Amb motiu de la situació que ha creat aquest tancament, cal fer un repàs i recordar perquè es va crear la RTVV; quina rendibilitat li han tret els nostres governants; com ha estat utilitzada, des de quina perspectiva, i quin balanç final cal fer. Entenc que la RTVV va ser una exigència de l’Estatut d’Autonomia per cohesionar el País Valencià; per acaronar-nos culturalment i mostrar-nos la nostra història tan manipulada i emboirada; per estructurar el nostre país econòmicament, culturalment i socialment; per fer-nos conèixer els nostres cantautors, músics, artistes, festes, gastronomia, etc.; per revitalitzar l’ús de la nostra llengua i fer que els valencians l’estimen; per ser vehicle d’unitat d’un país estret i llarguerut amb determinades facetes culturals; per utilitzar un tarannà didàctic i respectuós perquè totes les maneres de parlar foren respectades i cap llengua se sentira menyspreada ni marginada; perquè el valencià fora posat a un nivell de prestigi que mai no havia d’haver perdut; per no enfrontar cap persona a un altra per qüestió de llengua; perquè assumira la responsabilitat d’informar, de divertir i de mostrar a tothom qui som sense cap complex. Potser me n’he deixat alguns altres més.
Ens convindria fer un repàs dels objectius que s’han complit i dels que no, i sobretot, del balafiament i esperpèntica mala gestió que ha fet el govern valencià. Potser si fem un anàlisi tranquil, el tancament de la RTVV no el veiem tant dramàtic. D’acord que la pèrdua de quasi dos milers llocs de treball és una putada. Una gran putada; però també ho són els 701.300 persones aturades al País Valencià. No vull minimitzar el fet luctuós de quedar-se sense treball tanta gent ni el drama humà que comporta; però, propose que fem recompte del telefem que ha llançat Canal Nou i el poc que ens ha ajudat a ser més valencians i millor informats. És més, la poca audiència que tenia ho diu tot. Podria ser un consol pensar que no pot destruir-se una cosa que està morta.
L’afer de la RTVV em sembla que ens ha posat tots al lloc que ens correspon. Ara més que mai se’ns ha mostrat un govern valencià, d’una aclaparadora nul·litat i incapacitat per governar-nos. Si feren un concurs a Eurovisió de partits que acumulen corruptes, amb tota seguretat el País Valencià portaria el primer premi. Els escàndols de xoriços als casos Brugal, Emarsa, Cooperació, Gürtel, Nóos, Taroncher, etc., inclosos els trages de Camps, és una caca al costat de la gran merderada de RTVV. De més a més, amb tots els punts ben clars i ben definits de les malifetes. Ara, no cal més que unir-nos tots plegats al clam generalitzat per demanar la dimissió a Fabra per escurabutjaques, per incompetent, per no saber controlar el desgavell, perquè no té fusta de líder, perquè no té cap de recanvi, per tindre massa correligionaris delinqüents, etc.
És per això imprescindible la dimissió i la convocatòria general d’eleccions valencianes. Solament començant de zero podríem alçar el cap i començar a recuperar-nos amb dignitat.
