Ho deia tot açò pel renou organitzat i les diverses lectures intencionades d’una o altra manera a partir de la famosa enquesta del CIS, i d’altres, que cadascú pot llegir a la seua manera, conveniència o enteniment… Anem a pams.
Sorprèn en primer lloc això que el PP, —diu el CIS cuinat i rebullit— traurà el 30% dels vots (?) i crec que això no s’ho creuen ni ells; altra cosa és que necessiten creure-ho perquè els isquen els números i ho amollen per animar la seua tropa i si cola, cola.
Però allò més important i preocupant ara, és el 4’3 per100 que li adjudiquen a la coalició d’EUPV-ERPV i demés, ja que això es deixa fora del parlament valencià i els possibles 4 o 5 diputats que dóna superar la barrera del 5 % anirien a parar majoritàriament al PP, amb la qual cosa tindrien oberta la possibilitat del pacte amb “Ciudadanos”, la nova marca blanca de la dreta, per continuar manant. Poca broma.
Que EUPV-IU s’haja embroncat al moment més inoportú per iniciativa pròpia o induïda, no ve al cas ara d’analitzar-ho, ja s’ho faran, però sí parlar-ne de les seues funestes conseqüències, per això cal animar-los perquè aparquen les seues diferències internes i s’apliquen a la faena, allò de “la qüestio principal i la secundària” a les beceroles del materialisme històric i el dialèctic que discutíem als cursets de marxisme a finals dels 60 i principis dels 70 del passat segle. Per una qüestió de dignitat i higiene democràtica, cal fer fora el PP de tota mena d’institucions públiques valencianes, la dreta valenciana necessita desfer-se’n de les màfies organitzades al seu si, i com per la seua estructura piramidal les seues bases no ho poden fer, cal ajudar-los des de fora de l’única manera possible: foragitar-los de les estructures de poder, amb això perdran gran part del “clientelisme interessat” i es podran refer sobre les seus cendres.
Sempre hi ha hagut dreta i esquerra, i així continuarà sent… les coses són com són i no com volguérem que foren.
Allò més important ara és la nova Generalitat que eixirà de les urnes, i potser el resultat d’un pacte de dretes (PP- Ciudadanos), més o manco com la que patim ara, amb d’altres cares? O potser siga el fruit d’un pacte de “Progrés (?)” —que difícil és posar-li nom— o més bé de “Sanejament” que li diria jo, i en aquest pacte és necessari i forçós que estiga “Acord Ciutadà” (EUPV;ERPV; VPV; AS).
Si en una cosa coincideixen les darreres enquestes és en dir que aquesta opció que encapçala EUPV, està ballant a la corda fluixa i potser es quede fora per unes dècimes —allò del 5% tan nefast i antidemocràtic—, o potser arribe i entre amb 5 diputats. Açò també té diverses i manipuladores lectures. Per la part més negativa, els hi pot llevar vots per la por que es puguen perdre pel camí, aquell malentés del vot útil: si no eixiran, és com tirar el vot.
Per altra, la positiva, pot fer que molts electors els voten per la sola raó de fer possible el canvi… sense ells no hi haurà canvi ja que els seus “escons” en no arribar al 5 % aniran a parar majoritàriament a les opcions majoritàries: 3 al bloc de la dreta pel cap baix…
Heus ací el gran dilema, amb un parlament que es decidirà possiblement cap a un bloc o un altre, per 2 o 3 escons potser, perdre els 4 o 5 d’EUPV seria una veritable desfeta. Que el PSOE, Compromís o Podemos tinguen un diputat més o menys tant li fa si amb els 4 o 5 d’EUPV en llur conjunt, superen el bloc de la dreta… Si EUPV i la seua coalició es quedaren fora del parlament, a més de perdre l’única opció que té un discurs inequívocament d’esquerra, sense complexes ni mitges tintes —compte amb aquesta qüestió, per a alguns gens baladí —, potser totes i tots —i això seria el més fotut— ens quedarem amb un pam de nas i cara de tonto.
Caguendena quin “panquemao” tenim per coure.
