Socarrat de Cocentaina

«Socarrats de Cocentaina/ hau perdut l’enteniment/ hau baratat les campanes/ per tramussos i aiguardent». Això deia mossèn Martí Gadea amb el seu humor valencià. I és que l’apel·latiu socarrat com a gentilici o sobrenom dels habitants de Cocentaina ha estat estes i reconegut, no sols a les comarques dels voltants del Comtat, sinó més enllà. I més que ho haguera estat si els veïns de Xàtiva no ens hagueren restat protagonisme per estar també denominats pel mateix mot i per l’important esdeveniment local del segle XVIII que l’avala. Tanmateix, he de dir que mai no he trobat cap historiador que argumente i justifique de manera convincent el malnom de Socarrat atribuït als veïns de Cocentaina. Sols he trobat deduccions. Si que està degudament documentat, i d’això no hi ha cap dubte, l’atac dels granadins a Cocentaina el 1304, en el qual botaren foc al poble. Respectables historiadors, tant d’Alcoi com de Cocentaina, han donat com a bo l’apel·latiu basant-se en el fet històric de l’incendi de Cocentaina pels musulmans, per la qual cosa, diuen, van quedar socarrats i va quedar com malnom. Darrerament he sentit dir que fou al segle XVIII quan va començar a posar-se en ús aquest apel·latiu de socarrat, tot atribuint-lo a aquell fet de començaments de segle XIV.

Soc de l’opinió que el mot de socarrats podria no estar relacionada amb aquella gran foguera. Ignore si algú ha aportat algun altre tipus de documentació que, per aquell fet, done suport a aquest suposat àlies gentilici. No vull que pense cap persona que em desagrada el sobrenom de socarrat, el porte ben a gust i n’estic ben orgullós. És una altra qüestió la que vull posar a la vostra consideració i ho faig recorrent a fons especialitzades en llengua i toponímia: l’Alcover-Moll i el Joan Coromines. Alcover ens diu del mot socarrat al Diccionari català-valencià-balear, que són els habitants de Cocentaina (el Comtat), Culla (Maestrat) i Xàtiva (la Costera). Diu, que aquest malnom de vegades és perquè la ciutat ha estat cremada i altres vegades és pel color fosc dels seus habitants, «com és el cas de Cocentaina». A més, hi ha un altra entrada, en un apartat d’informació toponímica sobre alguns llogarets catalans i mallorquins, que foren per a mi reveladors i en feren qüestionar-me el motiu de socarrat.

Pel que fa al lingüista Joan Coromines, també ens dóna pistes de topònims amb el mot de socarrat. A la Vall de Bianya (la Garrotxa), hi ha un llogaret anomenat Sant Andreu de Socarrats. A Alaró (Mallorca), hi ha una partida dita vall Socarrada. Recordeu també la cala Socarrada de Santanyí a Mallorca. La toponímia catalana i mallorquina de costa i secà està plena d’al·lusions a socarrat i socarrada. Actualment encara hi ha alguna comarca catalana on socarrat és sinònim de pagès, per allò d’estar sotmès a les inclemències del sol.

Si els diferents censos de repobladors medievals que ha tingut Cocentaina, segons afirma el professor medievalista Enric Guinot, van ser principalment catalans, no podria haver-hi vingut algun veí d’aquelles comarques a Cocentaina? O, si els individus repobladors era gent de la pagesia, o socarrats, no podria ser un altra possibilitat de l’origen del «socarrat» de Cocentaina?

No sóc cap especialista. Potser siguen elucubracions meves sense cap base sòlida, però les deduccions derivades d’aquella gran foguera medieval tampoc ens deixen la cosa molt clara, almenys segons el meu punt de vista. De qualsevol manera, no afirme res, és una simple proposta del possible origen del mot socarrat de Cocentaina, una possibilitat; res més.