Diari La Veu del País Valencià
S’acostem a un estat policial?
Si fórem malpensats diríem que el deteriorament que patix la nostra democràcia està intencionadament provocat per trencar el sistema. No seria la primera volta en la història que un partit aprofita el sistema democràtic, per desacreditar-lo i liquidar-lo. El detriment del nostre sistema democràtic em sembla que és altament perillós. Cada dia apareixen nous símptomes que poden dur-nos a una dictadura encoberta que negue els més elementals drets humans.

Donant una simple ullada a diferents mitjans d’informació, hom se n’adona de la contínua pèrdua de valors democràtics que anem perdent pel camí. Acabe de llegir que el col·legi «Taquígraf Martí» de Xàtiva li han obert un expedient per consentir que els alumnes increparen a Fabra demanant-li la dimissió pel tancament de Canal Nou. Fa pocs anys feren el mateix amb el director del IES «Les Nòries» de Montfort (Vinalopó Mitjà), per haver consentit que es fera una crítica al conseller Font de Mora i deixar penjar una foto boca per avall amb el lema «persona no grata». És prou normal que a partir del Moviment 15M, la policia demane la documentació per multar la gent que es manifesta per alguna protesta. Tinc entés que la policia està reprimint la lluita dels veïns del Parc Alcosa que estan duent a terme en defensa dels seus drets. Cada volta més, la policia no solament amaga el número de placa perquè no puguen ser identificats pels ciutadans, si no a més, requisa les cameres quan veuen que poden haver-hi imatges comprometedores. Fer constar també la càrrega repressiva de l’Administració criminalitzant els escarnis que es fan protestant de la mala gestió dels polítics. Més flagrant és encara l’amenaça d’una suposada llei de seguretat ciutadana que prepara el ministre d’Interior Jorge Fernández Díaz. Solament l’avantprojecte, ha despertat totes les alarmes, incloses les del comissari de Drets Humans del Consell d’Europa, Nils Muiznieks. En vista d’aquest rosari de fets, podríem sentir-nos legitimats per dir que açò és el més paregut a un estat policial.

Tot fa pensar que estan intentant il·legalitzar les mateixes accions socials i ciutadanes que tenia la llei 154/1963 del Tribunal d’Orde Públic franquista. És a dir, podrien tornar a ser delictes: increpar el cap de govern, consellers i alcaldes; censurar errors polítics; fer capgirar la consciència nacional; instar a la rebel·lió; la sedició; els desordres públics; la propaganda que tinga un mòbil polític o social; etc. Si. sembla que volen reviscolar aquella llei que havia estat anul·lada el 1977. Cabria ara la possibilitat de repetir judicis similars al 1001?

Estic mossegant-me la llengua per no repetir el qualificatiu que més agradava dir al Vicent Andrés Estelles. S’ho mereixen; estan demanant-ho per la mort de Déu; no els agrada la democràcia i la combaten des del poder, des de la força bruta de la majoria, com els va dir en el seu dia Miguel d’Unamuno.

La manca d’interés que té el govern valencià per la democràcia està més que comprovada. Han deixat morir Canal Nou i no son capaços de permetre la TV3 perquè la vegen els ciutadans que vullguen. Damunt, volen donar lliçó de demòcrates com si els fets no els definiren. Segons «La Vanguardia.com» la TV3 és rebuda a la regió de França coneguda com Catalunya Nord, el mateix que la TV d’Euskadi es veu al País Basc francès. La TV3 és vista a l’àrea catalana francesa per un 54% d’audiència. A més, els repetidors que permeten accedir als programes de la televisió catalana a França, són finançats per les autoritats regionals i locals del Llenguadoc-Rosselló. Caldria que la nostra Administració prenguera lliçons de tolerància i democràcia, encara que fora per mimetisme, europeisme i, principalment, per no fer el ruc.

Per acabar, vull fer menció a Nelson Mandela posant-lo com exemple de perseverar i resistir, convençut –com ell estava– que encara que ens torturen, empresonen i lleven tots els drets, mai no renunciarem al lliure pensament per denunciar «l’apartheid» i les seves malifetes.

Comparteix

Icona de pantalla completa