«Si ha nevat» de Paco Esteve i Beneito


Una novel·la que edita Bromera des de la ploma de Paco Esteve Beneito, que mira la vida de cara fent repàs i que, a la seva manera, mira cara a cara al tram final de la vida i a l’episodi final que serà la mort.

És una narració molt rodona que s’apropa a altres dies amb altres costums i maneres de viure.

Allò que ens diu la sinopsi del llibre:

Als 90 anys, Jordi Llopis ha pactat una treva amb la mort. No sap per quant de temps, però hi ha una cosa que ha de fer abans d’anar-se’n: escriure les memòries d’un vell de 80 anys. No són les seues, sinó les de Joan el Coces, un saludador que va viure durant l’últim terç del segle XIX. A més de curar les ferides de pobres i rics, el Coces mantenia una relació molt especial amb els Puig, la família que controlava el comerç de la neu. De la mà d’aquest peculiar personatge, l’autor ens convida a fer un recorregut per diversos episodis de la història recent i a descobrir alguns dels secrets que encara s’amaguen en el més profund de les caves de gel de la serra de Mariola.

Amb un domini magistral del temps narratiu, Paco Esteve i Beneito es revela com un novel·lista original, capaç de combinar elements històrics, periodístics i poètics en una història apassionant i commovedora. 

L’autor, en Paco Esteve. Aquest jove llicenciat en Filologia Catalana i en Teoria de la Literatura Comparada ha coordinat les traduccions i els subtítols de la Filmoteca de Catalunya, impartint classes a la Universitat de Santiago de Compostel·la i a Mallorca on hi treballa actualment. Entre la seva trajectòria literària s’inclou: Qui no fa la festa; Agres i dolces i amb aquesta Si ha nevat s´ha fet amb el Premi Enric Valor de Novel·la.
 

Cazarabet conversa amb Paco Esteve:

-Amic, quan el nostre protagonista diu que “pacta una treva amb la mort”, és que té com una mena de pressentiment envers la mort, no?

-L’arrencada de Si ha nevat és una electrocutació amb la nevera de casa seua. A conseqüència d’això el narrador s’adona, quan recupera el coneixement, que no es vol morir sense abans haver escrit la seua experiència de joventut amb el ‘tio’ Coces. En aquell temps, Jordi Llopis era un jove aspirant a periodista que, a causa d’una malaltia estranya que va contraure durant la Guerra d’Espanya, visita un reputat curandero de la comarca.

-Tot per acabar escrivint unes memòries d’un home de huitanta anys… potser reviure la vida d’una altra persona li fa valorar més la vida d’un mateix, no?

-Efectivament, i jo crec que no és fins al final de la seua vida que no descobreix tot el que va perdre amb el tio Coces: els seus coneixements ancestrals, les peripècies de la seues experiències vitals (que el feren passar pels episodis històrics més rellevants del darrer terç del XIX) i sobretot la seua actitud davant la vida, la seua especial visió del món.

-Parla’ns un poc també d’aquest altre protagonista, el vell de huitanta anys, Joan el Coces, un saludador…

-El Coces, el veritable protagonista de Si ha nevat, està inspirat en persones molt sàvies de la meua terra, autèntiques biblioteques humanes que potser no en sabien gaire de llegir i escriure, però que coneixien bé les herbes i els remeis per curar les malalties més diverses. Els saludadors eren dipositaris d’una saviesa basada en unes creences i una concepció màgica de la vida que gairebé s’ha extingit.

-Apropar-se al dolor físic i no tan físic de la gent ens dóna també una percepció, amb molt de gruix, de la realitat humana, no és així? Aquests podien “llegir” (és una manera de parlar) els pensaments de la resta d’humans només apropant-s’hi un xic, no?

-Home, no sé si tenien tant com telepatia... però sí és cert que eren persones sàvies, molt intuïtives i connectades amb la natura. Molts dels remeis que proposaven actualment ens semblarien increïbles (alguns, també, molt escabrosos), però tenien l’estranya virtut de funcionar. I, en bona part, funcionaven perquè la gent hi creia, hi posava fe. Ara resulta que la medicina actual, científica i cientifista, torna a tenir en compte la importància de l’actitud i l’efecte placebo. Però a mi no m’interessa fer un debat entre la medicina científica i la mítica, sinó mostrar un món antic, màgic, amb els seus codis, i com comença a desaparèixer a les darreries del segle XIX.

-Després hi ha els Puig, que feien negoci amb el comerç de la neu… I és que en aquells temps la neu era tot un negoci. Què en pots explicar, de tot això?

-Els Puig eren una família aristocràtica que basava bona part del seu patrimoni en el monopoli del comerç de la neu a les comarques centrals del País Valencià, al llarg de més de dos segles. Totes les propietats de la neu (pous de glaç, congestes, terres circumdants, contractes d’abastiment de viles i ciutats...) estaven unides en un vincle que passava íntegrament de pares a fills, sense possibilitat de ser fragmentat. I resulta que al darrer terç del segle XIX tenen lloc dues circumstàncies cabdals que desencadenaran el final d’aquest empori nevater: d’una banda, la pujada de les temperatures, que fa que no neve tant ni tan sovint; i, d’una altra banda, l’aparició de les primeres fàbriques de gel artificial. I tot això s’esdevé quan Rafel Puig només té cinc anys, rep l’herència de la família i coneix el Coces.
 

-Tot un esdeveniment etnològic i que avui en dia és un ofici que ha anat desapareixent…, potser només en queden les neveres o, més aviat, les seves runes, no?

-Als cims queden les runes, que ens parlen d’un passat de molta faena i sacrificis. De fet, un dels motors que em va impulsar a escriure Si ha nevat fou el desconeixement actual d’aquest ofici i el patrimoni que hi està vinculat. Fa tan sols cent anys la neu era un bé de consum molt habitual: tant servia per abaixar febres i aturar hemorràgies, com per fer orxata. És una llàstima que s’hagen oblidat totes les tasques dels nevaters, però encara és més greu que les runes dels pous de neu seguisquen ensorrant-se sense que les posem en valor.

-Jo conec més les neveres de la comarca dels Ports, l’Alt Maestrat i alguna zona de Terol. Eren diferents, les arts i oficis en torn de la neu que les del cor de la serra de Mariola?

-Tenien algunes diferències, és clar, però en essència les tasques eren les mateixes: arreplegar neu, pitjar-la dins de les geleres i a l’estiu baixar-la a les poblacions en caravanes nocturnes de matxos. Les faenes s’adaptaven al medi en cada territori. Per exemple, mentre que a les comarques centrals, per la proximitat de l’Albufera, es feia servir palla d’arròs per a aïllar les capes de neu dins dels pous, a Mallorca (on les cases de neu no són ben bé redones, sinó de planta rectangular) s’emprava el càrritx, perquè a la serra de Tramuntana n’hi ha moltíssim.

-Què et va inspirar per retratar la vida de dos o tres maneres de viure en altres temps a través d’un home que pacta una treva amb la mort?

-Bàsicament, la fascinació i el respecte per la cultura popular tradicional dels nostres avantpassats, quan la gent vivia en contacte amb el medi i eren dipositaris i transmissors d’una manera de ser i fer que s’ha anat perdent amb aquesta globalització que ens ha uniformitzat i que està tornant el món boig. A vore, tampoc vull idealitzar el món antic, hi havien moltes injustícies i les condicions de vida eren duríssimes, per descomptat. Però em sembla que la pèrdua de contacte amb la tradició (per salvar-ne el que encara siga aprofitable) ens ha dut a un atzucac i a una confusió global.

-Contar la història d’altres, què creus que ens proporciona…?

-Com solen dir, «no hi ha millor altri que un mateix». Llegir (i escriure) és una activitat molt sana perquè ens fa viatjar. A través del temps i de l’espai, però també ens fa ficar-nos en la pell dels altres. Els lectors som éssers empàtics (que és el que la humanitat més necessita ara). Mitjançant la lectura podem comprendre les motivacions d’altres persones, la seua visió del món, les seues ferides, per què fan el que fan i per què són com són.

-Amic, ens pots fer cinc cèntims d’allò en què estàs treballant ara?

-Em sap greu, però m’estime més no revelar en què estic treballant. Només puc avançar que segurament serà una cosa ben diferent de Si ha nevat.
 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat