Reig Pla i els pecats de bragueta

9 març 2014 01:00h
Carnestoltes com la societat, és laica
«A Reig Pla cal escoltar-lo en directe». Això és el que em deia el bisbe d'Alcalà d'Henares l'estiu passat asseguts en la terrassa d'un bar a Cocentaina mentre preníem café. Be, a mi i a altres amics que solem reunir-nos diàriament. Es va acostar a saludar-nos, el vam fer seure a la mateixa taula i em vaig dir a mi mateix: «Paquito, ara o mai». Comencí a disparar en fona, recordant-li els dogmes «talibans» que havia llançat últimament, dient-li el que jo pensava –tot i que ho sap massa– i accentuant que estava convençut que la seva actitud era equivocada. Curiosament, cada volta que qüestionava una cosa concreta, supose que amb un semblant de cara més aïna avinagrada, s'alçava de la cadira i em donava la mà amb una expressió de cara més sensual que la de Sara Montiel en la seva millor època. Supose que ho feia per demostrar que, malgrat tot, podíem ser amics. Home, a mi em pareix millor deixar-ho en coneguts i oriünds d'un mateix poble; perquè amb els amics m'agrada compartir més coses.

Per altra banda, pareixia que estava d'acord perquè no em rebatia res, solament em va dir que no va saber allò de la bandera franquista que presidia la missa de Paracuellos fins que li ho van dir després. No em va rebatre l'efusiva abraçada amb Blas Piñar, ni que el bisbe anterior es va desmarcar d'aquell acte. Ni quan vaig afirmar que Déu també estava present en les discoteques d'homosexuals, etc. Sols manifestava una queixa: els mitjans d'informació tergiversen i trauen de context els parlaments que fa. És quan va dir allò que Reig Pla cal escoltar-lo en directe, i no a traves de la premsa. No li vaig prometre escoltar-lo en directe, ni siquiera en la missa de la mare de Déu del Miracle que està prop de casa. No em desperta cap interès els seus sermons. Solament l'escolte en diferit i quan va acompanyat d'altres notícies d'actualitat.

Per cert, que ara mateix l'acabe d'escoltar amb una singular parida, dient que els avortaments que s’han fet des de l'any 1985 són comparables amb l'holocaust de la Guerra Civil. I això que no ha comptat les múltiples masturbacions de joves i homes. Almenys les meves, que mai no li ho he contat a mossèn Reig Pla que potser es quedaria asombrat. Ho dic per allò que es diu de ser un crim llançar a perdre una dosis de semen sense donar-li oportunitat de poder fecundar en un ovari. Be, d'aquest tema parlarem amb distensió les properes vacances de monsenyor, si Raroy ens dona suficient salut per arribar el proper estiu i coincidir de bell nou a Cocentaina.

No em pareix encertat l'anàlisi que molts jerarques han fet de la Guerra Civil, per tan no són gens fiables les comparacions que fan. Tampoc no vaig a limitar el que ha de dir l'església, i els jerarques, i el que no ha de dir, perquè sembla que tenen el mateix dret que tinc jo a manifestar-se com vulguen. El que em sembla que no havien de fer, per simple conveniència d'ells, és no desprestigiar l'església més del que està, intentant fer proselitisme a colps de lleis. El poder executiu i legislatiu de qualsevol país, està per proposar lleis i aprovar-les en benefici i bona convivència dels ciutadans. I ho han de fer independentment al marge de qualsevol poder i moral religiosa.

Els projectes de llei d'avortament, o de qualsevol altre tipus, han d'estar sotmesos únicament a la decisió de la societat civil, i l'església, i els creients, podran fer l'objecció de consciència que vulguen, però mai utilitzar el poder social que tenen per entrebancar-la. La societat laïcista veuria en molts bons ulls que els creients no avortaren, que no utilitzaren condons, que no es divorciaren, que cada «polvo» que pegaren fora dins del matrimoni canònic i amb la intenció expressa de procrear, que es reprimiren i foren tan castos com per no sentir atraïment sexual per altra persona del mateix sexe, que tots els fills que tinguen –i que Déu els en done molts– siguen batejats, que vagen al catecisme, que facen la primera comunió i que es casen canònicament. Que aporten el 10% pel manteniment de l'església i el seu aparell, o el percentatge que els toque pagar a escot. La societat laïcista no té cap observació que fer als creients en aquest sentit, son lliures per seguir o no les lleis reguladores que es dona ací mateix la societat laica. Però, per favor, adoneu-vos i sigueu suficientment tolerants en permetre que la societat ha de tindre la mateixa llibertat que teniu vosaltres en les vostres creences, per optar per l’homosexualitat si els ve de gust i casar-se per formar una família. Per poder utilitzar condons o píndoles sense criminalitzar-nos, per tindre els fills que vulguen amb independència de follar poc o molt.

No pot haver-hi una societat confessional per a tots, com preteneu. No ha donat bon resultat en cap lloc del món. El nacional catolicisme, segons experts poc sospitosos de rojos, diuen que ha fet més mal que be a l'església catòlica, i esteu capficats en tornar a aquella època!

Quant el bisbe Reig Pla, no m'estranya que continue essent tan radical en els seus plantejaments morals basats en el que ell creu pecats de bragueta; està obsessionat en aquest tema i això pot fer sospitar alguna cosa a la persona més ben pensà. Una cosa va rodant-me pel cap i no la tinc mitjanament clara; l'amic Juan Antonio és prou intel·ligent i la seva actitud pastoral bandejant els gestos d'obertura de l'actual Papa de Roma, podrien demostrar una cosa: que no es creu el tarannà que aparenta el Francesc i per tant no perilla el seu desig de medrar.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next