“Agres i dolces”

Així es titula un llibre que es va presentar el dissabte dia 2 de l’actual a Agres (el Comtat) en la casa de Cultura d’aquell poble plena de gom a gom. Va ser presentat pel seu autor Francesc Esteve i Beneito, un agresà enamorat del seu poble que és professor de filologia catalana. El llibre està prologat encertadament pel professor Joan Borja que va fer una xerrada curta, però molt concentrada sobre el meritori valor cultural i lingüístic del llibre.

Al llibre s’ha recopilat els mots dialectals d’Agres, els topònims, les frases fetes, rondalles, endevinalles, cançonetes, etc., és el llibre que tots els pobles, grans o petits, havien de fer per deixar memòria a una societat cada volta més globalitzada. Inclou Paco Esteva un aspecte més tècnic sobre el parlar local: fonètica, vocalisme, consonantisme, morfosintaxi, lèxic, etc, que junt als altres aspectes dona rigor a la publicació. Destaquen centenars de topònims del terme d’Agres que són per a mi bona part de l’ànima de la història local. A través dels topònims, la seva etimologia, l’evolució –o transformació– lingüista a traves del temps, ens demostraria fil per randa la presencia d’homes i dones des de l’època paleolítica. L’autor ha utilitzat una metodologia estudiant i desmenussant a consciència intimitats culturals a través de l’etnolingüística.

_{Paco Esteve}

Quan a frases fetes i, especialment rondalles, traspassen el caràcter local com molt be va indicar de manera molt pedagògica el Joan Borja, relacionant-los amb les mateixes rondalles d’altres llocs del País Valencià, dels Països Catalans i inclòs de diferents països europeus. Són aspectes culturals que ens obri a altres cultures i fa que no tinguem tanta tendència en mirar-nos el melic.

Agres fou ocupada pel seguici que vingué del nord amb Jaume I, mai no ha estat considerada com altres llocs del Comtat habitada per moriscos. Això, junt a la riquesa de fonts, li dona una singularitat que queda palesa al ric patrimoni de la seva parla, costums, topònims, folklore, etc.

_{Convent d’Agres}

La velada fou molt agradable amenitzada per un grup folklòric que va cantar les cançonetes populars del poble publicades al llibre. Unes cançonetes que inclouen la seva particel·la per la qual cosa han quedat permanentment assegurades. També va haver-hi una actuació de conta contes per una al·lota natural de Mallorca que va relatar “El conte de Jornet”, també publicat al llibre. Destacar que ho va fer amb la seva parla salada mallorquina i curiosament sembla que tots la van entendre perquè curiosament ningú va protestar. La qual cosa em fa pensar que el nivell era d’alt nivell cultural i, sobretot, de trellat.

Serà un llibre imprescindible si volem conèixer la cultura global del País Valencià i el seu patrimoni històric. Un llibre que compta amb refranys com aquell que diuen a Agres: “el que sembra pedres cull cantals”. I molts altres que ens fan veure que per a definir situacions no cal recórrer a altres llengües. O aquells versets que un d’ells diu: “Quines coses més grosses/ que cria el Senyor/ per baix les teulades/ raïmet de pastor”.

Per altra part la desaparició de treballs del camp de manera artesana o manual, ens ha deixat fora del lèxic agrari: l’aixavegó, trill o trilla, la trellija (o tragella), barcella, almud, etc. etc. Són mots que cal recuperar i el llibre de Paco Esteve ens ha obert camí.

També han sortit a la llum a traves del contingut del llibre malnoms o sobrenoms que puc dir per ordre alfabètic: Anguilera, Bamba, Bonet, Formatgera, Mentiroles, Picornell, Porretes, Cigró, i algun altre. Malnoms que com les rondalles són patrimoni comú de molts pobles valencians. Els malnoms són posats com a conseqüència d’un aspecte físic, una “mania”, un ofici, una singularitat dels individu, etc., i d’això n’hi ha similituds per tot arreu. Potser ha sigut aquest aspecte el que no s’ha acabat d’abordar massa en aquest llibre.

De qualsevol manera m’ha semblat un excel·lent treball el d’Esteve digne d’imitar a tots els pobles per especialistes.