Hui: «derronyar»

Hui ens ve de gust fer un homenatge merescut, també humil, és clar, a tots els treballadors que dediquen la vida a cuidar la terra. Una activitat, deixeu-m’ho dir, completament infravalorada des de tots els sectors i, tanmateix, fonamental per a l’economia valenciana i per a la supervivència dels paisatges de què gaudim al nostre País Valencià.

En el nostre recorregut intens per l’univers de paraules, topem de sobte amb derronyar, un mot que, segons el significat que ens dóna el llibre Paraules en xarxa, vol dir «Tallar les branques sobreres dels arbres i arbusts», i en proposa sinònims com ara «esporgar, podar, esllemenar, netejar». La primera cerca del mot resulta bastant decebedora, ja que no té entrada registrada en el DIEC ni en el DNV ni en el DCVB, cosa que, honestament, sobta. Vol dir això que no n’hem de fer ús perquè no apareix enlloc? De cap manera. La llengua és viva quan els usuaris la parlen...

No entrarem, però, en debats estèrils. Ens n’interessa l’ús. Ja que «normativament» sembla que no existeix el mot, cerquem en el grup Rescatem paraules de l’oblit a veure què ens en diuen els usuaris. Quin goig! Del desenvolupament dels comentaris podem dir que caldria fer un article més extens per a parlar sobre el lèxic de l’agricultura, de fet, hi descobrim un altre mot, desmotxar, el qual ens indiquen que és quan «deixem només cimals i branques per a preparar els arbres per a empeltar o tallar-los de soca-rel», fantàstic! Dels comentaris esmentats podem traure unes quantes conclusions: en primer lloc, és més freqüent l’ús d’esporgar i sembla que derronyar es fa només als tarongers. A més, l’ús de derronyar se situa a poblacions de la Ribera Alta com Algemesí, Guadassuar o Castelló de la Ribera. Filant més prim, i aprofundint-ne en l’ús, un aclariment: «Diem derronyar a la vinya, traure sarments a la –poda verda– que es fa a la primavera, a l’hivern es fa la poda normal, vol dir-se: n’hi ha dues podes». Agraïm l’esmena. I per acabar, una possible explicació de l’origen del mot de hui: «Tinc entés que els tarongers abans agafaven ronya, i es fregaven amb un sac d’espart per a llevar-la». Com veieu, no paren d’aparéixer joies de la nostra llengua, i si atenem una de les accepcions que en dóna el DNV sobre ronya: «Rebrot, tany que ix de la soca o la rabassa d’un arbre», podem arribar a la conclusió (ben nostra i sense cap valor) que això de derronyar potser sí que ve de llevar la ronya dels arbres. De fet, podem trobar fins i tot el verb ronyar, que tot i que usat en un camp lèxic diferent, també expressa un significat semblant, perquè al remat és «raspar una superfície».

Aquesta aportació ens fa repensar la paraula. Després de pegar-li un parell de voltes, ens adonem que si afegim al radical un altre prefix (a banda de de-) que el DNV inclou amb el sentit de «invertir el radical al qual s’adjunta», és a dir, des-, trobarem un mot que sí que està inclòs tant en el DNV com en el DCVB, desronyar. L’aportació d’ambdós portals de consulta parla dels ceps del raïm, tanmateix, ningú podrà discutir que l’ús és estés a altres cultius.

Bona mostra d’aquesta expansió de què parlem a altres tipus de cultius, la podem trobar en el llibre El collidor d’ànimes, de Vicent Ortega, en el qual podem trobar una conversa que revela l’ús del mot desronyar en diversos cultius, que, fixeu-vos, estan ben arrelats a la nostra terra. Diu així:

«–...tu, bufarut! M’has dit per a cinc mesades llargues? I a netejar... I ara? A desronyar què? –inquirí l’amic.
–Ara a netejar no –contestà Jeroni l’Aspre–. A partir del setembre a desronyar bresquilleres, albercoquers, pruners... Ara, és a fer altres feines.»

Socialment, l’ús del mot derronyar du afegida una càrrega semàntica important. Encuriosits per l’ús tan localitzat del mot pel que fa al cultiu de la taronja, en demanem testimonis en pobles de la zona de la Ribera Alta, on sembla que s’acostuma a fer servir. Així, la derronyada du implícita una època determinada de l’any i un procés de manteniment productiu de l’arbre. Ens conten que, a l’acabar l’època de la collita, l’arbre necessita una neteja perquè la producció següent siga adequada a les necessitats de l’activitat econòmica del bancal. I més encara, si tenim en compte la durada curta de la temporada de taronja, els professionals del camp combinen la faena de collir amb la posterior de derronyar per a ocupar pràcticament tot l’any i així poder afrontar amb garanties una activitat professional malauradament castigada per les condicions laborals actuals.

Per acabar, un testimoni ens recorda que, encara, tenim més lèxic sobre el tema. Des de Castelló de la Ribera ens indiquen que de la branca sobrera de l’acció de derronyar, del que es talla a l’arbre i queda a l’hort per a cremar-ho posteriorment, en diuen «remulla», i ens assenyalen una altra de les faenes del camp, «cremar remulla» del taronger, que a més es fa a tocar de l’estiu amb unes temperatures molt altes. Per això, ens recorden: «la millor hora per a cremar remulla són les sis del matí», perquè, molt respectuosos, «ni molestes ningú ni patixes calor».

Bé, una vegada derronyat l’arbre i cremada la remulla, ens espera un almorzarot més que merescut amb molta i molt bona companyia. No sé si parlarem de llengua, però estic segur que ho farem en la nostra llengua...

Aquesta expressió i moltes més les podeu trobar en el llibre Paraules en xarxa, que podeu consultar i descarregar ací.


@paraulesenxarxa
 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat