Cocentaina, com altres llocs de dalt a baix del País Valencià, hi ha hagut una llarga i ferma tradició del Joc de Pilota. Dic llarga i ferma, si més no, pels dos antics i vells trinquets que hi ha: un al Raval i l’altre a la Vila. Una realitat històrica que ens ompli de suggeriments perquè durant més de cent anys han estat inactius i el joc de pilota va arribar a desaparèixer localment. Pels anys quaranta del segle passat recorde veure jugar al frontó persones adultes, tot i que semblava un costum molt residual que va durar ben poc. Mentre el vaig conèixer actiu, el frontó era la façana d’alguna casa sense finestres. Per la mateixa data, i sense ser gens habitual, hi havia xiquets –mai adults– que jugaven al raspall, això sí, sempre a l’aguait de veure si apareixia el guàrdia municipal que reprimia el joc al carrer. Bé, cal dir que aleshores qualsevol joc al carrer era reprimit. No he trobat cap referència documental durant tot el segle XX del joc de pilota a Cocentaina que em siga testimoni si s’haguera jugat, malgrat els dos antics i vells trinquets que hi havia.
Pels anys setanta del segle passat va haver-hi alguna persona, Josep Richart, el
Roget de l’Alqueria, que va intentar fer un grupet de xiquets per tal de remoure la seva afició al vell i tradicional joc. Ja en l’època de la transició, van haver-hi més intents, aquesta volta amb promotors més conscienciats per normalitzar el nostre país mitjançant el seu esport. Tampoc va tindre continuïtat. Sortosament, en encetar el segle XXI va haver-hi un xicotet grup, en què cal destacar Joan Antoni Company Albors, que amb vertadera decisió i vocació per la pilota, formaren un Club de Pilota degudament federats. Hui podem dir que Cocentaina està en vies de recuperar la pilota després de prou més d’un segle d’haver quedat localment marginada. Imagine que fou l’empenta mediàtica d’altres esports, principalment del futbol, que a Cocentaina –com altres llocs– ha tingut tot el suport del veïnat i de l’Administració. Per altra banda, l’impacte general que va fer el futbol en la societat no va afectar tant altres pobles del Comtat que sempre s’ha mantingut viu el joc de pilota. Hi ha pobles que, malgrat la baixa demografia, es fan habitualment partides de pilota al carrer i en alguns altres tenen a més un trinquet municipal.
Dissortadament a Cocentaina, malgrat els dos mencionats i antics trinquets que hi havia de propietat privada hui són irrecuperables: un perquè ha sigut destruït i l’altre perquè adquirir-lo i condicionar-lo seria més costós que fer-ne un de nou. Tal volta per això em sembla que hi ha un projecte de fer un trinquet en un solar propietat de l’Ajuntament, tot i que per ara solament és un projecte.
Per altra banda, cal dir que hi ha un macro poliesportiu municipal on hi ha pistes per practicar qualsevol dels esports mediàtics i convencionals que tenen molt més seguidors locals que la pilota, com són: futbol, futbet, basquet, tennis, hoquei… i no se si m’oblide algun altre. No faig menció del ciclisme tot i haver-hi un club ciclista important. També cal dir que hi ha la corresponent escola municipal d’esports. Vull dir en açò que l’Administració està demostrant la suficient sensibilitat en fomentar l’esport entre el veïnat infantil i adult. Tant és així que actualment hi ha un projecte de fer un altre camp de futbol perquè l’actual està sobre usat amb el conseqüent perjudici a la gespa i disponibilitat. Cal afegir que en els col·legis també hi ha espais esportius on es fan –o poden fer-se– partits de futbol.
Dic açò perquè a Cocentaina, malgrat la sensibilitat municipal i l’irrisori cost que tindria un trinquet, els pilotaires juguen al carrer quan no causen molèsties als negocis on està ubicat el joc de pilota. Personalment em sembla que seria irrisori perquè el projecte del trinquet està al costat d’un parc infantil de propietat municipal.
Potser siga el menys indicat per parlar d’esport perquè en aquesta faceta lúdica i cultural sóc un negat. Tot i així, estic convençut que el Joc de Pilota és un esport corporal complet molt saludable pel desenvolupament físic i mental de la joventut; per descomptat de xiques i xics. He pogut comprovar el de les xiques visitant en alguna ocasió algun col·legi a l’hora del “
recreo” i he vist en algunes xiquetes molta traça en la pràctica de la pilota. Però, si aquestos arguments no foren suficients, emulant a Grouxo Marx, en tinc altres: el joc de pilota forma part de la identitat i simbologia dels valencians. Si la llengua és la principal eina que identifica els valencians, la pilota és un element necessari que el complementa. Poden haver-hi més eines i de fet n’hi ha, però solament el lèxic de la pilota que manté el joc de temps immemorial mereix tot el nostre respecte i atenció.
Avui no està tan mal vist –com en temps passats– la idea de normalitzar el nostre país, de mostrar-nos com som sense cap disfressa. El gentilici de valencians no solament és per nàixer i viure al País Valencià, és principalment per conèixer la seva història, assumir la seva cultura, parlar la seva llengua i practicar –també– les seves tradicions i jocs autòctons.
En aquest cas les administracions han de donar exemple i des de les institucions han de fer el possible perquè mai més no es trenque el camí cap a la normalització de la societat valenciana. Pense que les administracions valencianes havien de donar exemple i encapçalar aquestos arguments.
Potser en aquest sentit l’Ajuntament de Cocentaina ha incorporat als actes del Nou d’Octubre d’enguany, diada nacional del País Valencià, en la plaça de la Vila, la plaça Major del poble, una partida de pilota de modalitat Perxa organitzat pel Club de Pilota de Cocentaina. No solament això, en la singular i antiga Fira de Tots Sants ha estat incorporat un trofeu de pilota, que aquest any serà el XII, amb el nom de Trofeu Fira Tots Sants.
Tant de bo aquest trofeu de fira per a la pilota s’equiparara al nivell i categoria que té la fira de Cocentaina i poguérem veure ben aviat a un nou trinquet municipal partides d’alt nivell com les que fan a Alzira, Gandia o València. Tots dos guanyarien: la Fira i l’esport nacional del País Valencià.
