Cazarabet conversa amb... Juan Luis Porcar Orihuela

Cazarabet conversa amb... Juan Luis Porcar Orihuela, autor de Un pais en gris i negre: memòria històrica i repressió franquista a Castelló (2a edició)” (Universitat Jaume I)

Juan Luis Porcar trau la segona edició, ampliada, revisada  i actualitzada”,  d´aquest llibre que és tot un homenatge a la recuperació de la Memòria Històrica.

El llibre està editat pel departament de publicacions de la Universitat Jaume I.

Nosaltres ja vam parlar i conversar amb Juan Luis Porcar Orihuela sobre la primera edició d´aquest llibre: cazarabet.com/conversacon/fichas/porcar

Juan Luís Porcar va nàixer a València el 1966 i és tècnic documentalista en la Universitat Jaume I de Castelló. Es va llicenciar en Geografia i Història en la Universitat de València i és membre del Grup d´Estudis d’Història Local i Fonts Orals de la Universitat Jaume I (UJI) i del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló. Porcar és autor de diversos articles, ponències i publicacions sobre la memòria històrica i sobre diferents aspectes de la Guerra Civil i la repressió franquista. Porcar ha intervingut en actes i jornades i ha impartit conferències sobre la memòria històrica a les comarques de Castelló. Destaquen entre les seues obres: La repressió franquista al País Valencià: Borriana i Manises i La memòria i les víctimes. A més, és coautor de Castelló sota les bombes i coeditor de Lacltura exiliada, publicat per la Universitat Jaume I. En l’actualitat Porcar és tècnic Documentalista del Servei de Comunicació i Publicacions a la Universitat Jaume I.
 
Cazarabet conversa amb Juan Luis Porcar:

-Juan Luis què aporta de nou aquesta segona edició del llibre: Un país en gris i negre?
En aquesta segona edició s’han ampliat continguts ja existents mitjançant els avanços en diferents línies de  recerca durant els últims tres anys i s’han incorporat noves informacions i documentació fotográfica gràcies a les aportacions de familiars de represaliats amb els quals he pogut contactar i, paral•lelament, se’ls ha recollit testimoniatge oral que forma part de l’Arxiu Oral del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló.

- S’han ampliat continguts, parla’ns d’això per favor.
-Efectivament s’ha ampliat contingut en temes con l’organització de l’administració judicial franquista amb els seus consells de guerra sumaríssims, també en relació a l’estudi de les víctimes de la repressió soterrades al cementiri de Castelló en temes com identificació, localització i estudi del lloc com a espai memorialístic. En relació a la repressió sobre les dones s’han aconseguit noves i importants dades que amplien la seua quantificació i ens informen d’aspectes com la política penitenciària i la seua vessant de gènere, i finalment en continguts d’històries de vida de familiars i víctimes de la repressió.

-I quins s’han revisat, per què i de quina manera?
-Especialment, a banda d’ampliar els temes abans comentats, s’ha revisat l’estudi sobre la fossa del cementiri civil de Castelló on estan soterrats més de la meitat dels vora mil represaliats que estan al cementiri, amb nova documentació apareguda i contrastada que ens aporta nova informació i ens fa canviar hipòtesis de treball anterior.

-Què has "modificat" arran de noves aportacions, investigacions, de contrastar dades, documentacions?
-A banda del tema anterior de la fossa del cementiri i com va ser utilitzada com a lloc de repressió, amb noves dades per al seu estudi, les dades i estadístiques sobre la repressió sobre les dones en relació a la quantificació de víctimes mortals i al seu context carcerari s’han vist modificades substancialment.

-Segurament que arran de la primera edició vas rebre trucades, vas mantindre converses i et van aportar documents?
-Efectivament, ja a la primera edició el contacte amb familiars i investigadors va ser molt important, amb la seua aportació de documentació, fotografies i testimoniatges. Ara a la segona edició s’ha intensificat i ampliat incorporant-se vora 25 noves fotografìes i importants informacions i vivències personals.
 

