El segon número de la revista Eix ja està al quiosc…
El Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya ja ha publicat dos números d’aquesta revista de periodicitat semestral que pren el pols a la cultura industrial tècnica i científica.
El primer número que va sortir el març passat el va dedicar a la dona en la fàbrica. En aquest segon número, que acaba de sortir al novembre, l’article central, allò que els editors d’Eix anomenen “dossier” està dedicat a la conservació dels aliments des del punt de vista del saber, tecnologia i patrimoni.
A més, en el primer número hi podem destacar, entre daltres coses, un apropament a New Lanark, Escòcia, lanomenada colònia ideal. Després, des de la publicació ens donen la mà per anar de ruta , com no, del patrimoni industrial de lEmpordà cap a Enkarterri i com que és el primer número ens volen acompanyar i trien per a l’ocasió Francesc Mauri
Anem a aprofundir un xic més amb aquesta publicació que en obrir-la sempre ens duu a unes seccions fixes, a banda de les ja assenyalades. Per exemple, la secció Mirades que en el número 1 sapropa a Can Marfà, una antiga fàbrica tèxtil de Mataró, referent i motor de Patrimoni Industrial i de la força del treball fa molts anys. Després una altra foto molt més pretèrita ens trasllada a lAlt Bergerà i a la mina de Fígols , una mina de carbó. Es deia Fígols perquè era propietat del Comte de Fígols (José Enrique de Olamo) que, a més désser el propietari daquesta mina, també va ser un dels impulsors, segurament per necessitat, del tram Cal Rosal-Guardiola de Berguedà. Per finalitzar lapartat de Mirades del número 1, la revista Eix ens ofereix una mirada a Can Batlló, la fàbrica de bordats i la mirada es deté a la nau de telers on abans es podia veure, sentir, palpar una de les indústries que va fer tirant endavant lincipient tecnologia tèxtil que tant va donar a parlar a Catalunya, però que avui és i sent passar lEscola Industrial.
En el segon número daquesta publicació que és un eix de trobada del patrimoni industrial i de la història del treball ens traslladem a la Farinera Costa de Vic que, avui per avui, és un dels edificis més emblemàtics i més destacats de larquitectura industrial modernista. La foto és immensa i avui ja no es fa del blat farina, però alberga el Centre dArts Visuals de Vic. La segona fotografia és més antiga i ens mostra a dos nanos, massa joves per treballar, i un home a la fàbrica de vidre Giralt, la fàbrica de Joan Giral Laporta que estava ubicada al carrer Escudellers de la capital barcelonina i que després es va traslladar a Cornellà a les darreries del segle XIX.
La publicació té un apartat que sanomena Perspectives que sapropa en un primer número a “La Indústria a les Portes del Patrimoni de la Humanitat”. Sapropa a Alarifes, la nostra revista-butlletí en línia de Patrimoni i parla un xic del patrimoni industrial a Espanya. En el segon número les Perspectives els duen a XatiC: 10 anys de promoció turística del Patrimoni Industrial; sapropa a larròs paperer, una recepta al servei de la societat; als vaixells flotants que són, clar que sí, tot un patrimoni i al món industrial de Ramon Casas.
Es dedica un apartat que duu de nom La descoberta i que, en el primer número es dedica a lAutòdrom de Terramar i en el segon número va dedicat a la Colònia agrícola de Graugés.
Com dèiem en el primer número, dins lapartat de la visita guiada, en Francesc Mauri ens acompanyava pel mNACTEC i en el segon número ens acompanyen a veure i conèixer com es feia un cordill.
Tots els semestres es viatja al Patrimoni Industrial català: al dipòsit del pla de laigua de Lleida en el primer número o a Can Pagans en el segon número.
En el número 2 daquesta publicació hi ha un racó dedicat a lenginy… En aquest cas de Francesc Bonet, precursor de lautomòbil.
En cada número hi ha un apartat dedicat a una marca: en el primer Eix ens apropem a la marca Juanola, qui no ha fet el tast daquesta mena de caramel que està fet de regalíssia i que aclareix la gola? En el segon número es viatja a la marca Vichy Catalán, la fàbrica de laigua de bombolles.
Si en el primer número anàvem de ruta per la tradició i la industria de lEmpordà en aquest segon número la ruta ens duu per les mines i els trens a la Ribera de lEbre iel Priorat. Eix també ens proposa un viatge en cada número: Enkarterri fou el viatge del primer número de la revista Eix i la dinamita i les espardenyes viatgen a la Catalunya Nord de la mà daquesta publicació que encara no ha complit un any.
Val a dir que tots els números daquesta publicació tenen, també, una agenda i un apartat anomenat “abstracts” que és un resum, molt directe i precís, del que duu la revista en conjunt.
La publicació està dirigida per Jaume Perarnau, director del Museu Nacional de la Tècnica i de la Ciència de Catalunya que té el seu lluc a Terrassa i compta amb un Consell de Redacció, però número a número amb un ventall molt enriquit d’assessors i de col·laboradors. S’edita gràcies a lesforç del Museu i al suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Entrevista amb aquest director del mNACTEC que vam duur a terme fa més dun any i que creiem que pot ser del vostre interés.
