Allò que ens diu Cossetània del llibre:
Sovint parlem de canvi climàtic i ens fa la sensació que queda lluny, que això no va per a nosaltres, que des de casa no hi podem fer res. Doncs no, tot el contrari. Aquest llibre demostra que sí que podem incidir, i molt, en la manera com funcionem energèticament en l’espai domèstic, en la feina, en els comerços o en el transport que utilitzem. A través dels consells que us oferim, millorarem el nostre entorn, segur, el del planeta també i, de passada, podrem estalviar força diners sense gaire esforç. La sostenibilitat i l’eficiència energètica són a les nostres mans.
Alguns dels exemples que us presentem ho evidencien clarament i posen de manifest que molta gent a Catalunya ja ho practica amb èxit.
Enllaços que ens poden anar força bé:
canviclimatic.gencat.cat
scea.cat/documents/Maleta_Energia
xtec.cat/ceipgranes
ccma.cat/tv3
Va néixer el 1966 a Barcelona. Autodidacta en un primer moment, es llicencia en Geografia a la Universitat de Barcelona.
Comença a Catalunya Ràdio el 1985 i a Televisió de Catalunya el 1988. Ha treballat també al Grup Flaix i a La Vanguardia. Actualment presenta El Temps a TV3 i a Catalunya Ràdio i és director i presentador del programa MeteoMauri a Catalunya Ràdio i a internet.
És autor i coautor de diversos llibres. El 8 de març de 2010 va ser membre de l’equip de Catalunya Ràdio i premiat amb un Ondas per la cobertura informativa del temporal de neu. També ha estat guardonat amb el premi 2014 al millor professional de ràdio a Catalunya i és membre del Consell Assessor del Servei Meteorològic de Catalunya.
-Francesc, el canvi climàtic està ací. Això no té discussió, no?
-De cap manera té discussió. El 99,9% de la Comunitat Científica Internacional hi està d’acord. Això és el que recull l’informe de les Nacions Unides. Sobre ell, el darrer acord mundial de París i Marràqueix.
-Què es pot evitar i què és allò que ja és inevitable?
-Hi ha discussió sobre si hi som a temps. Això, certament, no ho sap ningú. El que està clar és que les emissions de gasos d’efecte hivernacle es poden reduir molt i podrien arribar a zero, teòricament, el 2050 als països occidentals.
-Això sí, podem ésser més sostenibles, però sobre quins conceptes o comportaments del dia a dia?
-Hi ha moltes coses que podem fer sense cap esforç i no en som conscients. Això és el que explica el llibre. A casa nostra, al cotxe, a la feina, a la comunitat de veïns. Està molt més en les nostres mans del que pensem. Les comarques de Terol són molt fredes. La calefacció és imprescindible molts mesos a l’any. El gasoil l’hauríem d’haver esborrat de les nostres calderes. La llenya, l’estella forestal o el pellet són opcions amb fusta molt i molt interessants. Amb aerotèrmia també hi tenim una opció. És com un aire condicionat i també bomba de calor, per tant amb electricitat, però que gasta molt menys. Si el climatitzador de tota la vida gasta 4,5 aproximadament, amb aerotèrmia gastem 1. Hem de reciclar tot el que podem.
-Això segur. Però no vol dir que s’acabi el món. Abans anàvem sense cinturó de seguretat al cotxe. Ara en duem. Ens hi vam haver d’acostumar. Amb el tabac igual.
-Personalment, em fa la impressió que hem fet tard en moltes coses i que no hi ha remei i que ens tenen una mica enganyats per no crear alarma… Què en penses?
-Jo és que sóc optimista i no vull pensar que sigui així. Queda moltíssim camí per recórrer en energies renovables, hàbits diaris, etc….
-Energia, un planeta massa poblat, el mal ús dels recursos—podem ficar com a primer exemple l’aigua, l’obsolescència—, aparells amb una vida útil curta i programada, enfocat tot al consumisme desmesurat, són alguns dels principals enemics per fer front o intentar parar el canvi climàtic. Què ens pots dir?
-És així. No tot està en les nostres mans. Fa 2.000 anys érem 200 milions de persones. Al segle XIX, 1.000 milions. Ara som 7.500 milions. El món “occidental” el composem 1.300 milions d’habitants. Gran part dels governs tenen clar que hem d’avançar en aquest sentit, però una part important del planeta juga en una altra lliga.
-Però com a persones en el dia a dia, des de casa fins al treball, passant per a les aficions, la mobilitats i tota mena d’hàbits… En tots els llocs podem fer alguna cosa. Ho fem? La gent ha pres consciencia?
-A peu i en bicicleta pel poble i la ciutat hi podem anar sense problema. Els cotxes han de ser molt més nets i eficients. Abandonem el dièsel i tornem cap a la benzina. Alguns models elèctrics arriben ja als 250/275 km reals d’autonomia. En 1 any n’arriba un altre amb 375 km reals. Els electrodomèstics de casa han de tenir la classe A o superior. La il·luminació, sempre LED. La climatització, com ja us deia, mitjançant fusta, aerotèrmia i, com a últim recurs, amb gas. Mai amb gasoil.
-Des de l’escola s’està prenent partit?
-En general, sí. Com a mínim el que conec més a prop de casa, a Catalunya. Una bona amiga de la Llitera i que és mestra a Saragossa em diu que a la seva escola el reciclatge és sagrat. L’escola és fonamental en tots els sentits.
-A Dinamarca, Noruega i Holanda es prohibirà la venda d’híbrids, cotxes de gasoil i benzina a partir del 2025. L’empresa Laboratoris Ferrer, present a 90 països del món i amb seu i capital barcelonina, té totes les seves plantes i edificis amb les màximes categories mundials en sostenibilitat. S’allotgen, quan viatgen, en hotels verds, demanen taxis híbrids i elèctrics (a Alcanyís teniu un taxista amb vehicle elèctric encantat). Al llibre hi trobareu una pila d’exemples.
-Fa molts anys que informes del temps a Catalunya i rodalies: Quins canvis has vist i has pogut constatar?
-Vaig començar a Catalunya Ràdio el 1985 i a TV3 el 1988. Són molts anys per copsar que van a menys els observatoris manuals i, la majoria, s’automatitzen. Avui tenim radars per seguir les pluges. Abans no. El Meteosat ha millorat molt. Internet ha estat, però, la universalització de la informació. Els canvis són brutals i la millora en els encerts també.
-Amic Francesc, de què som a temps i de què ja no som tan a temps?
-Crec, com que sóc optimista, que som a temps de tot.
-Quins fenòmens adversos veurem aviat si no para aquest procés de degradació envers el medi ambient i el clima?
-Una intensificació de les tempestes, de les pedregades, del temporal del mar, possibles minihuracans mediterranis. Cotes de neu més altes. Més irregularitat en les pluges. Vaja, molts canvis.
