Entrevista a la Plataforma No a la Molt Alta Tensió, per Cazarabet

Entrevista a la Plataforma No a la Molt Alta Tensió de les comarques del Nord del País Valencià.
 
-Amics, d´on surt aquesta Plataforma? Em refereixo a com és el vostre procés de naixement, el de coneixement de la problemàtica, el de conscienciació. Quan vos vau constituir com a plataforma?
 
-Uns veïns de Vilafamés ens vam assabentar del projecte de construcció de la línia de manera casual a l'octubre del 2011, en trobar al costat d'una de les masies afectades treballadors de l'empresa que realitzava l'estudi d'impacte ambiental. Aleshores ens vam assabentar que l'Ajuntament de Vilafamés havia realitzat una proposta de traçat alternatiu sense tenir en compte que afectava masies habitades.
 
A partir d'aquest moment comencem a informar-nos sobre els impactes i afeccions de l'alta tensió i les diferents lluites que hi ha en tot l'estat enfront de Red Eléctrica, i comencem a informar els veïns afectats, ja que cap havia estat notificat per part de l'Ajuntament. Al juliol de 2012 ens constituïm en plataforma i duem a terme diferents accions des de llavors: xerrades informatives en diferents municipis, reunions amb partits polítics, escrits i reunions amb l'Ajuntament de Vilafamés, perquè es modifiqués el traçat perquè no afectés masies habitades, etc. 
 
Però no ha estat fins a abril de 2016, arran de la publicació en el BOE de la sol·licitud d'Autorització Administrativa i Declaració d'Utilitat Pública de la línia, quan membres de la Plataforma no a la MAT de Vilafamés vam fer una xerrada sobre les conseqüències de la MAT en Borriol, on diferents persones afectades o interessades en aturar aquest projecte vam decidir fer una assemblea en Atzeneta per constituir la Plataforma no a la MAT Comarques de Castelló.

El procés de coneixement de la problemàtica i el de conscienciació seria una resposta que hauria de ser individual, però responent per totes diria que surt de voler saber el que està passant en el nostre territori, de tots aquests projectes com la MAT, el Fracking, la mineria, les incineradores... que ens imposen a la nostra terra sense donar cap tipus d'informació i amb total impunitat
 
-Quin és, de moment, el vostre full de ruta per tal de fer front a la Línia de Molt Alta Tensió?
 
-De moment el nostre full de ruta continua sent el mateix, seguir en contacte amb les diferents institucions com ajuntaments, Generalitat, Europarlament, Associacions... per poder conscienciar-les dels perills que suposen les línies de molt alta tensió per a la nostra salut, el nostre entorn, inclosa l'economia, i així poder aturar aquest megaprojecte i canviar les lleis obsoletes que no protegeixen les persones sinó aquestes empreses energètiques.

Per altra banda, volem continuar amb xerrades, performances i diferents activitats, tot açò per estar al carrer amb la gent, així podrem arribar a la màxima gent possible, que veuran i sabran que aquest projecte continua i en qualsevol moment el tindrem a casa si no fem res.

Pensem que la mobilització social és imprescindible per aconseguir aturar este desgavell, i sols aconseguirem que la gent es mobilitze si som capaços de donar a conèixer la problemàtica a la major quantitat possible de gent, així que eixa, la de la conscienciació i la difusió, és una de les nostres principals vies d'actuació.
 
-A hores d´ara tots sabem que aquesta línia naix al terme de Morella: però quin recorregut tindrà? En concret: què ens podeu contar?
 
-Aquesta línia que va des de Morella fins a la subestació d'Almassora, en el seu recorregut travessa 17 municipis: Forcall, Morella, Cinctorres, Castellfort, Ares del Maestrat, Vilafranca, Benassal, Culla, la Torre en Besora, Atzeneta del Maestrat, les Useres, la Vall d´Alba, Vilafamés, Sant Joan de Moró, Borriol, Almassora i Castelló. Aquest recorregut travessa zones recollides en la Xarxa Natura 2000 (projecte europeu per preservar la biodiversitat), zones declarades LIC (llocs d’interés comunitari) en la Serra en Galceran i l’Alt Maestrat, i zones ZEPA d'especial protecció d'aus. A banda de l'agressió al territori i a la biodiversitat que suposa, també travessa nuclis poblats com seria el cas del Pla de Meanes (Atzeneta) i la Benadressa (Castelló)
 
-Aneu fent les reunions totes les setmanes per les diferents poblacions afectades per aquesta MAT?
 
