Cazarabet conversa amb... Josep Sancho Sancho

Cazarabet conversa amb... Josep Sancho Sancho, autor de ‘El marcel·linisme a les Terres de l’Ebre (1914-1939)’ (Onada)

Un llibre minuciós i molt treballat sobre Marcel·lí i el marcel·linisme a les Terres de l’Ebre, escrit per Josep Sancho.

El llibre conté un pròleg de Gemma Rubí Casals i compta amb el prefaci de Federico Mayor Zaragoza.

Està editat per Onada Edicions de Benicarló.

La sinopsi del llibre:

L’any 1931, amb l’arribada de la República, el ministre d’Instrucció Pública Marcel·lí Domingo impulsà decididament la creació d’escoles en un país amb grans índexs d’analfabetisme. A més a més, els seus seguidors obtingueren grans quotes de poder amb les alcaldies més importants de les Terres de l’Ebre, la presidència de la Diputació de Tarragona amb la Comissaria Delegada de la Generalitat i el Govern Civil de la província. Però, en unes comarques on el caciquisme dinàstic havia arrelat com en poques contrades catalanes, com ho aconseguiren?
 
Aquest llibre explica com es configurà el republicanisme marcel·linista en un medi totalment advers fins a esdevenir força hegemònica. I, alhora, també elements clau per entendre la història contemporània d’aquestes terres. Entre els més importants, el procés de construcció d’una cultura política democràtica o, mitjançant un relat mític i pseudoreligiós, la transició de la política de notables i de quadres a la de masses, on l’innovador marcel·linisme fou una de les primeres estructures d’aquestes característiques apareguda a tot Catalunya.
 
Josep Sancho Sancho (Alcanar, Terres de l’Ebre), és doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona, on prèviament va realitzar els estudis de llicenciatura i de màster. Col·laborador extern del Grup de Recerca d’Història del Parlamentarisme i del Diccionari Biogràfic de Parlamentaris de Catalunya, ha participat en diversos congressos amb treballs al voltant de la història contemporània de les Terres de l’Ebre. En aquesta línia el podeu trobar al web Ahirs de l’Ebre i, a escala local, al blog col·lectiu Històries d’Alcanar. 
 
 
Cazarabet conversa amb Josep Sancho Sancho:

-Josep què t’ha fet apropar-te a la figura de Marcel·lí Domingo?

-Com que sóc de les Terres de l'Ebre i estudiava Història a la Universitat Autònoma de Barcelona, en començar el Treball de Fi de Carrera volia dedicar-lo a algun tema de la història contemporània de les meues comarques. Durant la carrera, havia vist que una part important de la Història de Catalunya es construïa des de l'òptica de la capital i el coneixement de les comarques era escàs. Jo volia posar el meu granet de sorra amb la meua tesi doctoral en aquesta gran mar i, en capbussar-m'hi, vaig veure que la figura de Marcel·lí Domingo i el seu moviment, el marcel·linisme, havien estat tan importants com desconeguts.

-Què significa per a vos aquest home?

-Més enllà que l'autor i el lector puguen coincidir ideològicament poc o molt amb el seu pensament, a nivell històric representà un personatge de primera magnitud. Fou ministre de la República, dirigent de diversos partits polítics, director de periòdics, autor de molts llibres i article speriodístics. Però, sobretot, fou un home que arrossegava masses.

-Un ministre d'instrucció pública en el primer govern Azaña que començà a Tortosa, després a Barcelona…
 

-Sí, nascut a Tarragona, Tortosa va ser la seua ciutat d'adopció, on es va establir durant els primers anys del segle XX. El marcel·linisme va ser importantíssim en aquesta ciutat, però també en molts pobles de les Terres de l'Ebre. I la seua actuació també va ser rellevant a Barcelona. Tot i que dins del republicanisme catalanista hi hagué un lideratge compartit amb altres dirigents com Lluís Companys, Fracesc Layret o Gabriel Alomar, fou Domingo el president del Bloc Republicà Autonomista creat el 1915 i del Partit Republicà Català el 1917 i el director de periòdics republicans de referència com La Publicidad i La Lucha. Des del nostre modest punt de vista, la historiografia catalana no ha remarcat prou aquest fet. I a partir de la configuració del Partit Republicà Radical Socialista el 1929, la seva lògica d'actuació ja es confirmà en la lògica estatal, fins arribar al govern de la República.

-Un home que sentia la República des de ben endins, em refereixo a la República i als seus valors, no?

-Sí, tota la seva vida va treballar per aconseguir l'arribada de la República. Davant d'una Monarquia cada vegada més en crisi caracteritzada pel caciquisme i el frau electoral, Domingo i els seus seguidors defensaven els valors democràtics, meritocràtics, regeneradors, reformistes i federalistes republicans. Tot i que, una vegada al poder, van patir també les seves pròpies contradiccions.

-I mirant l’educació com una mena de pedra angular, no?

-Efectivament. A més a més, era mestre de formació i una de les coses que va fer de ben jove va ser obrir una escola laica a Roquetes el 1906. Dins de la concepció marcel·linista, l'eix cultural era el més important i, dins d'ell, l'educació, en una societat amb grans índex d'analfabetisme. Més de vint anys més tard, només arribar al poder, el ministre Domingo signà un decret de creació de 27.000 escoles al llarg i ample de la República. El seu objectiu era que a cada poble i a cada barri hi havia d'haver una escola. Perquè deia que allà on no hi hagués escola no hi hauria República.

 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat