En el 9 d’Octubre d’enguany, caldrà posar més èmfasi en el que significa que en les anècdotes circumstancials, quan algun any s’han increpat autoritats i banderes en els actes cívics. El que és important per un País Valencià lliure, tolerant i demòcrata, el que a tots ens unix, és el fet que acredita la data de naixement, el lloc i els progenitors. Per què si no tenim constància clara i col·lectiva del dia que vam nàixer, poca cosa hi hauríem que commemorar.
A més, caldrà contextualitzar les circumstàncies socials i polítiques del naixement. Caldrà rellegir l’historia del nostre País Valencià on tantes voltes s’ha afirmat qui eren els pobladors que hi havien ací i quins els que van vindre. La nostra nissaga com a poble, com s’ha demostrat tantes voltes, és netament medieval i no té res a veure en un passat ibèric. Per tant, afirmar de manera errònia, com s’ha fet, que el Regne de València va ser reconquistat per Jaume I, no s’ajusta a la realitat. Això de la Reconquesta als valencians no ens toca. Reconquistar una cosa és quan abans ha sigut teva; en aquest cas, Jaume I va conquerir València i va fundar un regne, el Regne de València.
Tot i així, caldrà reconèixer els pobles que ens van precedir, iber, romà i musulmà, si més no, per les recialles que van deixar, en toponímia, jaciments, monuments, etc. Vaja per davant el nostre respecte i admiració als pobles que ens han precedit, especialment el musulmà, que va participar en la nova societat i va contribuir al nou estat amb una economia agrària i artesana que va servir de base al nou regne de Jaume I. Cal estar satisfets de l’aportació cultural que ha quedat d’aquestos pobles.
Tanmateix, enguany que hem arribat a 775 anys de vida com a poble, caldria fer unes reflexions per reafirmar la nostra nacionalitat i prendre consciència del que som i perquè som. Avui és el dia per reconèixer i valorar els nostres científics, literats, poetes, polítics, humanistes, financers, juristes, etc., i tantes persones anònimes que van fer possible la configuració d’un estat independent, diferent i solidari. Per mencionar-ne alguns he de citar obligatòriament Jaume I (1208-1276), que de ben jove es va destacar com a polític i diplomàtic; Arnau de Vilanova (1238-1311), metge i escriptor en valencià i en llatí, els seus llibres serviren de text en els estudis medievals de medicina a una part i altra dels Pirineus; Ausiàs Marc (1397-1459), el nostre poeta més universal; Joanot Martorell (1413-1468), escriptor; Joan Roís de Corella (1443-1497), literat; Lluís de Santàngel, 1437-1498, financer amb visió internacional; Isabel de Villena (1430-1490), escriptora i cronista de l’època; Joan Lluís Vives i Marc (1492-1540), heroi de la resistència jueva valenciana, humanista i filòsof; i tants d’altres artistes, arquitectes, etc., que hem de proposar-nos conèixer i estimar pel simple fet d’haver aportat i configurat la identitat dels valencians. Cal no oblidar-nos de tants valencians contemporanis que ens han donat prestigi.
Llibertat, Admistia..
