El castellà, l'espanyol, el català, el valencià... i l'arròs amb fesols i naps

13 juliol 2015 01:00h
L'u de juliol el periòdic “El País” publicava la següent notícia:
 
Un único examen de español para todo el planeta

«El español tiene una asignatura pendiente. Hay 550 millones de hispanohablantes, pero ningún examen internacional que certifique el dominio del idioma».
«...en la Ciudad de México, los Reyes de España presidieron la presentación del Servicio Internacional de Evaluación de la Lengua Española (Siele), el examen que permitirá determinar en prácticamente cualquier punto del planeta el grado de conocimiento del castellano. La prueba, similar a las que ya dispone el inglés con los exámenes de la Universidad de Cambridge, nace bajo un concepto panhispánico, aglutinador de las distintas voces del español y con la ambición de convertirse en un patrón globalmente reconocido».
«La iniciativa la han desarrollado conjuntamente el Instituto Cervantes (90 centros en 44 países), la Universidad Nacional Autónoma de México (la mayor de habla hispana) y la Universidad de Salamanca (la más antigua)».
«En la firma del protocolo de actuación estuvieron presentes junto a García de la Concha el rector de la UNAM, José Narro, y el de la Universidad de Salamanca, Daniel Hernández Ruipérez. El acto fue presidido por los Reyes como parte de su visita de Estado a México. El viaje, que concluyó ayer con un recorrido cultural por Zacatecas, ha tenido como bandera la defensa del idioma como bien común y motor de crecimiento iberoamericano»

 
I així, a pràcticament tota la premsa estatal, publicaven unànimement més o manco el mateix. Per allò de no divagar massa, m'atendré a “El País” que diuen que és el diari en “castellà” més llegit i influent del món mundial, i a hores d'ara, portaveu ben qualificat d'un “españolismo” —al meu minso entendre— de tota mena d'institucions, des de la Casa Real, passant per tot el ventall ideològic de l'espanyolisme existent, a l'esquerra “cañí”, la que va de capa caiguda i l'emergent, perquè, que no s'oblide ningú, l'espanyolisme no és un afer exclusiu de la dreta, dintre de l'anomenada esquerra, el reconeixement dels principis de llibertat, igualtat i fraternitat que configuren la base ideològica comuna, no estan assumits en la seua integritat per una part, que jo anomenaria “l'esquerra esquifida” enfront de “l'esquerra conseqüent”, és a dir, aquella esquerra que assumeix l'ideari al complet.

Per si us heu perdut en el joc de paraules, jo ho definiria a la valenciana manera com aquell que diu que li agrada molt l'arròs amb fesols i naps... però amb el “caldo colat”, sense tropells de card, fesols, o la cansalada del porc. Ho enteneu? Jo no, ningú som perfectes però això funciona així.

Doncs bé, com voreu, ací es parla de “castellano” i “español” amb una igualtat, llibertat i fraternitat, que esborrona el cutis per la normalitat de l'afer car, si consulteu el diccionari de la RAE, diu:
 
español m. Lengua común de España y de muchas naciones de América, hablada también como propia en otras partes del mundo.
castellano m. Dialecto románico nacido en Castilla la Vieja, del que tuvo su origen la lengua española.
castellano m, Lengua española, especialmente cuando se quiere introducir una distinción respecto a otras lenguas habladas también como propias en España.

I pel que fa a “catalán” i “valenciano” diu:
catalán m. Lengua romance vernácula que se habla en Cataluña y en otros dominios de la antigua Corona de Aragón.
valenciano m. Variedad del catalán, que se usa en gran parte del antiguo reino de Valencia y se siente allí comúnmente como lengua propia.

Per la seua part del Dic CVB diu:
català m. La llengua de Catalunya, que es parla no sols en aquesta regió sinó també a bona part del regne de València, a les Illes Balears, al departament francès dels Pirineus Orientals, a les Valls d'Andorra, al marge oriental d'Aragó i a la ciutat d'Alguer de Sardenya.

Doncs ja està clar, el mateix que han fet els reis d'Espanya a Mèxic, cal que ho facen a València, amb la mateixa naturalitat, encara que jo llevaria el “nace bajo un concepto panhispánico-versus pancatalanista”, i ho deixaria com “aglutinador de las distintas voces del catalán y con la ambición de convertirse en un patrón globalmente reconocido”.

I acabaria amb “ha tenido como bandera la defensa del idioma como bien común” perquè si afegim “motor de crecimiento dels PPCC” la podríem fer grossa i tampoc és això.

Volia dir que si aquesta iniciativa és bona per al castellà-espanyol (550 milions de hispano-parlants) encara ho seria més per al català-valencià (10 milions de catalano-parlants) i cívicament, seria d'un impacte de respecte democràtic d'antologia. València, Barcelona i Palma, estan molt més a prop que Mèxic, amb la qual cosa el gest també resultaria més barat —no oblidem que estem en temps de retallades— i segur que, els catalano-parlants, després de més de tres segles de càstig, podríem començar a vore “España” culturalment d'una altra manera, com un poble amic, germà. Qui ho sap?

Collons la calor, darrerament agafe uns caps de corda...


 
Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next