Gaudeix de nou d’uns dels articles de Francesc Jover, publicat el passat 18/07/2015 en La Veu.
Mataró, capital de la comarca del Maresme (Catalunya), pels valencians és una ciutat simbòlicament capdavantera, si més no, pel fet modernista que va suposar el primer ferrocarril de la península Ibèrica. Un tren que, amb un recorregut aproximat de 30 quilòmetres, va ser inaugurat el 1848 des de Barcelona a Mataró. Si hui faig aquest comentari sobre Mataró és per felicitar, des d’aquestes pàgines de La Veu del País Valencià, la festa de les Santes d’enguany que se celebraran a finals d’aquest mes de juliol. Si les festes de Mataró es destaquen per la seva singularitat, aquest any seran especials per la participació dels Bequeteros de Cocentaina, una filà de moros que farà una desfilada pels carrers de la capital del Maresme. I no solament això, també perquè el poeta i professor Joan Jordà, veí d’aquest poble, ha estat convidat a donar una conferència el proper diumenge 19 de juliol sobre «La connexió valenciana de Les Santes». Quantes voltes he sentit parlar al cronista de Xàtiva, Agustí Ventura, del significat antropològic de Les Santes! Quantes connexions culturals i històriques tenim amb Catalunya! Quantes coses en comú!
Mataró- Festa al carrer
En aquest moment, Cocentaina, capital del Comtat (País Valencià) està vinculada a la festa major de Mataró per una peça musical que s’ha fet popular arreu de festes de Moros i Cristians: El Bequetero. Un festiu i alegre pasdoble del compositor contestà, Gustau Pascual, el mateix autor d’altre pasdoble internacionalment conegut, “Paquito el xocolater”. El pasdoble El Bequetero va arribar a Mataró de la mà de la Banda de Música ‘Mestre Ors’ de Gaianes (el Comtat). Una banda de música que era llogada des de l’any 1980, quan Mataró encara no tenia banda de música. Tots els anys pel juliol, els músics de Gaianes anaven a les festa de les Santes. La primera volta que la música de Gaianes va interpretar pels carrers de la ciutat El Bequetero, els mataronins i mataronines van quedar corpresos per un espècie d’èxtasi emocional, com una espècie de borratxera mediambiental sense haver engolit cap gota de substància alcohòlica. Van quedar captivats per aquest divertit pasdoble amb més colorit que l’Arc de Sant Martí. Tant va agradar aquesta peça de música, lleugera i divertida, que l’han declarada himne de festes i de la ciutat de Mataró.
Algú destaca el caràcter laic que envolta aquesta festa, el mateix que també ho són altres per tot arreu del País Valencià. Són multitudinaris i espectaculars els actes purament cívics que han esdevingut una tradició. “El Desvetllament bellugós” un acte popular on gaudeix molt la gent. Altres desfilades de gegants plenes de color i música on s’integra i participa el veïnat de la ciutat i bona part del Maresme. Aquest any serà especialment interessant, pels mataronins/nes, la desfilada que farà el dissabte dia 25, els Bequeteros de Cocentaina. Ho faran, lluint la seva coreografia que exhibiran al compàs de la banda de música ‘Mestre Ors’ de Gaianes, i ho faran al so del pasdoble El Bequtero. La Banda de Gaianes haurà fet prèviament un concert al teatre Monumental.
Un dels personatges de la festa és el llegendari heroi Robafaves, dit també en altres llocs catalans Lladrefaves, un gegant que és passejat pels carrers centrals de la ciutat amb l’alegria desbordant i divertiment del veïnat. Els valencians ens sentim identificats en aquest personatge i el relacionem amb el Tombatossals de Josep Pascual Tirado de Castelló, protagonista de les festes de La Magdalena de la capital de la Plana. Més que cosins prims, els valencians ens sentim generalment germans amb Catalunya i particularment de Mataró. Caldria recuperar aquell costum, que encara era vigent a finals del segle passat, de fer actes d’agermanament entre determinats pobles per posar en pràctica els lligams efectius, culturals i històrics que tenim els valencians i catalans.
Tombatossals. Castelló
Finalment vull manifestar al veïnat de Mataró, a tot el Maresme i als visitants que vagen a gaudir de la festa, que s’ho passen bé i gaudisquen a fons de l’esbarjo festiu. Però, principalment vull felicitar el meu amic Joan Jordà, i a tots els membres de la filà dels Bequeteros perquè estic segur que representaran Cocentaina com ells saben fer-ho. Estic convençut que les festes d’enguany a Mataró hi haurà desfilant pel carrer una part molt simptomàtica del caràcter festiu de Cocentaina. Sens dubte mostraran unes imatges habituals de la vila de Cocentaina que els mataronins/es gaudiran a traves de sons musicals i d’interpretacions coreogràfiques. A més, d’una dissertació històrica i literària farcida de seny. Dels amics músics de Gaianes no dic res perquè ells ja formen part del paisatge de Mataró.
Malonda, Bausset i Joan Jordà
