Actualment no queden massa fires d’origen medieval que encara estiguen vigents al País Valencià. Les fires que han perdurat a través del temps, porten en sí mateix una càrrega costumista arrelada a la història del poble. Segons afirma Agustí Ventura, cronista de Xàtiva, la fira d’Agost de la capital de La Costera, fou creada pel rei Jaume al segle XIII i és la més antiga del Regne de València. Seguiria la fira de Cocentaina que fou instaurada al segle següent, concretament per un privilegi datat el 12 de març de l’any 1346 per Pere el Cerimoniós al senyor de Cocentaina, Alfons de Llòria. Alfons, era baró de Cocentaina i estava molt vinculat a la ciutat de Xàtiva i sabia en aquell moment la importància d’una fira i les repercussions econòmiques que tenia pel poble. Era oncle del rei Pere el Cerimoniós, net matern del famós almirall Roger de Llória i germà de Pere de Xèrica, governador de València. A més, era de plena confiança del rei per haver-hi lluitat al seu costat contra els nobles de la Unió i contra el marqués de Tortosa quan aquest va voler envair les terres d’Alacant. Vull dir en açò que el Llòria tenia el suficient pes social i polític per arrancar-li el privilegi de la fira al seu nebot el rei, perquè a banda dels llaços familiars que els unia, havia demostrat una provada fidelitat a la corona. En l’acte de coronació del rei Cerimoniós fet a Saragossa l’any 1336, Alfons Roger de Llória va actuar de coper del rei, és a dir, l’encarregat de servir el vi al nou i jove rei de 17 d’anys, un càrrec aleshores que revestia molta dignitat.
En principi la fira es deia de Sant Miquel perquè coincidia en aquesta data, on encara destaquen les cròniques antigues la importància que tenia per la llarga durada que era del 29 de setembre al 14 d’octubre. Va ser a la segona meitat del segle XVII quan per motius que ignore fou traslladada a Tots Sants; encara que no seria descabellat haver-ho fet per fugir del final i començament del cicle agrícola. Els membres del consistori de Cocentaina eren generalment terratinents i propietaris llauradors, i els mesos de setembre i octubre és època de molta faena que no podrien ajornar per desprès de la fira. Era l’hora de sembrar, de veremar, de fer vi, d’acabar de collir les fruites i hortalisses tardanes d’estiu, d’escapçar la dacsa, fer-la a trenes i penjar-la, etc. Veig lògic aquest argument, encara que altres versions opten perquè no coincidiren amb sant Miquel de Llíria, sant Francesc de Borja de Gandia o la Mare de Déu del Remei a Albaida.
Al llarg de la història ha vingut celebrant-se la fira de Cocentaina amb més o menys intensitat segons circumstancies socials o econòmiques. Principalment, ha deixat de celebrar-se desprès d’algun desastre climatològic com són pluges torrencials que feien malbé els camins, les sequeres o altres situacions que eren seguides de crisis econòmiques. També ha deixat de celebrar-se en coincidir conflictes bèl·lics o epidèmies.
Pels anys cinquanta i seixanta del segle XX, coincidint amb la crisis de l’antic sistema rural i agrari, la fira de Cocentaina va donar un tomb actualitzant la seua projecció. En vista que el comerç de mules i cavalls per fer treballs de camp i força energètica s’havia convertit obsoleta, obriren un mercat de maquinaria agrícola que seguidament fou acompanyada de tota classe de productes de locomoció i de consum. Finalment ha estat una activitat important la gastronomia que va inseparable a una multi mil·lenària afluència de personal foraster.
Com en el món musulmà la Meca, la Fira de Cocentaina ha traspassat l’interès dels valencians i cal anar almenys una volta en la vida.