Entrevista
Vicent Camps, rapsode, és una d’eixes persones, escasses, que amb les úniques ferramentes de la seua presencia i la seua veu, aconsegueixen quan actua captar l’atenció i l’ànima del públic. I això és així perquè Vicent no és només un recitador de versos, és un actor que els interpreta i que aconsegueix transmetre als espectadors el sentit i significació que contenen. Amb la paraula modulada, amb el cos, amb els gestos, amb la mirada, Vicent Camps transporta als oients les sensacions i sentiments de cada vers, de cada estrofa, de cada poema, amb els matisos suggeridors propis de la seua collita.
Així ho hem pogut comprovat als recitals que ha fet al barri de Sant Marcel·lí, de València, promoguts per l’Associació de Veïns, per la Unió Musical i per la Biblioteca Clara Santiró. Ara que fa 25 anys que Vicent Camps va iniciar la trajectòria de recitador de versos, i amb el desig de sumar-nos al merescut homenatge, hem parlat amb ell de poetes, de poesia… i de vida.
Vicent, com i quan va començar el teu interés per la poesia.
Per la poesia recitada, des de molt menut, per raons familiars. Com a lector, he de confessar que no sóc un bon lector, tal vegada per això la brevetat i la conceptualitat de la poesia em resultà atractiva des de sempre. Com a poeta, el meu apropament fou motivat per identificar en ella una ferramenta útil per a parlar d’un món que en molts aspectes no m’agrada.
Quina ha sigut la teua formació com a rapsode?
Com a rapsode, la formació més important fou escoltar recitar al meu pare, que pels anys 50 havia fet teatre i era un bon recitador. Després, d’adolescent, vaig estudiar declamació a la Societat Coral el Micalet de València, tres cursos amb l’actor Emilio Calandín.
Fa 25 anys vas començar a dir poesia en veu alta. Explica’ns com van ser els inicis.
Estava fent teatre, començava el doblatge per a Canal 9, i a més a més, mantenia un treball que m’oferia un sou fix, i tot no podia compatibilitzar-ho. En aquest moment vaig pensar en fer els recitals de poesia, amb ells podia regular molt millor el meu temps. Eren els últims anys de la dècada dels 80 i primers de la dels 90.
Durant més de 10 anys vas interpretar l’espectacle «Poetes per a tots», acompanyat de José Guerola, on visitàreu centenars de pobles i ciutats.
Pepe Guerola era i és un guitarrista clàssic excepcional, amb ell vaig viatjar per molts pobles i ciutats del País Valencià, i amb ell vaig consolidar-me com a recitador, la seua guitarra oferia als nostres recitals un nivell molt alt. La Colla Produccions era l’agència d’espectacles que ens procurava les actuacions, i Juanjo Heliodoro el seu gerent i la persona que cregué en el nostre projecte, un valent, tot i que la poesia recitada com a espectacle professional era una aposta ben complicada. Guarde molts bons records d’aquella etapa i un disc «Poetes per a tots» que enregistràrem Guerola i jo l’any 1999.
Posteriorment, a partir de l’any 2000 vas donar un canvi a la teua trajectòria com a recitador. Com ha anat aquesta nova etapa.
Molt bé. Guerola i jo decidírem continuar els nostres camins per separat. Vaig començar a recitar primer acompanyat del contrabaixista Vicent Climent, i després amb música, que preparava per a cada recital la meua companya Cristina. Jo tenia moltes ganes d’arribar a la gent menuda i jove, tot i que sempre he vist en la poesia una eina ben important per a l’educació; els centres també anaven apropant-se al meu treball, però treballar per a aquest tipus de públic m’obligava a prescindir de l’acompanyament musical, perquè per una part els centres educatius en general manquen de pressupost per a aquestes activitats, per una altra un espectacle com el que portava amb Pepe Guerola o Vicent Climent era massa rígid, i jo necessitava fer un espectacle que, sense renunciar a la qualitat, arribara a diferents nivells educatius, i anar acompanyat ho complicava tot massa. Vaig renunciar a l’acompanyament i va nàixer un altre tipus d’activitat per a menuts i joves basada en la poesia i la narració oral. A hores d’ara estic ben content del resultat.
Actualment, en els teus recitals és freqüent veure’t acompanyat d’altres autors o músics.
