Creat seguint el model de l’Institut d’Estudis Catalans, que el mes d’abril de 1914 va ser objecte d’una visita per part d’un grup de diputats valencians per tal d’estudiar el seu funcionament, l’entitat valenciana va nàixer amb el seu nom en castellà, com a signe de quina llengua exercia la supremacia lingüística en la societat valenciana.
Tot i això, des de la seua creació va manifestar un interés per la codificació del valencià, i per aquest motiu en la segona sessió que celebrà la junta directiva, el 17 de febrer de 1915, s’aprovà la publicació de la Gramàtica elemental de la Llengua Valenciana, obra de Lluís Fullana, elaborada amb les Normes de Lo Rat Penat de 1914, que s’allunyaven de les de l’Institut d’Estudis Catalans.
No obstant això, el Centro de Cultura Valenciana mai va adoptar «oficialment» l’ortografia proposada per Fullana per la disconformitat que provocava entre els seus membres.
Ara bé, anys més tard, davant de l’elaboració de les Normes de Castelló, el Centro de Cultura Valenciana tingué un paper molt decidit i positiu perquè els seus representants les signaren i les van difondre en la revista de l’entitat, Anales.
La resposta de la institució a la crida de Taula de Lletres Valencianes, el juliol de 1930, «Als escriptors valencians i a les publicacions valencianes», fou nomenar Nicolau Primitiu Gómez com a representant «para que en nombre del Centro asista a la reunión que trata de convocar Taula de Lletres Valencianes para la unificación de la ortografía valenciana» (29 de novembre de 1930), segurament convençuts els integrants de la junta directiva de trobar-se en un moment que endevinaven històric.
L’ajornament d’aquesta reunió i l’anunci d’un altra per a la primavera de 1931 provocà que la junta del Centro de Cultura Valenciana ratifiqués el nomenament de Nicolau Primitiu Gómez el 28 d’abril de 1931, tot i que posteriorment, va dimitir de tal representació per diverses causes. Ara bé, en la reunió del 21 de novembre de 1932, «el Director D. Nicolás Primitivo Gómez expuso la conveniencia de que asistiera un representante del Centro a la reunión que se había de celebrar a Castellón con la Sociedad Castellonense de Cultura y representantes de otras entidades para tratar de la unificación de la ortografía de la lengua valenciana […] después de haber usado de la palabra algunos señores Directores fue designado el Secretario para representar al Centro en dicho acto con plenas facultades para proceder como creyera conveniente».
Nicolau Primitiu.
El secretari era Salvador Carreres Zacarés, que fou qui assistí el 2 de desembre de 1932 a la reunió de Castelló que aprovà les Normes, en representació del Centro de Cultura Valenciana. D’aquest nomenament va ser informada la Junta General del Centro de Cultura Valenciana el 25 de novembre de 1932, en la qual s’aprovà que Carreres Zacarés «acuda a la reunión que se proyecta celebrar en Castellón para la aprobación de unas bases unificadoras de la ortografía de la Lengua Valenciana, manifestando el Sr. [Joaquim] Reig que lo esencial era que dejando exclusivismos que a nada práctico conducían se procurara la armonía entre todos para llegar a la deseada unificación».
Francesc Martínez Martínez.
Posteriorment, el 9 de desembre de 1932, i davant de la Junta de Govern, «el Sr. Secretario comunicó el resultado de la Asamblea celebrada en Castellón para proceder a unificar las normas ortográficas valencianas siendo aprobada su actuación y celebrando la Junta los acuerdos recaídos».
Finalment, el Centro de Cultura Valenciana va aprovar definitivament les Normes de Castelló l’11 de gener de 1933, amb la presència de Josep Sanchis Sivera, Teodor Llorente i Falcó, Nicolau Primitiu Gómez, Joaquim Reig, Francesc Martínez Martínez, Leopold Trenor, Miquel Martí, Constantí Gómez i Salvador Carreres:
El Senyor Director degà manifestà que a les darreries de l’any passat i complint l’acord pres per la Junta de Govern el senyor Secretari assistí en representació del Centre ensemps ab altres representants de diverses entitats a una reunió celebrada a Castelló a la fi de tractar la unificació de les normes ortogràfiques i, havent arribat a un acord, anaven a llegir-se dites normes, com es féu, les quals, després de llegides, foren aprovades per unanimitat, acordant-se que el Centre s’adherira a elles i que regiren per a totes les publicacions del Centre.
Conseqüentment amb aquest acord, a partir d’aquell moment, totes les Actes de la Junta de Govern del Centro de Cultura Valenciana es van redactar en valencià fins a finals de 1936.
Després d’aprovades les Normes de Castelló, la revista Anales del Centro de Cultura Valenciana fou la primera publicació que informà de la reunió de Castelló i de l’acord ortogràfic al número d’octubre-desembre de 1932 amb una simple nota:
Desig feia ja temps sentit per molts valencianistes era arribar a la unitat ortogràfica de la nostra llengua, aquesta vegada creguem s’aconseguirà. A les darreries de l’any passat es celebrà una reunió a Castelló a la que concorregueren prestigiosos elements d’esta ciutat arribant per fi a un acord, i sabem que són molts els escriptors del País Valencià que han donat ja la seua conformitat a les esmentades normes que breument es publicaran seguides d’un Vocabulari a elles adaptat (núm. 14, p. 244).
Al número següent, corresponent a gener-març de 1933 (núm. 15, pp. 44-49), apareixien les «Normes ortogràfiques unificadores», que era la reproducció completa de la Declaració i les Bases publicades al Vocabulari Ortogràfic de Carles Salvador, tot i que no adjuntaven la llista d’entitats i personalitats signants.
Ara, aprofitant la celebració del centenari, els membres de l’actual Real Acadèmia de Cultura Valenciana haurien de recuperar l’esperit i els plantejaments dels seus creadors, actuar amb la mateixa generositat i coneixement, adoptar les Normes de Castelló, una de les senyes d’identitat més potents de la personalitat valenciana actual, i acceptar les directrius de l’entitat normativa del valencià, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
