Les imatges dels desdonaments mostren unes càrregues de la policia tan brutals, que poden classificar-se d’abús de poder. També seria terrorisme psicològic quan, davant les manifestacions especials que fem perquè canvien la llei d’hipoteques, ens acusen de nazistes i filoetarres. No destituir la bocagrossa de Cospedal per qui correspon, vol dir que tots són igual de bocuts. L’actitud del govern, i la coral que li dona suport, és un clar atac al sistema democràtic. El menyspreu del Congres de Diputats tirant al fem la Iniciativa Legislativa Popular (ILP), és un atac frontal a la democràcia. Qüestionar el dret de manifestar-se contra els desdonaments, i a més, desqualificar-los de la manera que ho fan, és un colp baix a la democràcia i molta gent podíem entendre que tenim un govern infectat de nazisme.
Des de la restauració de la democràcia, mai no ha estat tan justificada com ara una revolta popular generalitzada del poble. Els errors polítics del govern son tan greus que estaria més que justificat un avalot popular. Recordem aquell eslògan popular de fa uns anys que tots acceptarem en aquell moment: «si vols la pau, treballa per la justícia», perquè no pot haver-hi pau sense justícia ni sense trellat. No poden dir-nos filoetarres ni nazistes, per eixir al carrer a protestar pacíficament davant de la casa dels responsables de les malifetes, sense assentar-los al banquet d’acusats per delinqüents. On està la dignitat del polític? On està el respecte que el polític deu als ciutadans quan aquestos ixen al carrer per demanar-hi comptes? Qui són els polítics per insultar-nos i menysprear-nos quan els diem com han de gestionar la societat? ¿Perquè no diuen nazis i els porten als tribunals a tantes empreses que hi han de cobradors de morosos, com el «Cobrador del frac?».
Això ens fa pensar que tenim la raó, i per això, cal eixir al carrer davant la casa d’un polític, o d’anar al restaurant on estan dinant tranquil·lament, amb la samarreta «Stop als desdonaments». No l’increpeu, no digueu res, no fa falta; mostreu solament el graffíti en allò de «sí que es pot». No digueu res més. Això és senta tan malament que els fa perdre la xaveta i finalment ens faran cas. A més, sense cap dubte, diguen el que diguen, tenim tot el dret per fer-ho. És hora que els baixem els fums! Aviseu-me que jo també aniré malgrat les meves limitacions de desplaçar-me. Els seus raonaments i actituds són tan mediocres i destrellatats que no se sostindrien sense la policia i l’exercit. Açò m’ha fet recordar aquell incident al temple d’intel·ligència de Salamanca, on el suprem sacerdot, Unamuno, va dir: «guanyareu, perquè teniu la força bruta, però no convencereu».
