El Lendakari i la Memòria Històrica

És ben evident que hem entrat en una nova època, tot i que sembla que una petita part de polítics electes no s’han adonat o no ho volen admetre. Són un cúmul de circumstàncies que estan demanant un canvi d’actitud en la societat ja: la crisi econòmica i la de valors humans; la indignació generalitzada de la societat per les injustícies; la corrupta gestió que han fet polítics i financers; l’aparició dels partits dits emergents; el resultat electoral del 24M; etc. Per si fora poc, estem assistint a una actitud poc edificant dels diferents partits fent pactes i donant l’aparença d’estar repartint-se el pastís en compte de posar-se a treballar per les persones com deien. No se si és prompte per deixar de creure’m tot el que ens van prometre durant la campanya electoral. No voldria.

Al mig d’aquest embolic –per si no estaven prou marejats– apareix una nova qüestió: el Lendakari del govern basc demana perdó per la manca de sensibilitat que ha tingut el seu partit, el PNV, i els diferents governs que ha tingut aquest partit, amb les víctimes d’ETA. Davant una nombrosa audiència de víctimes del terrorisme el lendakari ha dit que desterrada la violència d’ETA no podem “passar pàgina sense clarificar, reconeixements, ni crítica explícita sobre el que ha passat”. Diu que cal fer una autocrítica de la nova situació front a les víctimes de qualsevol terrorisme que hi ha hagut a Euskadi. “Hem de reconèixer que vam arribar tard en donar la resposta que mereixien les víctimes”. El Lendakari es desfà en disculpes entonant el ‘mea culpa’ per l’actitud indiferent dels governs bascos en els anys 70, 80 i 90. Insisteix en el fet que cal oblidar el passat ni construir un futur desfigurant el barbarisme que s’ha viscut a Euskadi.

Al dia següent d’aquestes declaracions tots els mitjans d’informació aplaudien aquesta assenyada decisió sense cap matís ni comentari, almenys no l’he vist. Tanmateix, tant de bo hi hagueren matisacions i reflexions d’aquest important tema de memòria històrica i fer comparacions. Cal dir que durant l’època esmentada d’ETA sentíem al mig del cor cada un dels assassinats, ens alegrava cada volta que s’anunciava una treva o unes negociacions per arribar a una pau de l’administració amb ETA. Ens va alegrar quan van anunciar que deixaven les armes i ens alegraria molt més si fóra una pau sense fi. També ens va alegrar molt quan ‘Terra Lliure’ encertadament va deixar aquella pretesa lluita armada. Perquè no crec en les pistoles i sí crec en la democràcia com el menys dolent dels sistemes polítics.

Però, al marge d’aquest penediment molt honorable i conciliador del lendakari, pense si algun partit polític que governa o ha governat no li agarra vergonya del que s’ha fet amb la nostra memòria històrica pendent.

Els mateixos que han aplaudit el ‘mea culpa’ del PNV, què diuen dels assassinats per la repressió franquista que encara no s’ha disculpat ningú? Els assassinats d’ETA foren 829 que suposa una autentica barbaritat; però els morts a la presó o afusellats a partir de 1939 foren entre 150.000 i 200.000. No parle dels morts de la Guerra Civil, ni de la repressió criminal en la rereguarda ‘nacional’ i republicana, no; parle de la venjança criminal del règim franquista en iniciar-se ‘la pau’ que ningú encara ens ha mostrat cap penediment.

Com pot construir-se una societat des del 1978 passant pàgina sense demanar perdó, clarificar i reconèixer explícitament el que va passar? Què suggeriu quan el lendakari diu que han arribat tard en donar la resposta que mereixien les víctimes? Que penseu quan el govern basc diu que no pot oblidar-se el passat ni construir un futur desfigurant i amagant el barbarisme, quan nosaltres tenim pendent el que van patir els republicans durant els anys 40, 50 i … del segle passat?

La mare que vos ha parit…! i vosaltres discutint qui serà el cap i qui la cua o quin selló és més lluït. Vergonya hauria de donar-vos.

No cap dubte que possiblement hem sobrevalorat les expectatives en el canvi que prometíeu. Potser ho aconseguim més avant perquè tenim esperança i estem convençuts que una societat nova és possible. Us demanarem comptes.
Estarem fent-vos un seguiment de prop i caldrà que esteu a un nivell digne per considerar seriosament què és el que feu.