Potser el naixement de la música es va desenvolupar a les esglésies, però paral·lelament va nàixer un altra música profana o trobadoresca a l’Occitània. Sense ser especialista, em sembla que la música de banda: de moros i cristians, desfilades de falles, música popular, etc., és filla d’aquella altra de trobadors i joglars. Potser també les bandes actuals hagen passat per una influència militar posterior a la Revolució Francesa.
A Cocentaina, i altres pobles del Comtat, hi han antecedents a les bandes de música, d’haver desfilat al compàs d’un pifre i un tambor les parades de moros i cristians: Benilloba 1747 i Cocentaina 1764. A Muro, el 1718 es paga dues lliures a un xirimiter de l’Olleria per tocar a les festes de sant Joan (Joan J. Pascual). Sembla que les bandes de música van configurant-se, per una sèrie de circumstàncies, a finals del segle XVIII. Cal suposar a més, que durant la guerra del francès, els músics militars que acompanyaven l’exercit de Napoleó, impactaven en la gent dels pobles, perquè és l’etapa que naixen per tot arreu les bandes de música. Potser Muro fou pionera en tindre una banda de música, perquè el 1801 fa una actuació a Albaida (Joan J. Pascual).
Altre motiu que podia haver fomentat la festa al carrer i les bandes de música són les santes i sants patrons de cada poble, quan l’església va iniciar la Contrareforma després de Trento. Tot i que les confraries, des de l’època medieval, tenien un sant/a per dedicar-los un dia de festa a l’any, no he trobat cap sant patró del gremi de músics. Si que hi havien patrons en els confrares dedicades a fabricar orgues o altres instruments musicals. Coincidix aquest fet quan el 1594, Gregori XIII proclama santa Cecília patrona de la música. El mateix que tots els pobles s’afanyen a proveir-se d’un sant/a com a patró per protegir-se de malifetes climatològiques i pestes.
A Cocentaina, el 1840, hi ha noticies d’haver-hi hagut dues bandes de música. Hi havia hagut temps per una escissió que per altra part sempre ha sigut molt normal. Després d’unir-se i separar-se repetides voltes, el 1932 nasqué la Unió Musical Contestana fins que el 1985 un altra escissió tornà a separar-les en dues, naixent aleshores la Societat Ateneu Musical de Cocentaina.
Amb motiu de la festa de la patrona i dels músics, hem de prendre consciència del que és i significa la música pels valencians. Hem de fer entendre a l’Administració, tots plegats, que invertir en educació en general, i en música en particular, és d’allò més rentable. I no puc acabar aquestes lletres sense repetir allò que diu el musicòleg murer Josep R. Pascual Vilaplana: «la música ens ajuda a entendre que som més rics quan menys coses necessitem. Un pinzell, una frase, una melodia, un fotograma… son les millors armes per combatre la ignorància i pot arribar a ser el millor vehicle que ens apropa a la tendresa».
