M’ha ajudat molt aquesta vegada, haver estat hostatjat en l’hotel Melina, un establiment on, des del personal de recepció a les cambreres i cambrers, parlaven o entenien el valencià. Això m’ha equilibrat emocionalment perquè no m’he sentit foraster en la meva pròpia casa. És el mateix que em va passar a Mallorca, fa més de trenta anys, quan encara treballava, en descobrir una bambolla autòctona que vivia la seva pròpia cultura compaginant-la en l’altra cosmopolita balear.
Potser aquesta actitud distesa d’aquest viatge, m’ha fet obrir-me més a la diversitat cultural que es dona cita en aquesta població de la Marina. Sobretot, aquells sectors de població que van saber sobreviure la postguerra d’Espanya, o la guerra i postguerra europea. Tots es trobem allí amb mil histories sobre l’esquena contribuint a mantindre en peu la indústria hotelera en temporada mitja i baixa. Tots compartim col·lectivament les infrastructures, inclosos els animadors culturals que fan moure a iaies i iaios. En realitat, no se qui és el que fa moure a qui, perquè cal dir que som una generació que tenim molta marxa. Cada volta hi ha més gent gran que es belluga en gràcia a ritme de cúmbia, baxata, o qualsevol altre moviment rítmic tradicional a l’estil de «línia». Pel desembaràs i moviments acadèmics de molta gent, s’endevina que han passat per tallers o classes de ball del seu lloc d’origen. Posar en comú les experiències i aptituds de cadascú, crea, a més d’una agradable convivència, un mestissatge enriquidor.
Pel que fa passejar per la platja vorejant les ones, a part d’aportar-te una excel·lent funció terapèutica, es gaudix d’un paisatge farcit d’humanitat veient col·legues de setanta, vuitanta i noranta anys mostrar els dignes codis de barres al cos i altres línies geomètriques que van apareixent a traves del temps. Moltes dones van de topless, moda molt posterior al monobikini, sense cap tipus de vergonya ni tabú. Aquesta naturalitat em feia sentir-me còmode i a gust. Quan hom observa la voluptuositat de l’anatomia humana ignorant totalment a Freud, deixant la sensualitat a un segon terme, se sent més lliure per veure altres coses. Mirant el cos humà amb total absència libidinosa, et capacita per fer una observació integral de la persona humana. Veien aquesta gent gran prenent el sol, conversant animadament en qualsevol llengua, gaudint (o patint) dels mateixos plaers o inconvenients meus, et fa sentir-te prop i gens diferent.
M’apetia conversar en alguna dona que anava en topless per adherir-me a la seva llibertat, però la meva timidesa, o no saber com iniciar-ho, m’ho va impedir. Ho vaig intentar demanant-li a una dona si volia que li fera una foto. Naturalment, em va dir que no, demostrant-me a mi mateix que iniciar una conversa en una desconeguda no era el meu fort. Per sort, la meva dona em va salvar la situació i em va facilitar el camí per conversar en una dona de 70 anys, basca de Donosti. Interessant experiència amb foto inclosa que molt amablement em va deixar fer.
