Una cosa semblant passa amb la doctrina Parot, que els que no els agrada el sistema democràtic l’han malbaratada i manipulada una i altra volta. Un dels principis del dret és que els delictes són jutjats segons les lleis vigents en el moment de judici. Una volta condemnats els delinqüents, no poden aplicar-los lleis aprovades desprès. Això ho diu el Tribunal Europeu de Drets Humans que el govern espanyol es va adherir. Aquest principi s’ha d’aplicar a tot tipus de delictes: violadors, lladres, terroristes, etc. Actualment estan excarcerant presoners que han complit la condemna que els imposaren, lliurant-los de la llei Parot. No s’ha fet altra cosa que posar-se al nivell de les lleis europees, i em resulta una mica dubtós que, per això, estiguen sotmesos a una pressió mediàtica i social.
Al segle XIX, el lema que hi havia a la porta de les noves presons fomentades pel Nou Règim, deia: «cal odiar el delicte i compadir el delinqüent». Hui, al segle XXI, la farisaica dreta no ha avançat filantròpicament. És de veres que hi han delictes, com el terrorisme i assassinats de menors, que ha traumatitzat la societat i ha deixat famílies destrossades; però cal mirar endavant i pensar que els culpables han estat complit les condemnes que l’estat de dret els va imposar. El terrorisme, per ideals polítics o criminals, fou un gran error històric que ha de ser rebutjat perquè mai més es repetisca. Però, sense que ens hipoteque el futur. Són fets irremissiblement passats que ens va amargar la vida, però no devem permetre que ens la continue amargant, perquè la vida continua. La majoria de la societat espanyola va suportar el terrorisme de la dictadura franquista i el va sobreviure de manera molt digna.
L’ETA ara no mata, i tan de bo no ho fera mai més. Quan malauradament ho feia, i ahí estan les hemeroteques, tots dèiem que això eren accions criminals, i no polítiques. Així i tot, van haver-hi negociacions per governs de diferents signes. Hi havia una corrent però, que semblava més lògica, de no fer cap tipus de negociació mentre no deixaren de matar i es dedicaren a fer política com ho fa tothom: des de les institucions democràtiques. Era prou raonable que un estat de dret no negociara amb terroristes mentre no deixaren la violència de les armes; el mateix que tampoc tenia cap sentit crear escamots de soldats paraestatals contra els terroristes. Això es diu terrorisme d’estat. Si ara s’ha abandonat la violència de les pistoles indefinidament, perquè no s’afronten les recialles que queden políticament?
Ara que han excarcerat els culpables, desprès d’haver complit la condemna, perquè no poden reunir-se per celebrar-ho o fer plans de futur? Us recorde que quan eixien els presos franquistes de les presons, era delicte reunir-se per celebrar-ho i ho havien de fer d’amagatotis. Voleu que ho facen així com si estiguérem en un estat dictatorial? Quan un estat de dret afronta al terrorisme armat, ho fa les forces de seguretat, la policia. Quan no hi ha violència, els punts divergents de la societat s’aborden políticament, com es fa en qualsevol estat democràtic; no hi ha altra manera de fer-ho. Europa va superar Hitler, Musolini, Mauthausen, Franco i el drama del port d’Alacant entre altres. La societat és més forta i noble del que molts pensen. Tal com està comportant-se el PP, dona a entendre que té manies paranoiques, imposant unilateralment el seu tarannà patològic.
