Els dos primers biennis republicans

13 juliol 2016 01:00h
Donant una ullada als documents del període de la primera meitat de la dècada dels anys trenta es poden identificar cada un dels moments cronològics de la República. A la Segona República van haver-hi diferents etapes que resumides podíem dividir-les en quatre: el període constituent i el seu primer bienni de centre-esquerra; el segon bienni –anomenat negre– que fou de centre-dreta; la curta etapa del Front Popular, d'esquerra i el que es va encetar el 18 de juliol de 1936 i va acabar l'1 d'abril de 1939. Poden fer-se totes les matisacions que es vulguen i fer les subdivisions pertinents, però sembla que a grans trets podia quedar així. També caldria incloure les diferències pel govern de cada poble amb motiu de les formacions polítiques que governaven durant aquest temps. En aquest sentit he de dir que a Cocentaina, el Consell Municipal (des d'abril de 1931 a novembre de 1936) durant les primeres tres etapes republicanes va estar presidit per Alberto Moltó Brotons que fou un dels pocs socialistes a la província d'Alacant que aconseguiren l'alcaldia. Tanmateix, cal dir que a partir del 19 de juliol la gestió local –política social–  estava en mans del Comitè Revolucionari de Defensa.
 

Ban públic

Sobre aquestes dues primeres etapes faré alguns comentaris seguint alguns documents entre 1932 i 1935 que ens mostren les diferents opcions que hi havia i les dificultats d'adaptació al nou règim que hi havia per tots els costats. Ho faig convençut –per la correlació de forces que hi havia– que aquesta mateixa situació era prou generalitzada a tot el País Valencià.

A Cocentaina hi havia a nivell cultural –entre altres– un Centre que feia de seu a diferents entitats esquerranes des d'un Ateneu Llibertari fins a diverses entitats sindicals. Per cert, la tresorera del Centre era una dona i diferents rebuts demostren la premsa que rebien i els llibres que compraven. Puc dir que aquesta entitat cultural estava actualitzada per la subscripció que hi havia a les revistes: “Orto”, “Estudios” i Blanca”, uns prestigiosos títols de l'Espanya Republicana. A més a més, els rebuts de llibres d'aritmètica, gramàtica, etc., que aquest centre adquiria ens fa deduir que feien alguna activitat equiparable a Universitat Popular. La classe obrera d'aquell moment tenia ànsies de saber. Al mateix lloc hi havia a més un Centre d'Esperanto, Antaûen, vinculat a l'anarquisme.
 
Lo Rat Penat

També demostren els documents que Cocentaina mantenia relacions culturals amb Lo Rat Penat per la invitació als Jocs Florals que aquesta entitat feia a València. Per cert, el document que du data de juliol de 1933, sembla que Lo Rat encara no havia posat en ús les normes de Castelló.

Per altra banda, em va colpir la gran quantitat de sol·licituds de totes les diferents entitats culturals, religioses, sindicals i polítiques, demanant permís a l'alcaldia per celebrar qualsevol reunió. A més del permís, havien de dir a l'alcalde el tema o ordre del dia de la reunió i qui eren els que anaven a parlar en cas de ser una conferència. Fins i tot per fer un soterrar calia que el rector demanara permís.
 
Clausurar entitats de dreta 1933

Alguna cosa va passar l'estiu de 1933 perquè totes les entitats dretanes locals foren clausurades. Per desembre de 1933 responent a un estat d'Alarma que Govern Civil envia a l'alcalde de Cocentaina, el pregoner emet un ban públic on queden suspeses les garanties constitucionals més importants referent a les llibertats. M'he atrevit a relacionar-ho amb les eleccions generals de novembre on va guanyar el centre-dreta desplaçant del parlament la majoria esquerrana. 

A partir d'ara, els anys 34 i 35 hi ha una multiplicitat de documents testimoniant una intensa activitat sindical i política possiblement per reivindicar diferents lleis del bienni anterior que el govern de la CEDA havia anul·lat. Molts documents són del jutge o de la Guàrdia Civil dirigides a l'alcalde o activistes concrets que no feien més que entrar i eixir de la presó o d'arrest domiciliari.
 
Rebut llibres
 
Em sap greu la quantitat de documents inserits que poden distraure l’atenció o empallegar la lectura, però si algú està interessat podíem fer un banc de documents perquè fóra compartit per gent interessada. És una proposta que potser no interessa.
 
L'etapa quan més s'acumulen les activitats polítiques i que són tractades de delictives, és a partir de l'octubre de 1934 que clarament les he relacionat en els esdeveniments de Catalunya i Astúries. Curiosament “els delinqüents” són els mateixos noms i cognoms dels que a partir del 19 de juliol de 1936 formaren el Comitè Revolucionari de Defensa. No cal dir també que foren els mateixos que figuraven a partir d'abril de 1939, a les llistes d'afusellats, empresonats i exiliats.

Sindicat catòlic
 
També dir que, algun capellà que durant el primer bienni demanava autorització per celebrar processons, soterrats o festes religioses, dissortadament fou assassinat en octubre de 1936. Tot i que aquest darrer fet ha sigut divulgat a tort i a dret i coneguts per tothom.

Finalment, per acabar, reafirmar una volta més que està pendent de fer una història general, més o menys exhaustiva d'aquella etapa fosca, amb l'aportació de tots del que va passar a tots els racons del País Valencià. Cal esbrinar a fons perquè un règim de llibertats que protegia el sector més feble de la societat: jornalers, dones i infants, va ser combatut per diferents costats sense donar-li oportunitat de construir des de la pau i la tolerància una societat més justa i equilibrada.



 
Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next