El passat 8 d’octubre, dins de la celebració de la festa nacional dels valencians commemorativa de l’entrada de Jaume I a València, va actuar al Saló de Cristall de l’Ajuntament de València la Coral Giner de la Societat Coral el Micalet, agrupació de qualitat ben contrastada en nombrosos escenaris. En aquesta ocasió interpretaren el Cant a la Senyera, obra musicada per Agustí Alaman i Rodrigo a partir d’un poema de Carles Salvador. Amb aquest acte l’ajuntament del cap i casal s’adheria a les celebracions de l’Any Carles Salvador, impulsat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua al llarg del 2015, tot un símbol de la renovada política cultural del nou govern.
La col·laboració entre Alaman i Salvador s’inicià el 1944, dos anys després de la creació de la Coral Polifònica Valentina pel músic valencià, i ha estat estudiada per Jordi Reig, en l’article «Les relacions de l’obra literària de Carles Salvador amb el món de la música», publicat dins de l’obra Estudis sobre Carles Salvador i el seu temps (AVL, 2016). Agustí Alaman, nascut a Algemesí el 1912, era un jove compositor i director musical, a més de professor en l’escola Normal. Posseïa, a més, una clara consciència valencianista nascuda durant la II República, i que el règim franquista no va poder escapçar. És per això que poc després de fundar la Coral Polifònica demanà a Carles Salvador la seua col·laboració per a traduir obres al valencià d’autors clàssics alemanys per a coral, com ara Beethoven, Mendelssohn, Bach, Schumann i Brahms. Aquesta relació s’allargà durant anys i possibilità que la Coral Polifònica interpretara en ple franquisme nombroses obres en valencià en els més diversos escenaris capitalins, com ara en el concert celebrat als Vivers Municipals de l’Orquestra Municipal de València amb la Coral Polifònica Valentina el 21 de juliol del 1945, on interpretaren les obres La salutació del Angel, María camí del Temple i El Caçador Diví, de Johannes Brahms.
Anys després Agustí Alaman va composar la peça musical Cant a la Senyera sobre un poema de Carles Salvador, que fou estrenada el 26 de maig de 1949 al Cinema Olympia de València. En el fullet de la presentació apareixia la data de la composició, el 25 d’abril de 1949, un dia ben simbòlic per als valencians. El cas és que en el programa apareixia el següent comentari referit al poema, rescatat per Jordi Reig: «Sobre una poesía original del vate valenciano Carles Salvador, en la que exalta la enseña o estandarte de la Coral Polifónica Valentina, el maestro Agustín Alamán ha compuesto una pieza coral vibrante y a la vez delicada según demanda el espíritu de la poesía». O siga, segons aquesta nota el Cant a la Senyera de Carles Salvador feia referència a l’ensenya de la pròpia Coral Polifònica.
Una lectura del poema, però, ens fa veure clarament la realitat: la senyera que lloava Carles Salvador no era la de la Coral Polifònica, és clarament la de València, el símbol de la pàtria, la que el poeta portava dins del cor. Segurament, un poema patriòtic com el Cant a la Senyera no hauria estat ben vist per les autoritats franquistes el 1949, i tal vegada Alaman i Salvador pensaren que afirmar que s’hi referia a la senyera de la Polifònica els evitaria donar explicacions i els permetria interpretar la peça sense cap tipus de restriccions. I així va ser. Des de 1949 fins a ben avançada la dècada dels cinquanta la peça que obria totes les actuacions de la Coral Polifònica Valentina sempre era el Cant a la Senyera.
El cas és que després d’anys que l’obra no ha sigut interpretada tan assíduament, el nou ajuntament encapçalat per Joan Ribó, i des de la delegació de Cultura festiva, dirigida pe Pere Fuset, ha recuperat l’obra de cara al 9 d’octubre del 2015, i en aquesta ocasió interpretada per la Coral Giner de la Societat Coral el Micalet.
A més a més, l’Ajuntament de València ha editat una tarja amb el text del Cant a la Senyera, acompanyada pel cartell de la celebració del 9 d’octubre, l’autor del qual és Martín Forés, cartellista i dissenyador valencià, de llarga i reconeguda trajectòria professional, amb la Senyera del nostre cap i casal.
«Cant a la senyera»
Senyera!
Símbol viril de la terra,
ala amorosa en la pau,
flama vibrant en la guerra,
clam, bes i llau.
Groc d’espiga i roig de sang
devallant del blau de cel
fins a tu no arriba el fang,
sols arriba el sant anhel.
Senyera!
Crit i clamor
de l’amor
verdadera.
Flamejant t’he vist al vent
i te porte dins del cor;
moure fas mon sentiment,
puix que ets feta amb sang i amb or.
Senyera!
Símbol viril de València,
llum de la Pàtria en la pau,
flama de nostra consciència
clam bes i llau.
Article publicat a Notícies Musicals. Butlletí de la Unió Musical l’Horta de Sant Marcel·lí, 54, p. 22-23, novembre 2015.
També podeu llegir a La Veu del País Valencià: Agustí Alamán, músic valencianista
