'Salvem Pelayo'

25 juny 2015 01:00h
Segell.

Les darreres notícies sobre el món de la pilota, sobre el possible tancament del Trinquet de Pelayo,  ens han deixat estamordits a totes les persones que al llarg de la vida hem jugat a pilota en una o d'altra modalitat. Personalment recorde món pare, els Reieits, els “Pastors, Moraletes, tots veïns nostres, jugar els diumenges de vesprada, enllà pels anys 50 del passat segle, a la carretera de Barcelona —avui Avinguda de les Corts Valencianes amb un tràfec brutal— en travessar el meu poble, Tavernes Blanques. Lligaven una corda de casa el tio Moreno a casa el tio Opiano, i a jugar per dalt corda. Si venia un cotxe, un camió, o el tramvia, el paraven fins acabar el joc i amb una canya llarga alçaven la corda per donar pas.
 
Als anys 60 es va perdre la pilota de carrer a Tavernes, era impossible tallar ja la carretera, es jugava alguna partida al camí de Carpesa però... definitivament tothom passà al frontó, al poble hi havia dos, el del parc municipal, i l'històric de Casa el Xato on també es feien partides de professionals.  Jo he jugat als dos frontons, també al Jai Alai de València —un goig jugar al frontó xicotet on practicàvem el rebot— , al de Casa el Tort de Sant Geroni, al de Vinalesa, al del Casinet de Quart de Poblet... érem una colla que corríem tots els frontons i en aquells anys jugàvem més a pilota que al futbol, sols paràvem quan teníem una pilota “sentada” i els dits com a botifarres.
 

Segell de correus de la serie Juegos y Deportes Tradicionales. (15 d'abril de 2008) amb una tirada de 500.000 series de 25 segells. La imatge, hueco-grabat de Daniel Arnau, correspon a una partida de llargues al carrer 9 d'Octubre de Tavernes Blanques.
  
La notícia del possible tancament de Pelayo també ha impactat en general, fins i tot en les persones que no coneixen ni han practicat mai la pilota, perquè ancestralment, és l'esport “nacional” dels valencians amb tots els ets i els uts.  Això que el futur del Trinquet de Pelayo estiga pendent d'un fil o d'un pèl tira de  tòs car...  en aquesta desfeta general que hem patit els valencians aquests darrers anys en mans de descervellats al món de la política, de la cultura, de l'economia, de l'esport... que ho han malbaratat tot, el tema “Pelayo” és per posar-se a tremolar.
  
Si el València CF, antanyasses buc insígnia de l'esport valencià, i alter ego d'un sentiment valencianista arrossegat de pares a fills i néts, va estar arruïnat per una burgesia coenta, desvergonyida, inútils o malfactors, i després abandonat en mans de fora casa per a vergonya de tots: els maldestres directius i una massa social sense resposta...

Si el Llevant UE ha entrat en un procés semblant que ja veurem com queda, després d'haver fet el més difícil, ara pot mamprendre un camí sense retorn en mans d'un grup financer que enllumena la parròquia amb prometences d'una futura grandesa que, si el negoci no funciona, tampoc deixaran estaca en paret quan pleguen. I després què?
 
Que no dir del Castelló, Hércules, Elx... i dels seus agònics processos.  Als valencians sols ens queda un espill on mirar-nos, el Vila-Real, en mans de la família de Fernando Roig, un empresari que ha demostrat saber fer i envoltar-se de vers i honrats professionals que amb la seua brillant gestió és l'excepció que confirma la regla dintre de la inutilitat general d'una burgesia valenciana que no valencianista, en realitat provinciana, 'sense xixa ni llimonà', incapaç de jugar el paper històric que els hi pertocava com a pretesos pròcers... arre gos!
 

Grau i Genovés.
 
Ara si algú no posa trellat i alguna cosa més, el trinquet de Pelayo,  “la Catedral de la Pilota” diuen, pot desaparèixer a molt curt termini. Inaugurat en agost de 1868, a l'aleshores extraradi de València, ha vist passar monarquies, dictadures, la República, el Franquisme, i la darrera restauració fins ara...

Sembla que allò més terrible estava per vindre. La Pilota, quan estava estantissa, tingué un reviscolament formidable amb l'aparició de la RTVV, que amb diversos programes i la partida retransmesa  pel segon canal dels diumenges de vesprada, la va posar dintre de casa de molts valencians i li tornà un cert protagonisme, difusió  i normalitat com mai havia tingut. El tancament de Canal 9 la va deixar als peus dels cavalls;  la desaparició de Pelayo vindria a ser l'esquela certificada de la mort de la Pilota a València.
 
Estem a dos de val... i la pilota “encalà”. Tinc la ferma convicció que l'Enric Morera des del món de la política, amb el suport de tots els partits i institucions siguen del color que siguen, i José Luís López, des del món empresarial, trobaran la manera de traure la Pilota de l'atzucac on es troba.

Si al món del futbol ens queda  Fernando Roig com a exemple, al món de la pilota hi ha de sempre Jose Luis López, un home per al qual  la pilota ha estat la més consistent afició de la seua vida, la seua veritable “novia” de sempre a la qual li ha tingut una fidelitat canònica.
 
Al nostre petit país, els darrers temps anem d'ensurt en ensurt,  les noves autoritats han d'escollir, al vol,  entre  fer-ho tot en un muntó, o anar amuntonant-ho a poc a poc. I no és gens fàcil. Acabats d'arribar se'ls hi amuntona la faena, però són faeners, comparats amb els d'abans són “La Il·lustració” i estic segur que se'n sortiran pel bé de tots i trobaran la solució adient a l'afer “Pelayo”
 
Sort i endavant i com tantes coses hem fet, ara toca “Salvar Pelayo”... mans a la faena!

  
 
 
 
 
 
 

 
 
Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next