La Diada catalana també és nostra

Els valencians havíem de sentir-nos identificats amb l’11 de setembre, la Diada Catalana, un dia principalment reivindicatiu, però també de festa. És la data equivalent al nostre 25 d’abril, dates diferents però que al mateix temps demostren l’evident similitud i l’afinitat que tenim amb el poble català. València fou annexionada a Castella el 1707 i Catalunya el 1714. No hi ha moltes més diferències, i en qualsevol cas insignificants. Fins i tot hi ha a Catalunya un moviment «blaver» –més o menys com el de València– que mareja la perdiu.

Així mateix, destacaria una diferencia: el naixement. A València tenim una data concreta de naixement, el 9 d’octubre de 1238 – com també tenim uns progenitors concrets– a Catalunya però, no queda tan definit perquè va necessitar uns quants segles per formar-se. On no hi ha cap diferència és en haver format part integral d’una entitat política, econòmica i cultural d’una solidesa i una personalitat inqüestionable: la Corona d’Aragó; amb una administració federal ideal que l’imperialisme castellà va ofegar considerant-ho dret de conquesta.

La Diada d’enguany és especialment important i cal que manifestem els valencians més que mai la nostra solidaritat. A més, tenim un deure tots els demòcrates en unir-nos pel dret que té qualsevol poble a l’autodeterminació. En aquesta ocasió i circumstància concreta, cal donar el nostre suport perquè el poble català done el colp definitiu. Per damunt dels interessos d’un partit, o d’una coalició de partits, és el poble català a través del seu parlament qui ha decidit fer una consulta als ciutadans. Una consulta que és totalment legal i legítima segons la Constitució espanyola, com han demostrat diferents erudits i intel·lectuals en aquest mateix diari. L’únic impediment és el que posen alguns partits que anteposen els seus interessos ideològics per damunt dels més elementals principis democràtics. A més, el sentit comú aconsella, el mateix que l’excònsol britànic a Barcelona, Geoff Cowling, que quan hi ha dubtes entre la llei i la democràcia, cal optar per la democràcia.

Com tantes veus autoritzades han afirmat, és il·legítim mantenir un poble a la força, contra la seva voluntat, dins l’aparell de l’Estat. A més a més, un poble que no ha sigut respectat i ha estat maltractat. És l’enverinat nacionalisme d’Estat, descaradament palés, qui vol impedir fer una consulta a la ciutadania per manifestar si està disposat a formar un estat independent. Un govern, conseqüentment demòcrata, havia de permetre com a mínim que és fera la consulta. És la base principal i inqüestionable del joc democràtic. I cal ser una consulta dirigida únicament als mateixos interessats, és a dir, aquella nacionalitat que es qüestiona la independència. La resta de l’Estat no pot tindre ni veu ni vot, de la mateixa manera que un poble o ciutat no pot decidir com ha d’organitzar-se interiorment una determinada casa del carrer Major o del Raval. L’única condició és que es faça democràticament i en el major respecte.

Per altra banda, els valencians, en vista dels atacs de l’aparell de l’Estat a la seva pròpia identitat, no tenim altra sortida possible que una reconstrucció actualitzada d’aquella antiga Corona d’Aragó. La pertinença a Castella, allò que ells diuen Espanya, mai no ens ha donat res, al contrari, ens ho ha furtat tot. A més, s’ha dedicat a despersonalitzar-nos i negar-nos fins i tot allò que ens permet l’Estatut d’Autonomia. Ens ha tancat totes les portes i qualsevol perspectiva de futur que no siga viure submisament als interessos jacobins. La meva proposta de futur és incorporar-se a eixa més que possible federació de Països Catalans, o el que és el mateix: a un Estat Federal Català. És per això que cal fer una crida als valencians perquè se solidaritzen amb la decisió presa pels nostres veïns i germans del nord de fer la consulta i que el poble català es manifeste, lliurement i democràticament, què és el que vol.

Caldrà deslligar les irregularitats i malifetes dels Pujols i del partit que va fundar de la legitimitat que té la Generalitat en convocar una consulta al poble. Els actes delictius dels polítics han de resoldre’s en els jutjats, sense que afecten les decisions i interessos del poble. La consulta és la porta on pot obrir-se la independència de Catalunya i a través d’ella la federació d’estats catalans on poder integrar-nos els valencians. Sempre –això sí– a traves de consultes i decisions preses democràticament pels valencians.

Per acabar, fer constar que aquesta proposta té un caràcter extremadament neutral, poden assumir-la ideologies d’esquerra i de dreta. Solament cal ser demòcrata i tindre una consciència clara de ser un poble amb identitat pròpia que el tenen oprimit. El joc democràtic farà la resta.

Pel que fa a l’acceptació d’altres cultures peninsulars, no patiran cap menyspreu per part nostra. Tant Toledo, com Salamanca, com Segòvia, Andalusia, Santillana del Mar, etc. seran sempre rovellets d’ou per a nosaltres; el mateix que són diferents pobles i ciutats d’Europa com: Morella, Xelva o Alcoi; com Lisboa, París o Florència.

A més, com ara podrem gaudir dels mateixos escriptors, moderns o clàssics, com són Miguel de Cervantes o Ausiàs March; Joan Fuster o Rosalia de Castro. De poetes com Miquel Martí i Pol, Miguel Hernández, Federico García Lorca, Vicent Andrés Estellés o Ramón de Campoamor. Podrem sentir total admiració per la música de Manuel de Falla, de l’art pictòric de Picasso, de Sorolla, o Monet. Podrem tindre la mateixa devoció a sant Vicent Ferrer, a la mare de Déu del Rocio, la de Begonya o la de Montserrat… no passarà res.

Solament caldrà sotmetre’s a un tractament terapèutic intensiu de llibertat, democràcia i trellat.