Activitat civil en temps de guerra

21 juliol 2016 01:00h
Centenars de documents consultats a l'Arxiu Històric Municipal de Cocentaina –i altres arxius– fan referència a la guerra Civil 1936-1939 i estan relacionats directament amb la contesa. Però, també hem pogut veure altres que no estan relacionats directament amb el tema de la guerra i que parlen de l'activitat civil de la població. Són els que menys guarde, però suficients per fer-me pensar que, al marge de la guerra, hi havia altres activitats no tan relacionades amb la guerra. M'he permès pensar que podria ser una situació generalitzada al País Valencià en aquelles zones dels primers anys de guerra on no tenien massa prop el front. Però, precisament aquestos papers que comentaré coincideixen cronològicament amb les agressions a Alcoi per l'aviació feixista, a partir de la tardor del 1938. Una etapa molt complicada.

Una època on abunda la paperassa d'activitats relacionades amb la guerra, construcció de refugis, la indústria de guerra, les mobilitzacions de quintes, els desapareguts (morts en batalla o desertors), etc. Però, també hi ha altres papers –molt pocs, per cert– on es manifesta alguna activitat comercial, com he pogut comprovar en documents referents al negoci de banderes, numismàtica o obres públiques. Són d'aquestos últims papers dels quals vull fer algun comentari.      
 

L'enclavament geogràfic de Cocentaina fins a la tercera dècada del segle XX va estar situat entre els contraforts del massís de la Mariola i el barranc de l'Alberri, que feia cent pams de fondària. La carretera 340 de Barcelona a Cadis passava pels carrers de la població i per ponts estrets d'origen medieval. Quan van aparèixer els camions per a substituir els carros de transport, hi havia serioses dificultats per a creuar el poble. El govern local republicà es va proposar traure la carretera del centre del poble i calia fer un pont per a creuar el mencionat barranc. El 1938, una data molt simptomàtica, el pont va quedar fet amb l'ajuda política de Francisco Giral, fill del que fou ministre José Giral. El jove Giral era químic i membre de l'exèrcit popular i, aleshores, estava de director de “La Marañosa”, una fàbrica de productes químics situada a Cocentaina destinada a la guerra. És en aquesta època, precisament, quan el Ministeri de Foment va fer el desviament del tràfec per una circumval·lació. És també quan donaren una petjada les obres del cobriment del barranc de l'Alberri que travessava la vila amb una ampla i sòlida volta de canó amb carreus pel pas subterrani de les aigües pluvials.

En el sentit comercial, el document d'una casa de la ciutat de València ens mostra una oferta de banderes que ens fa intuir que podia haver-hi algun moviment industrial valencià basat en el comerç i venda d'ensenyes republicanes de diferents classes. És de veres que les circumstàncies i la situació general d'aquell moment reclamaven fluïdesa en el transport i l'adquisició de símbols republicans tan oportuns i adequats com les banderes tricolors. El document és una xicoteta mostra de la capacitat imaginativa dels valencians en l'ús de tècniques de venda tan persuasives com la mostra d’un llistat tan suggerent i prestigiós de la clientela que tenia.
 



Un altre detall que no podem definir com a comercial, però que sí que podem considerar-lo com a previsor i capdavanter, fou el d'un col·leccionista de monedes locals. Les corporacions municipals decidiren emetre, el 1937, monedes fraccionaries per a facilitar el canvi que no hi havia en el comerç a la menuda. El document ens mostra un mestre nacional de Novelda que preveu que, en l'esdevenidor, aquestes monedes locals serien peces de museu que deixarien constància dels moments que estaven vivint. Tot fa pensar que el tal Fortunato Mira Pla es va adreçar per escrit a diferents consells municipals, com va fer a Cocentaina i els va demanar la seua particular moneda per a deixar memòria en un futur.

Són documents aparentment fora d'ona i allunyats dels dramàtics moments que s'estaven vivint: bombardejos a Alcoi, crida d'adolescents a la guerra, roïns presagis dels resultats de la guerra, mancança de queviures, certificats de defunció de soldats, etc. Tanmateix, al mig d'aquest panorama tan negre, s'endevina un esquitx de vida, de futur, d’intenció de sobreviure, de resistència...
 



 
Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next