Diari La Veu del País Valencià
9 d’Octubre: diada valenciana
Quan arriba l’octubre celebrem l’aniversari del naixement del poble valencià. La data és simbòlica, perquè les primeres ocupacions cristianes del que seria el Regne de València va començar el 1225, quan Jaume I sols tenia dèsset anys, i no van acabar fins a l’acord d’Elx, el 1305. Tot i així, el 9 d’octubre de 1238 és la data que va entrar Jaume I a la ciutat de València, i per això ha quedat la data simbòlica d’aniversari. València, a més de ser la capital del regne, ha representat el Regne de València. Altra cosa és que, en algunes èpoques, la representació del Cap i Casal davant la resta del País Valencià no ha sigut del tot exemplar, però això seria un altra història.

En el 9 d’Octubre d’enguany, caldrà posar més èmfasi en el que significa que en les anècdotes circumstancials, quan algun any s’han increpat autoritats i banderes en els actes cívics. El que és important per un País Valencià lliure, tolerant i demòcrata, el que a tots ens unix, és el fet que acredita la data de naixement, el lloc i els progenitors. Per què si no tenim constància clara i col·lectiva del dia que vam nàixer, poca cosa hi hauríem que commemorar.

A més, caldrà contextualitzar les circumstàncies socials i polítiques del naixement. Caldrà rellegir l’historia del nostre País Valencià on tantes voltes s’ha afirmat qui eren els pobladors que hi havien ací i quins els que van vindre. La nostra nissaga com a poble, com s’ha demostrat tantes voltes, és netament medieval i no té res a veure en un passat ibèric. Per tant, afirmar de manera errònia, com s’ha fet, que el Regne de València va ser reconquistat per Jaume I, no s’ajusta a la realitat. Això de la Reconquesta als valencians no ens toca. Reconquistar una cosa és quan abans ha sigut teva; en aquest cas, Jaume I va conquerir València i va fundar un regne, el Regne de València.

Tot i així, caldrà reconèixer els pobles que ens van precedir, iber, romà i musulmà, si més no, per les recialles que van deixar, en toponímia, jaciments, monuments, etc. Vaja per davant el nostre respecte i admiració als pobles que ens han precedit, especialment el musulmà, que va participar en la nova societat i va contribuir al nou estat amb una economia agrària i artesana que va servir de base al nou regne de Jaume I. Cal estar satisfets de l’aportació cultural que ha quedat d’aquestos pobles.

Tanmateix, enguany que hem arribat a 775 anys de vida com a poble, caldria fer unes reflexions per reafirmar la nostra nacionalitat i prendre consciència del que som i perquè som. Avui és el dia per reconèixer i valorar els nostres científics, literats, poetes, polítics, humanistes, financers, juristes, etc., i tantes persones anònimes que van fer possible la configuració d’un estat independent, diferent i solidari. Per mencionar-ne alguns he de citar obligatòriament Jaume I (1208-1276), que de ben jove es va destacar com a polític i diplomàtic; Arnau de Vilanova (1238-1311), metge i escriptor en valencià i en llatí, els seus llibres serviren de text en els estudis medievals de medicina a una part i altra dels Pirineus; Ausiàs Marc (1397-1459), el nostre poeta més universal; Joanot Martorell (1413-1468), escriptor; Joan Roís de Corella (1443-1497), literat; Lluís de Santàngel, 1437-1498, financer amb visió internacional; Isabel de Villena (1430-1490), escriptora i cronista de l’època; Joan Lluís Vives i Marc (1492-1540), heroi de la resistència jueva valenciana, humanista i filòsof; i tants d’altres artistes, arquitectes, etc., que hem de proposar-nos conèixer i estimar pel simple fet d’haver aportat i configurat la identitat dels valencians. Cal no oblidar-nos de tants valencians contemporanis que ens han donat prestigi.


Llibertat, Admistia..
En una època on es belluguen per l’Administració i les finances tant mentider i deshonrat, cal celebrar una diada reivindicativa dient les coses pel seu nom sense eufemismes ni mitges tintes. Cal celebrar la diada tots plegats per damunt d’ideologies polítiques i creences –o no– religioses. A més a més, atesa les agressions que sovint patix la nostra identitat nacional, cal reivindicar enguany més que mai el dret a l’autodeterminació. Cal un compromís col·lectiu de no sotmetre’ns mai mes a ofrenar res a Espanya i deixar ben clar que sempre optarem per partits polítics d’estructura valenciana perquè «allò que val és la consciència de no ser res si no s’és poble».

Comparteix

Icona de pantalla completa