 
-En quant a la dispossició geogràfica hi ha aportacions noves més properes a un racó de Castelló que a un altre?

-Sí, per la mateixa dimensió de la repressió hi ha una sèrie de localitats que ens han proporcionat més informació documental  testimoniatges com Borriana, Almassora, Alcalà de Xivert, l’Alcora, que altres… a més, en aquests casos també depèn en gran mesura de l’aportació o col•laboracions d’investigadors locals o membres del Grup per la Memòria d’aquestes localitats que també han aportat més testimonis. Algunes comarques com la Plana Baixa i la Plana Alta, l’Alcalatén, el Baix Maestrat i els Ports estan més estudiades i representades que altres com l’Alt Millars i l’Alt Palància. Aquest aspecte de contar d’una documentació i testimoniatges limitats en aquests últims dos casos pot respondre a raons socioeconòmiques i culturals, també lingüístiques i d’organització territorial, de comarques més relacionades potser amb València o amb Aragó que amb Castelló, la capital de la província.

-Aquest llibre allò que aporta i demostra és que quan es trau un llibre, una investigació, un article, tot i que siga sobre un tema sensible del qual ningú volia parlar, ja que allò que obri és la porta perquè el comú de la gent aporte quelcom. Com ho veus? Què ens pots reflexionar arran de tot això?
-L’aportació de les persones –familiars, testimonis dels fets, interessants en el tema, experts i investigadors- és fonamental. Però tota aquesta informació ha de ser tractada i contrastada amb altra documentació –obres d’investigació solvents, recerca directa en arxius…- es tracta d’analitzar i traure conclusions, no d’opinar. No interessen les opinions sinó els fets al més objetius possibles o les dades de les recerques ja publicades, tot açò contrastat i analitzat és el que posa en valor un treball d’investigació històric. D’altra banda, és molt important arribar a la gent, la difusió pública i la sensibilització social sobre la nostra història més recent, tant a l’àmbit educatiu com mitjançant actes culturals com jornades, conferències, homenatges, etc.

-Quant de temps has invertit a revisar, ampliar i actualitzar aquesta nova edició?
-Pràcticament des de juny de 2012, quan va aparèixer la primera edició, el treball va ser continu fins a ara mateix, que ja estic consultant noves fonts obertes per tal d’anar concretant i ampliant alguns aspectes.

-Amic, ens pots explicar en què estàs treballant en l’actualitat?
-Actualment continue en aquest àmbit de la memòria i la repressió, crec que queda prou encara per conèixer en quant a noves fonts documentals i aportacions o testimonis de familiars…, i també estic treballant molt les polítiques de memòria al nostre entorn (Castelló i País Valencià) tant des de la perspectiva de la investigació com des de l’àmbit d’actuació directa per possibilitar l’execució i impuls de mesures polítiques que fomenten en diferents aspectes la recuperació de la memòria, ara que es pot donada la conjuntura política a la ciutat de Castelló i a la comunitat autònoma, impulsar projectes d’aquest tipus conjuntament, en el marc també dels projectes i la línia d’actuació del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló.
 
 
24316
Un país en gris i negre: memòria històrica i repressió franquista a Castelló (2a edició). Juan Luis Porcar Orihuela    
320 pàgines 17 x 24 cms.
18.00 euros
Universitat Jaume I

La repressió va ser un element fonamental per a la consolidació del franquisme. L'autor analitza com es va organitzar la maquinària repressiva del règim a la província de Castelló, l'organització del sistema judicial i carcerari i com s'articula una repressió sistemàtica i indiscriminada sobre els vençuts. Proporciona a més una investigació quantitativa i una relació nominal actualitzada de les víctimes mortals, com a resposta a les legítimes necessitats d'informació i localització per part dels seus familiars.

Il·lustracions en blanc i negre.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat