Cazarabet - Recordant dos llibres sobre la Guerra Civil

Recordant i recuperant de les prestatgeries dos llibres sobre la Guerra Civil i la repressió franquista des de la Institució Alfons el Magnànim.

Es tracta del llibre Els afusellaments al País Valencià de Vicent Gabarda 1938-1956 i d'Ugetistas y libertarios, d'Aurora Bosch Sánchez.

Els afusellaments al País Valencià és un llibre que va sortir editat, per primera vegada, el 1993 i que anys després, l'any 2007, es va tornar a editar per Publicacions de la Universitat de València, una edició renovada.

Allò que pretén l'autor amb el llibre, la sinopsi:

Partint de l'anàlisi detallada de la secció de defuncions del Registre Civil, podem conèixer amb exhaustivitat a quantes persones va afectar la repressió franquista fins a les últimes conseqüències: l'afusellament davant un escamot d'execució.

Les víctimes han sigut classificades per grups d'edat, per professions i segons l'estat civil i, quan ha sigut possible, s'ha esbrinat la procedència geogràfica. Totes aquestes xifres, esgarrifoses, han estat, no obstant açò, identificades amb els seus noms propis, en un exercici per a restituir la memòria de la repressió i per a dotar de cara i ulls aquells morts, molts dels quals havien sigut "oblidats" per força durant tants anys de dictadura. Encara que se centra en el cas de les execucions, el llibre aporta una gran quantitat de casos singularitzats de víctimes de la repressió que van morir en les cel·les d'una presó o "executades" per les forces d'ordre públic, alhora que reviu el clima en què es van produir les morts, amb una anàlisi de les lleis repressores del règim i de la situació social en què es van aplicar. Un treball que pretén traure a la llum, identificar, les víctimes de la dictadura franquista que reposen en els cementeris i que consten en els registres civils del País Valencià.

El llibre  va  aportar molt, des de la primera edició, al retrobament amb els conceptes de Memòria Històrica; fent repàs, racó per racó, i intentant recollir tots aquells que van ésser passats per les armes dels afusellaments des del 38 fins al 56 al País Valencià.

Sobre el llibre Ugetistas y libertarios d'Aurora Bosch Sánchez, tenint en compte que capturem la sinopsi del llibre editat el 1983, podem llegir el següent:

En el vast escenari de la guerra d'Espanya, pocs temes han resultat més polèmics que la revolució que va tenir lloc al costat de la Guerra Civil; doncs si ja durant el conflicte bèl·lic la polèmica sobre la guerra i la revolució va dividir dramàticament el bàndol republicà, la revolució va continuar en la clandestinitat franquista impregnant la major part dels llibres publicats des de l'exili.

A quasi cinquanta anys del començament de la contesa i set del restabliment de la democràcia, és temps que el partidisme apassionat deixe pas a l'anàlisi rigorosa i matisada. És cert que d'aquesta forma les certeses absolutes cauran pels sòls. És cert, també, que els bons i els dolents desdibuixaran els seus perfils, però solament així podran anar restituint-se lentament les veritats històriques, de les quals parla Sciascia. I, en aquesta difícil tasca de reconstrucció d'un passat dramàtic i proper, el prioritari per a l'historiador és retornar la veu als vertaders protagonistes, relatar amb exactitud els fets, més que emetre judicis o opinions perfectament estructurades.

En aquesta línia, Ugetistas i llibertaris, narra cronològicament en la seua primera part tot el procés col·lectivitzador valencià, des dels controls i col·lectivitzacions industrials, fins al CLUEA, passant per les confiscacions de terra i les col·lectivitats agrícoles; mentre que en la segona es deté en l'anàlisi detallada d'alguns aspectes fonamentals de les col·lectivitats agràries, com els seus problemes organitzatius, la seua fesomia, la seua composició social, les resistències que van trobar i els atacs que van patir. Encara que ugetistes i llibertaris són els principals protagonistes d'aquest llibre, no són els únics personatges d'aquesta història, doncs apareixen també aquells camperols per als quals la col·lectivització anava associada a la violència i al terror, els propietaris de terres i empreses, el Partit Comunista i la Federació Provincial Camperola, el govern i, fins i tot, sindicalistes que preferien el repartiment enfront de l'explotació col·lectiva pregonada per les seues organitzacions.
 

D'Aurora Bosch:

Aurora Bosch Sánchez, (València, 1954) és catedràtica d'Història Contemporània en la Universitat de València i ha gaudit d'estades com a investigadora visitant en les Universitats de Londres, UCLA i Berkeley. Les seues recerques han girat entorn de la Segona República i la Guerra Civil Espanyola, la història política i social dels Estats Units i la història comparativa.

Actualment és investigadora principal del projecte I+D+I del Ministeri d'Economia i Competitivitat "DEMOCRÀCIA I CULTURES POLÍTIQUES D'ESQUERRA EN L'ESPANYA DEL SEGLE XX: DESENVOLUPAMENTS I LIMITACIONS EN UN MARC COMPARATIU" (HAR2011-27559) i del Grup de recerca d'Excel·lència "GRUP D'ESTUDIS HISTÒRICS SOBRE LES TRANSICIONS I LES DEMOCRÀCIES" (GEHTID, PROMETEU/2012/046).

El llibre d'Aurora Bosch és necessari amb la lectura si es vol saber quin era el neguit entre els sindicalistes tant els de pensament més del socialisme ugetista com els llibertaris….Tots van aplegar a reivindicar les mateixes coses, però, evidentment, cadascú ho feia a la seva manera i era molt, molt diferent des de la manera d'enfocar i entendre el problema a l'hora de reivindicar-se i dur a terme l'acció de protesta. Això sí, l'autora procura vincular el seu estudi i investigació durant els tres anys de la Guerra a Espanya.

Aquest llibre té un valor incalculable perquè va eixir a les llibreries l'any 1983 i constitueix un eix on molts altres estudis, estudiosos , investigadors o simples lectors s'han mirat a l'hora de fer front a la història o reivindicar justícia en la Memòria Històrica.
 
Ens apropem a uns llibres editats per la Diputació de Castelló al voltant de la Història Contemporània i la Guerra Civil Espanyola.

Tres d'ells formen part de la Col·lecció Universitària: El Partido Republicano de Castellón(1868-1936); Política y sociedad en Castellón durante la década de los años 40 i Educació i Societat a Castelló al llarg de la II República. També la Diputació, al seu servei de publicacions, publicà el llibre Reconstruir después de una guerra i ho va fer amb el suport i la companyia de l'Associació Cultural Gregal i la Universitat Cardenal Herrera. Són tots quatre llibres de capçalera en l'enteniment de la Història Contemporània i, també, de  la Guerra Espanyola.

Els autors d'aquests quatre llibres són, respectivament: Germán Reguillo Simón, Ramón Godes Bengoechea, Consol Aguilar Ródenas i  Vicente Javier Más Torrecillas (com a editor) i Federico Martínez Roda (com a coordinador) de l'obra Reconstruir después de una guerra, llibre que reuneix diverses plomes.

De totes maneres, la Diputació de Castelló i el seu Servei de Publicacions ens tenen acostumats a bons llibres que investiguen aquest període històric, ens vénen a la ment, ara, altres llibres com : Los partidos políticos durante la Segunda República en Castellón de Antonio Godes Sobaco; El ocaso del sistema canovista, elecciones generales en el Castellón 1903-1923 de Vicente R Alós Fernando; Un liberalismo de clases medias, revolución política y cambio social en Castellón de la Plana (1808-1858) de Otilia Martí Arnándiz, Los diputados valencianos en la I República de Rosa Montlleó Peris o Castellón: Región Devastada. Reconstrucción física tras la Guerra Civil de Vicente Javier Más Torrecillas.
 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat