Cazarabet «La violència política contra les dones 1936-1953»

Antoni Simó Rosaleny i Ricard Camil Torres Fabra ens posen al davant de com van ésser els casos de la privació de llibertat en la província de València.

Què ens diu la Institució Alfons el Magnànim sobre aquest llibre:

La Guerra Civil espanyola i la Postguerra no va afectar només els homes. També les dones van patir una important violència política i, en concret, un gran nombre d'empresonaments, tot i que és un fenomen menys conegut. En aquest volum, els historiadors Ricard Camil Torres i Antoni Simó trauen a la llum, tot contextualitzant-lo, l'univers de les presoneres polítiques en l'àmbit específic de la província de València, tant del període republicà com del franquista, tot destacant les importants diferències entre ambdós períodes.

El llibre ens acosta al patiment, a l'exclusió social i al posterior llarg silenci que van haver de patir moltes dones. A més a més, a partir de les dades d'arxiu disponibles, compta amb uns apèndixs que relacionen els noms de les dones empresonades, la procedència i, en alguns casos, fins i tot les sentències. Aquest és un llibre que no deixarà indiferent el lector i que complementa l'estudi de la repressió que hagueren de patir desenes de milers de persones al llarg del segle XX.
 

Cazarabet conversa amb Antoni Simó Rosaleny, coautor amb Ricard Camil Torres Fabra:

-Amic, les dones van ésser un dels grups que més es va emancipardel conservacionisme abans de la II República o, dit d'una altra manera, els valors de la II República els van donar moltes ales, molta llibertat. Potser, per això, van ésser un dels grups, per dir-ho d'alguna manera, que van patir més la repressió i l'escarment, no? Què ens pots dir?

-Sí, motivat per la Constitució del 31, per la qual es donarà a la dona una representació social i política de què fins a aleshores no disposava. Ara bé, a més de la mentalitat masclista franquista amb una certa consideració davant la dona, la repressió franquista va ser més masculina que femenina a causa de l'activitat directa en la guerra i la representació política tradicional de l'home.

-Com van nàixer aquestes represàlies? Les i els esquirols hagueren de fer l'agost dins del franquisme…

-Malgrat que la dona va sofrir també empresonament,  la repressió va ser més de caràcter social, laboral i d'humiliació personal.

-Sota quin concepte o sota quina manera de fer, aquestes represàlies  es duien a terme? Com era o com es representava la violència política poble a poble?

- Com he dit abans, més que física, com ara presó, tallament de cabell, veure oli de resí o exigències sexuals, era més sòciolaboral.  

-La presó, els escarments a peu de carrer, les incautacions...Però, hi havia més: les obligaven a prendre decisions o a fer coses que abans mai havien fet, a efectuar canvis en les seves pautes de vida que abans mai s'havien plantejat.…Conta'ns.

- Implorar suport i avals en favor propi i, sobretot, del marit o fills als mandataris del règim, a canvi de fer de criades, netejar domicilis dels caiguts gratuïtament, sexe, etc.

-Això, sense contar que moltes d'elles havien de veure com els seus marits, fills, pares, nebots, etc. patien la presó o  els camps de treball i de concentració…

- La majoria d'elles tenien familiars morts en guerra, desapareguts o empresonats als quals havien de plorar i/o ajudar en alimentació, quan elles tenien fills i greus necessitats per a poder fer-ho.

-I moltes famílies a l'exili,cosa que els marcava a tots....

- Molts marits i fills estaven a l'exili a França, Argèlia o Amèrica. Aquestes intentaran reunir-se amb ells, bé exiliant-se clandestinament bé intentant aconseguir visats per marxar d'Espanya.

-I elles que, em sembla, sempre han portat el pes de tot…

-Elles suportaven tot el pes familiar. Dins dels anys de la fam havien de mantindre els fills, atendre el marit o fills en la presó amb aliment i roba neta, esquivar la repressió laboral per ser roges, recercar avals i informes cap al marit i fills, suportar l'assetjament  sexual, etc.

-Per a elles, entrem més en el llibre, com els va ésser el pas per les presons, com ara la de Alaquàs?

- Alaquàs no fou una mala presó, ja que aquest era un centre d'elit per a dones importants de l'altra banda en espera d'intercanvi de presoners. A més de centre de reclusió model de la República cara a Europa.

-Què va passar, què passava a les presons? Com era un dia a dia?

-Les altres presons valencianes eren simplement inhumanes. En Santa Clara i la Model estaven saturades per a la seva capacitat. Tenien mala higiene, maltractament, mala alimentació i estaven obligades a fer rituals de religió i tortura física i sexual.
 

-I què passava amb les seves famílies quan estaven elles empresonades?

- L'estada a les presons de les dones amb fills petits era cruel. Fins als 3 anys, els xiquets estaven amb les mares, però després els separaven de les mares i eren repartits amb els familiars i amistats. Molts d'ells no tornarien al niu familiar natural.

-Què li deu la societat a la dona represaliada pel franquisme?

- Tant i tant. L'entrega als fills, al marit o la viduïtat, que les va convertir en unes màrtirs. Paradoxalment, haurien de ser el franquisme i l'església els mes agraïts amb elles pel treball en favor de la unitat familiar.

-Perquè allò que està clar és que la Memòria Històrica no els ha fet prou justícia. Ja va sent hora, no?

- Sí. L'home va sofrir mes presó i mort que elles. Però, es pot dir que elles sofriren la mort en vida i la presó en llibertat en una societat que les depreciava.

-Llibres com el teu amb Antoni Simó vénen a omplir un clar buit, no?

- Pensem que sí, però evidentment això és opinió del lector.

-Com va ésser el procés de documentació, d'estudi i investigació envers el llibre?

- Molt dificultós i ple d'anècdotes. L'arxiu de presó amb abandonament de dècades en males condicions. Sense arxiver ni estructura arxivística. Accés a la presó en zones de reclusió, etc.  Això si, l'atenció dels funcionaris del centre penitenciari estupenda...

-Una vegada la investigació pren forma, com dos investigadors es posen d'acord per a dur a terme  una metodologia acompasada que tingui com a resultat aquest assaig de MH?

- Ja tenint estructurat el treball, el problema va ser trobar editor en uns organismes oficials conservadors. Al canvi de mentalitats tot va ser ja mes fàcil.

-Antoni, estàs treballant molt i ets molt prolífic. Ens pots fer cinc cèntims d'allò en què estàs treballant ara?

-Portaré, en abril, des de França al Brigadista Internacional En Joseph Almudever Mateu. I estic preparant un ampli programa d'activitat en Instituts, recepcions oficials i xerrades en centres dels següents pobles: Massamagrell, Puçol, La Vall d'Uixó, Llíria, Riba-roja, Almussafes, etc.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat