Segons la definició de Paraules en xarxa, una badomia és una «idea desbaratada». Concretament, en l’entrada diu que «Els majors del meu poble fan servir la paraula badomies per a indicar que s’estan dient bestieses: “No digues badomies”». Com podem endevinar, pareix que el mot badomia té més ús com a plural que com a singular. Tot i això haurem de fer la cerca per a veure si la nostra intuïció es confirma.
En començar la cerca, consultem el portal Optimot per a veure si inclou la paraula, ja que té una base de dades de diverses fonts, com ara el DIEC2, l’Enciclopèdia Catalana o el Termcat, i, per tant, en un sol lloc podem obtindre molta informació. No obstant això, ens emportem la decepció que l’Optimot considera que badomia és una paraula castellana (badomía) i ens dóna com a opcions: disbarat, fallada, pífia i espifiada. Podem inferir, per tant, que el DIEC2 no inclou el mot.
Com que no ens acontentem amb el resultat, mirem el diccionari de l’AVL i ací sí que apareix la nostra paraula. La defineix com a «despropòsit, idea desbaratada», és a dir, una definició en la mateixa línia de Paraules en xarxa. A més a més, l’AVL precisa que el mot té un ús generalment en plural, de manera que confirma la hipòtesi de què partíem.
De moment, veiem com DIEC2 i AVL tenen opinions diferents pel que fa a badomia. Per tant, decidim seguir la nostra recerca i considerem que consultar el DCVB pot ser definitiu, ja que és possible que hi haja aquestes diferències en els diccionaris per una qüestió purament dialectal, perquè si és una paraula de tradició únicament valenciana és més probable que estiga inclosa en el diccionari de l’AVL que en el de l’IEC, sobretot tenint en compte que l’ús és minoritari. I, efectivament, el DCVB ens mostra la paraula i podem observar com el territori on la situa és principalment d’àmbit valencià (el Maestrat, Castelló, València i Xixona) amb l’única excepció de Tortosa (Catalunya). Creiem, per tant, que és el motiu que la paraula estiga inclosa en el diccionari de l’AVL i no en el DIEC2.
A més, el DCVB també mostra un testimoni, a partir del diccionari Aguiló, de la Crònica 5 v., de nou en plural:
«Los homens de bon juy e ben letrats creen esser tot lo dit badomies e inepcies.»
Seguint amb la nostra recerca, consultem el portal de la Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià (CDLPV) on trobem informació referida al diccionari Ferrer i Pastor. De nou, la definició de badomia coincideix: «Badomeria, idea disbaratada [necedad, tontería, badomía]». Però, a més a més, explica el que ja hem observat, és a dir, que hi ha diccionaris que solament inclouen el mot en plural (badomies, badomeries), tot i que, com mostren, al País Valencià l’ús en singular del mot també és genuí:
«Perquè jo crec que, quan estem parlant d’un problema de vint-i-un anys —com a poc—, evidentment tots han tingut alguna quota de responsabilitat i també, jo crec que no estic dient ninguna badomia, crec que aquells que han estat més temps governant, lògicament, tindran una quota de responsabilitat molt superior respecte als altres.» (el diputat Torró Gil, del GP Compromís, DS, 15.4.2008 )
Pel que fa a l’etimologia, trobem que prové de la mateixa arrel que badomeria.
En resum, badomia és un mot d’ús principalment valencià, amb una tradició històrica demostrada i que, per tant, podem fer servir amb tota naturalitat. Doncs bé, ens aturarem ací, no siga cas que acabem dient alguna badomia.
Aquesta expressió i moltes més les podeu trobar en el llibre Paraules en xarxa, que podeu consultar i descarregar ací.