-Fins ara el que solem fer són xerrades informatives pels pobles afectats i, posteriorment a la xerrada, fem l'assemblea la setmana següent, per tal de motivar a participar la gent dels pobles. També fem xerrades en qualsevol poble (independentment que siga afectat o no) o per a qualsevol organisme, col·lectiu, associació, etc.... que ens ho demane i se sensibilitze amb aquesta problemàtica
 
-Com veieu que està de conscienciada la gent? Com trobeu el ciutadà i ciutadana quan els expliqueu la problemàtica?
 
-Realment és difícil conscienciar la gent. Estem massa acostumades a vore cablejats al nostre territori i no som conscients dels efectes que tenen sobre la salut els camps electromagnètics. La gent es pensa que seran "unes quantes torres més" sense tindre en compte que el voltatge serà molt superior al que hi ha i quant a l'impacte visual i el territori costa visualitzar-lo si no es veuen les torres de 70 metres plantades. A més a més, en la societat individualista en la qual vivim costa implicar-se en frenar el projecte si no ets afectat directe. També cal dir que sí que trobem suport quan exposes que projectes d'aquest tipus no ens beneficien en absolut ja que són línies de transport a grans distàncies, no per a consum de llum en les llars
 
-Al ciutadà que deixa ficar la torre a les seves terres, com se l’ha convençut? Sabeu a quin preu un propietari deixa ficar una torre? I als ajuntaments, amb què se’ls indemnitza? Només amb mobiliari per als infants?
 
-La majoria de la gent té una visió naïf per la qual si el Govern deixa que es faça alguna cosa és perquè no serà tan perillosa. L'empresa i alguns polítics que li fan el joc van amb el mateix discurs (no passa res, no té conseqüències per la salut), i la gent com diem està massa acostumada a vore cables per tot i a viure-hi molt a prop. També hi ha un altre factor que és la poca capacitat de resistència front al que se'ns imposa; la gent està massa acostumada a acceptar el que li diuen sense queixar-se.

Sabem d'algunes afectades que han rebut ofertes de 3.000 euros; sabem que en Girona al principi oferien vora els 6.000 euros i al final arribaren a oferir a alguns afectats fins a 60.000 euros. Pel que fa als ajuntaments, si se'ls ofereixen diners estos provenen del fons de responsabilitat social corporativa i van lligats a millores en instal·lacions esportives, parcs...
 
-En quins punts sou més crítics a l’hora de dir que no a una línia de MAT?
 
-Per començar som crítics amb el plantejament, el model energètic del qual naixen estes línies. Avui podríem bastir un model energètic completament descentralitzat, un model en què cada poble, cada barri, cada bioregió podria generar l'energia que consumeix a través d'energies renovables, i així no caldria transportar l'energia mitjançant estes infraestructures tan costoses a tots els nivells.

En segon lloc, sabem que esta línia no és necessària i sols respon a un desig de guanyar més diners per part de l'empresa. En última instància tota la xarxa de línies que uniran tota Europa i esta amb Àfrica serviran per poder especular amb l'energia i augmentar els beneficis de les empreses encarregades de la generació i distribució de l'electricitat a la Unió Europea.

També som molt crítiques amb la forma amb què es desenvolupen este tipus de projectes. Ens trobem molta gent que és afectada directa (li cau una torre o la línia en la seua parcel·la o masia o molt a prop) i ni tan sols ho sabia. Tot el procediment està fet perquè se n'assabente molt poca gent i perquè no hi haja capacitat de reacció; no hi ha cap transparència i la implicació de l'estat i els interessos corporatius és total, fins al punt que qui respon les al·legacions no és el ministeri sinó la pròpia empresa.
 
-Impactes que van des del visual, ecològic i de convivència amb la resta d´éssers vius cap als impactes, encara molt desconeguts, però que hi són damunt la salut. Què ens podeu dir?
 
-Efectivament els impactes són molts i a molts nivells. És evident que una infraestructura com esta té un enorme impacte a nivell ambiental, a nivell visual i a nivell econòmic. Estos tres factors ja haurien de bastar perquè no tirara endavant, però és que efectivament darrere també hi ha impactes sobre la salut. 

El problema és que, com veiem en altres casos com el dels transgènics, el poder dels lobbies és molt gran, i en este cas tant la indústria de l'electricitat com la de la telefonia mòbil (les línies de molt alta tensió generen el mateix tipus de radiacions que les antenes de telefonia mòbil o les xarxes wi-fi) són molt poderoses i poden finançar molts projectes d'investigació sobre els efectes dels camps electromagnètics sobre la salut. Així, hi ha molts informes que afirmen que no han pogut trobar una relació entre camps electromagnètics i afeccions a la salut. 

En canvi hi ha altres informes científics i rigorosos que sí que n'han trobat. A l'any 2007 se'n va publicar un dels més potents, l'informe Bioinitiative, que es pot consultar en línia en anglés. Este va contar amb la participació de més de vint científics de diferents llocs del món i en ell sí que es parla d'una relació directa entre exposició a camps electromagnètics i afeccions a la salut. Es parla de malalties com leucèmia infantil, càncer, Alzheimer i moltes altres, i este no és l'únic informe que va en eixa línia. El que vénen a dir eixos informes i estudis és que la distància mínima de seguretat respecte a este tipus de línies seria d'un metre per kilovolt.

Cal dir que per exemple a Alemanya la legislació marca 400 metres de distància entre una línia d'estes característiques i una zona habitada, i 200 si és una casa aïllada. 

La Comissió Europea recomana als seus estats membres que apliquen el principi de precaució, pel qual si hi ha sospites que alguna actuació que es té previst fer puga tindre conseqüències negatives per a les persones, es busque una alternativa a esta. 

Així, en este cas està clar que tot i que hi haja controvèrsia sobre el tema, hi ha sospites que pot tindre conseqüències negatives, així que si apliquem el principi de precaució, com recomana la Comissió Europea, no s'hauria de dur endavant este projecte.
 
-Parlem ara de la Plataforma de la seva composició i del suport o suports que ha tingut?
La Plataforma està formada per persones a títol individual (algunes d'elles afectades), alguns partits polítics, sindicats i diferents associacions de tot tipus.

Vos heu presentat al davant dels polítics i els heu fet saber les vostres reivindicacions?
 
-Fa poques setmanes quatre membres de la Plataforma ens vam desplaçar al Parlament Europeu, convidats per l'europarlamentària Marina Albiol, i ens vam poder entrevistar amb la presidenta de la Comissió de Peticions. A banda d'açò hem presentat als ajuntaments afectats un manifest contra la MAT, el qual hem aconseguit que es debatisca en els plens de les corporacions municipals per tal que els equips de govern es posicionen al respecte.
 
-Quina ha sigut la seva receptibilitat? Em refereixo a la receptibilitat sincera.

-Els polítics del PP i Ciutadans en les Corts Valencianes no veuen l'amenaça d'aquestes línies. Diuen que estan a favor del progrés, com si viure amb por d'emmalaltir fóra progressar, com si pocs milers d'euros en el millor dels casos pogueren compensar que un fill/a teu/a tinga leucèmia... Però clar, ells no viuen des de baix. Així que aquestos polítics han reaccionat com a "cafres"; la resta de formacions polítiques han reaccionat d'una manera més "política". Entenen la problemàtica i comparteixen la nostra opinió sobre les línies de molt alta tensió, però no hi ha un compromís ferm d'ajudar la població afectada. No han fet molta cosa a part de bones paraules; des de la Conselleria de Medi Ambient han emés un informe condicionant la construcció de la nova línia (diuen que hauran de retirar l'antiga, que per cert està repotenciada). És el mateix informe que es va emetre des de la Conselleria quan governava el PP
 
-Conteu-nos això de portar la vostra problemàtica a Europa. Quines sensacions i percepcions teniu?
 
-Una representació de la Plataforma va anar al Parlament Europeu perquè EU, en concret Marina Albiol i el seu equip, havien concertat trobades amb la presidenta del comité de Peticions i amb diversos grups parlamentaris perquè exposàrem la nostra denúncia. Va haver una resposta general bona. Ja tenien coneixement de problemàtiques similars en Espanya i lamentaren la manera sistemàtica d'actuar del Govern espanyol en aquestos casos. També ens vam reunir amb una tècnic de medi ambient de la Comissió Europea i ens va demanar més informació perquè es planteja obrir una investigació al respecte. Així, la nostra petició ha sigut admesa amb tràmit d'urgència i el dia 23 de gener anirem a Brussel·les a defensar-la davant dels diversos grups parlamentaris en la Comissió de Peticions. Confiem que serà acceptada.
 
-Quant se vos pregunta per què el NO a aquesta MAT i en concret a tots aquests megaprojectes… Què ens podeu dir? Què argumenteu?
 
-Bé, bàsicament que és un projecte innecessari que no respon a una necessitat social, sinó més bé a un model de generació i distribució d'energia centralitzat que defensa els interessos de les grans empreses i no els de la gent.
A més, és un projecte que té un gran impacte a tots els nivells, des del mediambiental a l'econòmic passant pel de la salut. Una vegada i una altra sorgeixen projectes que posen en perill la base de la nostra existència, la terra que xafem, i el nostre deure si volem tindre un futur és oposar-nos-hi tantes vegades com calga. Ens juguem massa...

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat