Contestà o cocentainer

El gentilici que s’ha popularitzat i que majoritàriament se’ls coneix als veïns de Cocentaina és Contestà. Tot i ser popular, vull manifestar-vos els meus dubtes. Vaja per davant que no tinc cap intenció de proclamar-me filòleg, com tants valencians llicenciats al carrer de la Bosseria de València han fet. Tampoc no pretenc fer la contra a cap persona que opine altra cosa; això si, m’agrada posar temes a debat, acompanyant raonaments i argumentar-ho sense cap pretensió acadèmica ni dogmàtica.

Tinc entés que Contestà/ana eren els individus d’un poble ibèric, Contestània, que a l’època preromana, segle VI al II aC, vivia en un territori comprès entre els rius Xúquer i Segura. Les ciutats més importants de la zona en aquella època sembla que eren, Seitabis al nord i Ilici al sud. Aquesta Contestània, també incloïa la zona d’Almansa a ponent. No tinc molt clar perquè Cocentaina ha de capitalitzar en exclusiva un gentilici de tan ample i antic territori. Perquè, els veïns d’Alcoi, de Gandia, d’Ontinyent, de Xixona, i de tants altres pobles, també formaven part d’aquella Contestània i el seu gentilici actual és alcoià, gandià, ontinyentí, xixonenc, etc., respectivament.

De vegades pense que contestà podria ser un pseudo, o anacrònic, gentilici dels habitants de Cocentaina, el mateix que passa amb l’il·licità respecte a Elx, edetà respecte a Llíria, setabense respecte a Xàtiva, etc. El gentilici de Cocentaina seria més lògic, segons el meu curt entendre, que fora cocentainer, el mateix que el d’Elx, elxà, el de Llíria, llirià, o el de Xàtiva, xativí. Contestà, com a gentilici, no he trobat als diccionaris cap suport, i podria basar-se solament en la inèrcia costumista que va trobar recolzament en la imposició de la llengua castellana escrita amb allò de contestano.

Tanmateix, ben poc valdria la meva opinió si no m’haguera basat en el que diuen les enciclopèdies i els diccionaris que he consultat, tant de llengua catalana com castellana. I ho he fet amb la intenció d’aportar arguments en allò que crec, tot recorrent als especialistes. Tots els diccionaris de llengua catalana que he consultat, tant en versió catalana com valenciana, l’únic gentilici dels habitants de Cocentaina és cocentainer. És a dir, que no m’invente res. També als diccionaris consultats de llengua castellana, el mot contestano es refereix als habitants de l’antiga Contestània. Únicament he trobat un diccionari castellà, l’Espasa, que l’entrada contestano diu: pertanyent o relatiu a Cocentaina. Potser n’hi hagen altres que diuen el mateix, però la majoria que he consultat, i en són molts, el mot contestano fa referència únicament i exclusivament a la preromana Contestània. A més, la Gran Enciclopèdia de la Regió Valenciana, hi ha una àmplia definició de Contestània que fa l’Enric A. Llobregat i Conesa, que acaba dient: «El origen de nombre procede, según teorías filológicas, de un hipotético Contesta que no ha sido localizado y que no es lícita, arqueológicamente, relacionarlo con Cocentaina como se viene diciendo tradicionalmente».

_{Torres de la muralla}

És per això que des fa uns anys m’he proposat utilitzar el gentilici que crec més correcte –cocentainer/a–, tal com recomanen els historiadors, filòlegs i lingüistes que estan acadèmicament reconeguts. També és de veres que algunes persones no acaba d’agradar-los, potser per l’estrany que els sona, o per la mateixa inèrcia del costum, o perquè no els agrada altre gentilici que contestà, cosa que no tinc res a dir. Els valencians hem d’acostumar-nos a valorar quines coses son importants i imprescindibles per anar units, i quines altres que poden ser opinables i per tant respectades.

Un altra cosa serà la conveniència d’anar reconsiderant xicotets detalls per què, tots plegats, anem corregint possibles errors, o no, per tal d’anar recuperant i normalitzant les nostres senyes d’identitat que són per a mi el més important.