Mirant els gràfics de resultat de les eleccions a les grans ciutats, he pogut tornar a comprovar a qui vota la gent dels diferents districtes de les ciutats. És simptomàtic. Quan més cèntrics, més o menys luxosos, són els habitatges dels que viuen, més s’aboquen per votar la dreta rància i coenta que tants errors ha comés. Tal i com anem allunyant-nos del centre cap a les perifèries de les ciutats, el veïnat s’acosta més per votar partits esquerrans. Això és un fet general. ¿Vol dir açò que les persones benestants donen suport a la dreta que defèn els seus interessos? Clar que sí. ¿És tant nombrosa eixa classe social, mitjana-alta, per traure encara els resultats que ha tret? Això no està tan clar. Però la pregunta la teniu contestada en els milers i milers de persones que viuen a l’últim del Raval i voten –i han votat– els pepes. No té gens de sentit comú ni de lògica, però ells sabran per què ho fan. Per això diu el Xavi Castillo que no li eixien els comptes. Són fenòmens sociològics que no entenc.
Els darrers símptomes d’aquell estil potser haja sigut durant la campanya electoral que ha estat una mica carregada de crispació. Queden seqüeles residuals en algunes formacions, com la que representa l’Esperanza Aguirre, que vol estacar el clau per la cabota amb pactes contranatura per tal d’aconseguir el poder. Un desig que, segons especialistes (no jo), és patològic. Però ha arribat el moment de dir prou i soterrar tot d’una aquell vell i obsolet estil. La societat és plural i diversa com les formacions polítiques que han tret representants. Pense que cal negociar per governar, sumant propostes, entenent-se, consensuant; tenint present que qualsevol consens ha d’anar a favor de la societat més desvalguda. Res no canviarà si les polítiques fraccionades van cercant un escó per manar, o els interessos de partit, o la promoció personal dels polítics. És hora de renúncies pel bé del poble valencià i de les persones, especialment les que més malament ho estan passant i les que més ho necessiten. Però, especialment cal una nova actitud oberta i accessible de polítics que renuncien a cotxes oficials i assessors per col·locar correligionaris, parents i amics. Cal un nou tarannà de gestor públic que s’acoste al poble sense cap fals i empallegós protocol. Qualsevol altre estil que no s’aprope al poble, en el llenguatge del poble, i solucionant els problemes del poble, no té garantit l’èxit en aquesta nova etapa que hem encetat. Els que esteu a l’oposició i els que governeu, esteu al servici de la gent. Ha de ser la gent el vostre objectiu; la gent que us ha votat i els qui no. S’han acabat targetes, dietes, cobrar exagerades quantitats per reunions que du intrínsec el vostre càrrec. Sóc conscient que el que es dedica a la política ha d’estar retribuït, però, atenció a la “retribució digna” perquè la dignitat és una altra cosa. S’han acabat els “guetos”, els privilegis, governar pel món financer.
De moment ja he vist en aquestes mateixes pàgines alguns entrebancs que van sorgint. En sortiran molts més perquè no serà gens fàcil, però potser siga més convenient passar a l’oposició que tindre massa pressa per agafar la Generalitat. Els nacionalistes valencians, o si voleu, simplement els valencianistes, ens ha costat molts anys arribar on estem, i ara cal ser valents i decidits, però amb molt de seny i la corresponent prudència.
