Les esquerres han guanyat...

26 maig 2015 01:00h

 

Les esquerres han guanyat i les dretes han perdut,
i ara diuen les beates: Redéu com mos han fotut!
(Del refranyer popular valencià)


El passat 20 de novembre del 2014 vaig iniciar una sèrie d'articles sobre la situació política al nostre PV, amb una carta oberta a Compromís i Podemos, article que tingué un fort impacte i contestació a La Veu. Han passat els mesos i finalment aquest històric 24 de maig que obri una nova transició al nostre petit país. L'article, de caire històric i memorialista el tancava amb una frase feta: No falleu, caguendena, no falleu!... i potser ara té més significat que no mai.

El poble valencià ha parlat a les urnes i ha posat  cadascú al seu lloc, guanyat a pols per mèrits o demèrits propis, cadascú està al lloc que li pertoca. Sols una llei antidemocràtica com la del 5% ha deixat fora  EUPV-ERPV per un ínfim grapat de vots... és l'única nota negativa —al meu minso entendre i per moltes raons— , d'aquesta històrica jornada que ha suposat el 24-M. Quedar-se fora del parlament valencià no vol dir que els hi han deixat muts, i de segur que sentirem les seus veus i participaran com sempre en aquesta represa moral, econòmica, política i social que ha començat ja al País Valencià.

Comencen un temps nous, on la llibertat ha de recuperar la seua veritable magnitud com a principal eix del procés, amb llibertat tot és possible, sense ella sols cap la resistència, no debades està a l'eix de la trilogia de valors republicans: igualtat, llibertat i fraternitat, valors que a través dels segles han fet evolucionar cap al progrés a la humanitat, amb el sacrifici i la lluita de milions de dones i homes, que des de La Comuna de París i a traves dels segles, ens van mostrar l'únic camí possible per a l'emancipació i la dignitat del gènere humà.

Ara cal que els nostres polítics electes, estiguen a l'altura del poble que els ha donat la seua confiança, i estiguen capaços de deixar de banda disputes i diferències passades per construir una alternativa el més unitària possible, un futur digne per als nostres fills, nets, ací, a casa nostra, al nostre País Valencià. Això requerirà esforç, comprensió per a totes les sensibilitats, voluntat, valentia, unitat d'acció, respecte, generositat... i sobre tot “TRELLAT” —el catalans li diuen seny, que tampoc està mal, però els valencians, barrocs com som, em diem trellat, tindre trellat, que no és cosa poca ni baladí.

Que ningú pense que açò serà un camí pla, lleuger, ens han deixat un país arruïnat, moralment i econòmica, i caldrà nugar-se bé les espardenyes per a un camí ben llarg i pedregós però... Quan ho hem tingut fàcil els valencians?

Ara va de bo —com diuen a la pilota— , és el moment d'allò que deia el Fuster: Ara o mai! I acabaré amb el “M'aclame a tu” de l'Estellés, pluralitzant-lo, tot aclamant-me als nostres flamants polítics electes als nous ajuntaments, institucions i la Generalitat: No falleu! Caguendena no falleu!

Salut i República!


 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next