És un greu error del terrorisme gihadista –i de qualsevol altre– quan executa autèntics genocidis en diferents estats d’Europa o un altre lloc. Segar la vida a centenars de persones que res tenen a veure en les possibles causes que els mou, és un acte criminal. Res pot justificar les conegudes massacres. Són actes vandàlics, assassinats, que denigra a qui ho fa i anul·la de soca-rel qualsevol suposat motiu que impulsa la destrucció i l’horror de persones. Tota la meva solidaritat i condol a les víctimes i familiars.
Tanmateix, dit açò i per un altra banda, em sembla una mica exagerat l’actitud victimista que sempre ha adoptat Europa. La vella cultura europea i el tradicional món ric que inclou també els EUA, sembla que és creuen els posseïdors de la veritat. Almenys, per la actitud general que tenen, no són capaços de reconèixer que bona part de la seva riquesa i la seva “selecta” cultura ha estat basada en el patiment i menyspreu de països islàmics. Un món que dia sí i altre també, bona part dels seus habitants està patint autèntiques massacres i genocidis dels terroristes fonamentalistes. També durant els darrers anys hi ha hagut massa morts provocades per l’obligat èxode dels països d’Orient Mitjà intentant fugir de la guerra, la fam i la inseguretat. No diré que són més morts –o menys– que els d’atemptats terroristes de Madrid, París, Brussel·les, Niça, etc., perquè qualsevol i mínima que siga la quantitat, és rebutjable. A més, no hi ha morts més importants que altres; no hi ha víctimes més innocents que altres. Totes tenen la mateixa categoria de fratricidi.
No sé si serà que sóc curt de seny, però no entenc perquè en els mitjans tecnològics que hi ha actualment i els serveis d’intel·ligència tan sofisticats no fan un estudi tècnic, polític, raonable, aproximadament exacte, d’allò que mou el terrorisme gihadista. No ho entenc i seria interessant que algú donara una explicació d’una forma clara i concisa com ho faria a uns infants de primer d’ESO. Politòlegs, sociòlegs, economistes, i totes aquelles persones o col·lectius que podrien detectar –si volgueren– les causes que mou el terrorisme, havien de fer una anàlisi de la situació. Caldria que ens digueren per què ho fan. Quina és la causa que els mou a cometre genocidis. Per què. Així podríem arribar a una conclusió de què és el que provoca eixa opció ideològica i violenta de matar gent. Potser si saberen per què ho fan posarien els remeis adequats per aturar l’escala terrorista. Possiblement siga una cosa molt més complexa d’on pot arribar el meu coneixement; però, de qualsevol manera em resistisc a pensar que no puga fer-se, i una volta diagnosticat intentar aplicar l’adequada teràpia.
No sé si serà per la meva ingenuïtat, però, pense que respondre al terrorisme islàmic que patix Europa deixant caure bombes on se suposa estar la caserna dels terroristes no és l’actitud més adequada. L’atac militar amb bombes i míssils que feren a l’Iraq no va ser precisament cap encert i els responsables són acusats, des d’alguns sectors, de criminals de guerra i d’exercir terrorisme d’estat.
Quan François Hollande fa una crida de reservistes per nodrir l’exèrcit francès fins arribar a 12.000, no em sembla gens encertat perquè és segur que no els vol per catequitzar els terroristes islàmics, si no per destruir-los violentament a ells i els innocents que viuen als voltants. Sé, aquells innocents que no els deixen entrar a Europa fent-los un tall de mànega i deixant-los en la més pura misèria en camps de concentració. Aquells que no els donen suficient seguretat i garanties perquè puguen fugir de la guerra i puguen creuar el Mediterrani sense que s’ofeguen a centenars. Aquells mateixos que moren en el mar i als actes culturals i polítics mai no es guarda un minut de silenci com els de París i Niça.
En tots els llocs la resposta al terrorisme sempre ha posat més èmfasi en la repressió, en augmentar els cossos de seguretat, en la venjança, etc., que en buscar possibles causes que l’alimenten. Mai no es qüestiona obertament el negoci de les armes que pot ser una part més o menys important del terrorisme islamista. Mai no es menciona clara i obertament els interessos econòmics que Europa i EUA tenen al l’Orient Mitjà. Mai no es parla del trauma que va suposar el colonialisme de diferents països europeus al tercer món.
Em sembla que la societat en general, havíem de fer un esforç posant molt més de trellat per tal de donar la volta a la truita i agafar el bou per les banyes. No sé si estic equivocat, però no en cau gens bé anar de víctima oblidant-nos de la nostra complicitat.
