Mot o frase que és igual llegit d’esquerra a dreta que de dreta a esquerra.
Exemple: Tramaran anar a mart
Diuen les cròniques que el sopar, a casa Lucio, va estar una “idea” del president Rajoy —sí, sí, el president, encara que sembla mentida, també pensa— i que venia a ser com un “sopar d’amics”.
La crònica d’EL Mundo diu:
«que se trató de una reunión de carácter personal, de amigos, sin vertiente alguna de trabajo y en ningún caso oficial o protocolaria. No obstante, no hay duda de que en el curso de la conversación -en torno a los famosos huevos rotos de Lucio- no dejarían de abordarse algunos de los temas más candentes de la actualidad, tales como la crisis griega, la situación de la Unión Europea, las renovadas relaciones diplomáticas entre Estados Unidos y Cuba, las vicisitudes de la oposición en Venezuela, las perspectivas políticas y económicas de España en este final de legislatura…
Si mireu la foto, a l’esquerra del Rei —és un dir— està Felipe i Zapatero, i a la dreta Rajoy i Aznar, la lògica em diu que Zapatero hauria d’estar al costat del Rei en lloc de Felipe, però en aquests sopars d’amics, es pacta el lloc que ha d’ocupar cadascú, que no és baladí, i que cadascú faça la seua primera lectura.
El que resulta evident és que configuren un veritable “palíndrom polític” que igual podeu llegir d’esquerra a dreta que de dreta a esquerra. El resultat de la trama serà el mateix.
Jo no vaig estar… car no em convidaren, però estic convençut que al moment de les gambes i el pernil, allò d’anar fent boca, parlaren del tema Venezuela, de les renovades relacions Cuba-EUA… passant als moments més seriosos, és a dir, “a los huevos rotos” de Lucio. Entre sucada i sucada, tractaren el tema de la Unió Europea amb Grècia de rerefons… tema pelut , que ja ens agafa de ben prop i que requereix un bon vi, un bon plat i allò de lligar-se bé les espardenyes per no dir, o fer alguna cosa que puga encabronar la Merkel. Poca broma amb l’alemanya, que no té sentit de l’humor i allò més important: és l’ama de la cartera.
Fins ací, conten les cròniques, més o manco, però amb un altre ordre per als temes. Un servidor de vostés ha canviat l’ordre de la conversa seguint allò de “llegir entre línies” que aprenguérem als temps de la dictadura… però de segur que açò no acabà ací, pense que deixaren per a les postres, el café, la copa i el “puro” —no crec que els hi prohibiren fumar— el temes grossos de la nit i dels quals no han dit ni mu: les eleccions del setembre a Catalunya i el tema “Podemos”; Ciutadan’s —no sé si encara ho escriuen així— que vénen com un “tsunami” i se’ls pot emportar a tots per davant en qüestió de mesos, a ells i al sistema que pactaren ara fa quaranta anys. Això sí que els representa un bon problema que sols poden parar —si és que poden— amb un “prietas las filas” que riu-te’n tu dels criticats “tripartits” de les passades municipals i autonòmiques. D’ací, pense jo, ve l’ordre de la taula, i allò de Felipe al costat del Rei… O no?
L’única manera de parar la que estan tramant ells, que ningú s’equivoque, és aconseguir eixa “Unitat Popular” de l’esquerra conseqüent: l’estatal (la de “los huevos rotos”) i la de les nacionalitats (en el nostre cas, la dels ous deixats caure). Sols a partir d’ací estarem en disposició d’iniciar una veritable renovació democràtica. En cas contrari, ells continuaran menjant-se “Los huevos rotos de Lucio” i a nosaltres ens ho contaran els diaris, o les tertúlies de la ràdio i la tele.
De totes maneres no feu massa cas, sempre m’han dit que no “entenc de política” que amb el meu historial, mai vaig saber aprofitar els meus moments (?)… Jo mai vaig esperar res de “la política” més enllà del que em deia la meua consciència, i us he de dir que també he sopat “huevos rotos”, en aquells moments, a casa Lucio, compte, però m’agraden més els ous deixats caure del meu país. Què hi faré, sempre he estat un romàntic.
Salut i República!