M’agrada molt treballar amb altra gent, pense que m’enriqueix, a més dels músics dels quals ja hem parlat, al llarg d’aquests anys he col·laborat entre d’altres amb cantautors com ara Lucho Roa o Jordi Gil, músics clàssics com Sergio Santes i La Dispersione, el cantaor de flamenc social El Niño de Elche, el grup valencià Obrint Pas i el raper Kairo, tots ells músics amb estils ben diferents. La nòmina d’autors i recitadors amb els quals he participat és molt llarga; també els projectes on he col·laborat posant la meua veu, i les antologies de poesia, sobretot de caire social, en les quals he intervingut; en definitiva tot açò posa de manifest el meu interés per escampar la poesia.
Per la selecció de poetes i poemes dels teus recitals, es evident que sobretot t’interessa la poesia de caire social, compromesa amb la realitat de la gent més desfavorida per la societat. Ens agradaria que compartires una reflexió per a nosaltres sobre aquesta qüestió.
Es ben cert. L’explicació és senzilla, sóc fill de treballadors, vaig nàixer i créixer en un barri ben humil de Xirivella, des dels catorze anys fins que vaig complir els trenta anys vaig treballar en un taller del metall en un polígon industrial i sempre he tingut molt clar a la classe que pertany, també he tingut molt clar que la paraula pot contribuir a canviar el món, i en això estic.
Parlem de poetes. Pense que poca gent recita Vicent Andrés Estellés com tu. Què significa per a tu el poeta de Burjassot?
Gràcies. Si el recite dignament és perquè el sent com a pocs poetes. El poeta de Burjassot per a mi ho significa tot. Amb ell va descobrir un jove obrer d’un poble de l’horta, que era jo pels anys setanta, que amb la meua llengua paterna es podia fer poesia, i parlar d’una infinitat de temes, i més tard vaig comprovar que podia arribar en veu alta a un auditori conformat per gent de diversa formació. Poetes en tenim molts i bons, però poetes que mantinguen l’atenció d’un auditori durant una hora, no en tenim tants, i cal recordar que jo he treballat professionalment des de sempre, i calia que el públic quedara content i els organitzadors tornaren a contractar-me. Estellés ha tingut molt a veure amb tot això.
Per altra banda, en els teus recitals sempre incorpores poetes valencians actuals.
Clar que sí, Marc Granell, Lluís Roda, Marisol González, Ramon Ramon i altres m’acompanyen sovint en els programes dels recitals. A més a més, cada vegada estan sorgint més poetes que tenen coses importants a dir, i que en alguns casos ofereixen bon resultat recitats en veu alta. Per altra banda, també conforma una part important del meu treball l’estar sempre llegint i a punt per a incorporar autors ben actuals.
Pel que fa a la poesia en castellà, les teues preferències es decanten per poetes com Miguel Hernández, León Felipe o García Lorca, però a la vegada incorpores poetes poc coneguts com Dino Lanti, i fins i tot marginats com Jesús Lizano.
En la meua llengua materna, el castellà, la nòmina de poetes que utilitze en els recitals és ben llarga, però parlant de poetes menys coneguts, he de dir que el punt que marcà la incorporació als meus programes de poetes com ara Antonio Orihuela, Maria Eloy, Jesús Lizano, Begoña Abad, Karmelo Iribarren, etc…, fou l’enregistrament d’un disc a Huelva, amb l’obra dels poetes socials que hi participaven l’any 2000 en Voces del Extremo a Moguer.
Quins són els autors que tenen una millor acollida en els teus recitals?
La veritat és que els meus programes estan molt contrastats i el resultat és molt satisfactori. En general tots els poetes que incorpore i dels quals ja havem parlat, troben una acollida molt bona per part del públic.
Finalment, volia preguntar-te per la teua obra poètica. Què has publicat i com situaries el teu estil poètic dintre del context que estem parlant?
La meua poesia per a adults naix de Voces del Extremo, sense cap altre motiu que colpejar amb la paraula a una societat que mirava cap a una altra part, mentre els nostres dirigents ens estafaven rere dia. En l’actualitat i com a autor, treballe molt més la poesia infantil i juvenil. Els llibres que he publicat per a adults són Taller, Miscelánea i Pena Capital. Per a xiquets i joves El clot de la lluna i Estellés recitable.
Entrevista publicada a Notícies Musicals. Butlletí de la Unió Musical l’Horta de Sant Marcel·lí, núm. 51, 12.2014, p. 14-16.
