel propi mNACTEC i, en el segon número, ens acompanyen a veure i conèixer com es feia un cordill.
Tots els semestres es viatja al Patrimoni Industrial català: al dipòsit del pla de l’aigua de Lleida, en el primer número, o a Can Pagans, en el segon número.
En el núm. 2 d’aquesta publicació hi ha un racó dedicat a l’enginy. En aquest cas, de Francesc Bonet, precursor de l’automòbil.
En cada número hi ha un apartat dedicat a una marca: en el primer Eix ens apropem a la marca Juanola. Qui no ha fet el tast d’aquesta mena de caramel que està fet de regalíssia i que aclareix la gola?. En el segon número es viatja a la marca Vichy Catalán, la fàbrica de l’aigua de bombolles.
Si en el primer número anàvem de ruta per la tradició i la indústria de l’Empordà, en aquest segon número la ruta ens duu per les mines i els trens a la Ribera de lEbre i el Priorat. Eix també ens proposa un viatge en cada número: Enkarterri fou el viatge del primer número de la revista Eix i la dinamita i les espardenyes viatja a la Catalunya Nord de la mà d’aquesta publicació que encara no ha complit un any.
Val a dir que tots els números d’aquesta publicació tenen, també, una agenda i un apartat anomenat ‘Abstracts’, que és un resum, molt directe i precís del que duu la revista en conjunt.
La publicació està dirigida per Jaume Perarnau, director del Museu Nacional de la Tècnica i de la Ciència de Catalunya que té el seu lloc a Terrassa i que compta amb un Consell de Redacció. A més, número a número compta amb un ventall molt enriquit d’assessors i de col·laboradors. S’edita gràcies a l’esforç del Museu i al suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Adjuntem l’entrevista amb aquest director del mNACTEC que vam dur a terme fa més dun any.
Creiem que pot ser del vostre interés: cazarabet.com/conversacon
