La Causa General diu que tenia molta facilitat de paraula i l’utilitzava per engalipar la joventut cap a idees extremistes. També diu que era molt perillós per a l’Estat Nacional Sindicalista. La funesta “causa” diu moltes mentides i infàmies, però aquestes definicions honren a Pep Sellés i el seu esperit ideològic.
En acabar-se la guerra, malgrat l’implacable estat policial, va estar quasi cinc anys vivint en la clandestinitat entre Madrid, València, Villena i el seu annex l’Encina. Per discreció i per no cansar els amics, sovint canviava d’amagatall. Repetides voltes anava a camp través caminant per les muntanyes de Villena a Cocentaina. Finalment el van agafar, i el 23/11/1944 va ingressar a la presó d’Alacant procedent del dipòsit de Cocentaina, sotmetent-lo a la pantomima del tribunal militar que el condemnà a 30 anys de presó. Tanmateix, potser per l’enfonsament del règim nazi, el 18/01/1946, va ser indultat i alliberat després de complir 400 dies de presó.
Si hem de destacar alguna cosa d’aquesta persona, sens cap dubte és admiració per haver inscrit la seva filla al registre civil, nascuda el 1937, amb el nom de Friné. Un nom procedent de la cultura hel·lènica, que ha esdevingut, entre altres coses, símbol de llibertat, d’intel·ligència i de bellesa. A més, Friné fou musa i model d’escultors grecs de la categoria d’Apel·les i Praxíteles. El fet que un individu posara l’onomàstic Friné a la seva filla, demostra el rigor cultural que els ateneus llibertaris impartien. En aquella etapa de llibertats, on no eren preceptius onomàstics del santoral cristià, podia cadascú inscriure al Registre Civil els fills en un nom totalment laic. De fet, van haver-hi noms com Durruti, Llibertat, Lenin, etc. Pep Sellés va anar més enllà, i va posar a la seva filla un nom d’alt nivell intel·lectual: Friné.
Una persona d’aquest nivell cultural i humà mai no havien d’haver-lo condemnat com si fos un delinqüent. Encara no ha demanat perdó cap persona ni cap institució, la qual cosa demostra una volta més que vivim en una societat que li falta un bon regó.
Amb aquest bagatge cultural, quan va eixir de la presó va obrir una acadèmia nocturna a Fraga, on anaven xiquets i xiquetes a fer estudis bàsics de cultura general. Molts infants fills de represaliats per idees polítiques anaren a l’acadèmia de Pepet. Llàstima no haver tingut en aquella època fills per haver-los dut amb total confiança a les classes que impartia l’amic Pep Sellés. En cap persona haguera deixat els meus fills amb més garantia que en aquell intel·ligent i honorable home.
De la darrera etapa de la seva vida, hi ha un CD del Bloc Nacionalista amb unes declaracions on Pep manifesta les seves idees i algunes vivències dels anys trenta. Llàstima no haver estat millor enregistrat i millor preparat el guió de l’entrevista.
