Adéu-siau a la Gran Bretanya

25 juny 2016 01:00h
GettyImages - Londres
De major voldria viure a un país com la Gran Bretanya. Sí, eixe estat que ha tingut l’oportunitat de decidir lliure i majoritàriament sortir de la Comunitat Europea. En el moment que estic escrivint aquestes ratlles (dia de sant Joan), les xarxes socials solten fum de tan calentes com estan; uns per motius econòmics i altres per motius polítics. Diuen que ha sigut una decisió presa en un moment inoportú tant per a l'economia com per a la política.

He de confessar, que de finances no entenc més que de microeconomia i, en tot cas, no vaig més enllà d'aquell sistema clàssic del compte de la vella. Vull dir amb açò que no puc fer cap comentari sobre el que anomenen com el divendres negre. Per aquesta regla meua –que em sembla innegable–, podria comprar ara, que han baixat els valors en bossa, accions, si disposara de capital perquè és ben segur que tornarà a pujar. No ho sé.

Quant a coneixements macropolitics tampoc cal que diga que no vaig molt més enllà del cantó de ma casa i, per tant, la repercussió política que sembla que tindrà la pèrdua britànica per a la CE tampoc l'entenc. Això sí, em preocupa el que tothom està dient sobre el futur d'Europa i d'Espanya sense la Gran Bretanya. Estan mostrant-nos tots un futur molt negre. Bo, no tots; les formacions neonazis europees estan fregant-se les mans d'alegria.

Acabe d'oir i veure Felipe González en TV, com bonegava acaloradament i amb contundència David Cameron, reprovant-li la mala gestió que ha fet intentant “salvar la casa i ha perdut la casa i els mobles”. En el mateix discurs, l'expresident ha acusat de populista Cameron i ens ha alertat del populisme ací a casa. Al mateix telediari, he vist també que el premier britànic ha dimitit. Enteneu per què considere no tindre cap coneixement de macropolítica? Per descomptat, tampoc de la política d'anar per casa.

Tanmateix, confessades aquestes mancances de coneixements, permeteu-me fer la meva lectura del referèndum britànic de dijous passat. Potser no encerte, però en els temps actuals encertar o no encertar és una cosa sense importància. Resulta que el govern de Cameron, conservador, convoca un referèndum perquè el poble britànic trie continuar o eixir-se'n de la Comunitat Europea i ell mateix fa campanya, junt amb altres exprimiers laboristes, per quedar-se, argumentant que és el millor que poden fer. Jo em pregunte, si creu que era millor quedar-se, per què collons convoca un referèndum? Serà perquè intentava salvar la casa, com recrimina el Felipe? Jo sospite, allà dins, que podria ser perquè un sector de britànics ha manifestat no estar a gust en la CE i David Cameron –i el seu govern– no han trobat una millor manera que foren els ciutadans qui ho decidiren. Què passa ara? Com que Cameron va defendre quedar-se i la decisió del poble ha sigut anar-se'n, amb molt bon criteri, farcit d'ètica política, ha dimitit. Com us haveu quedat? M'agafaria vergonya si solament ho haguera descobert jo.

La Gran Bretanya sembla que es creu de debò el sistema democràtic. Ho dic perquè quan va sotmetre a referèndum la independència d'Escòcia va defendre quedar-se a Gran Bretanya i no va dimitir com havia promés si guanyava la independència. Jo no ho sé, però em sembla que aquestes actituds prestigien la democràcia i els polítics que la practiquen.

És per això que em crec que Felipe González ha estat un bocut que ha perdut, a més dels oremus, el prestigi; per açò i també per viure de la “sopa bova”.
 
 

Descargas

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next