Amb el discurs de la por del “O yo o el caos, queda inaugurado este pantano” del President Mariano, sembla que ha començat “oficialment la “precampanya de les generals 2015. Pel que ens afecta a nosaltres, els valencians, pel mig encara estaran les catalanes del 27-S, que marcaran i deixaran el PP i el PSOE al “borde de un ataque de nervios”, com diria l’Almodovar, en tant que poden quedar com a partits testimonials d’una Catalunya que inicia un procés veritablement trencador de l’actual “status quo” pactat als anys 70 per les velles estructures de la dictadura i els partits “històrics”, que han estat incapaços d’anar modificant-lo, democratitzant-lo i actualitzant-lo, sense adonar-se’n que més de la meitat de la població actual no havia nascut quan ells pactaren el que pactaren, en una situació que podríem denominar de moltes maneres, menys de lliure determinació, per diversos motius i raons.
O canviem democràticament el model d’estat, amb respecte per tots els pobles que el configurem —ara encara estem a temps—, o l’estat se’n va per les clavegueres per la seua ineptitud, obsolescència i falta de respecte democràtic. El procés comença el 27-S… quan veiem els resultats i les reaccions, acabarem de descobrir el “pelatge” dels uns i els altres: qui és qui i on vol anar, amb qui i com, i segur que entrarem en un procés històric ben interessant on ens jugarem veritablement el futur.
I és de cara a aquest procés que vull fer unes reflexions, tal com faig d’un temps ençà. Deia al Comptar vots no és el compte de la vella… però li fa plomes «Pel que fa al país Valencià, i a les eleccions generals del proper novembre, sobre 33 diputats estatals, agafant de base de partida els darrers resultats autonòmics i creuant-los amb les darrers índexs demoscòpics, amb una candidatura d’unitat de l’esquerra (Compromís+Podemos+Eu+ ERPV) donaria entre 13 i 14 diputats, entre 8 i 9 al PP, entre 7 i 8 al PSOE i 4 a C’s,
Sense unitat i amb el ‘campe qui puga’, el PP seria la primera força aconseguint entre 11 i 12 diputats, el PSOE entre 8 i 9, Compromís entre 5 i 6. Podemos entre 3 i 4 i C’s 4 diputats»
És ben evident que hi ha electors que voten amb les entranyes i a pinyó fix, dreta i esquerra segons la seua ubicació ideològica, ací hi ha poc a dir o estudiar, fins i tot poden entendre que els seus “són un lladres i uns malànima” —per posar un exemple però són “el seus lladres i els seus malànima” que… igual algun dia li donen alguna cosa en el repartiment. Qui ho sap.
Però també hi ha electors que voten amb el cap i en funció de l’estament, i pensem que al País Valencià cal votar una opció valencianista —per posar un altre exemple— però a l’estat, cal votar una opció estatal, i això passa en la dreta i en l’esquerra que, al meu minso entendre és la veritable divisió social de “les masses”: altra cosa són les classes socials i les tipologies ideològiques.
Posats en aquesta faena, cal dir que a les eleccions autonòmiques i generals del 2011 —el referent més proper— al País Valencià es donaren aquests resultats:
Autonòmiques (votà el 71’50 %) Generals (votà el 75,49%)
PP 1.211.112 vots (48,61%) 1.388.465 vots (53,22%) 20 diputats
PSOE 687.141 vots (27,58%) 695.691 vots (26,71%) 10 diputats
Compromís 176.213 vots (7,07%) 125.150 vots (4’8%) 1 diputat
EU-IU 155.832 vots (6’25%) 169.381 vots (6,50%) 1 diputat
UPyD 60.859 vots (2’44%) 145. 823 vots (5’6%) / 1 diputat (no estava Podemos, ni C’s)
Mirant els resultats comparativament, es fa palès que les formacions estatals de la dretacentre (PP puja 5 punts, UP i D 3 punts i com a tendència dobla el percentatge) El centre esquerra-esquerra puja vots però manté més o manco els percentatges.
Allò més rellevant és que el valencianisme centre dreta-centre esquerra – esquerra que representa Compromís en quatre mesos perd més de 50.000 electors (gairebé tres punts i el 32% com a tendència), sense moure’s un dit dels seus postulats.
I el que fa caure de tòs, és veure com l’actual llei electoral, la regla d’Hont i les repercussions i entrebancs per província, li donen 20 diputats al PP com a força majoriyària, 10 al PSOE i deixa en 1 els minoritaris (tres en total amb un percentatge global del 17%).
Eixa ara és “la qüestió principal” (un precepte existent a tots els catons divulgatius del materialisme dialèctic) que han de solucionar els nostres polítics de l’esquerra: la cañí, la conseqüent, i la valencianista de tot el ventall. Nosaltres podem dir la nostra opinió, debatre-la als nostres entorns, dir el que pensem, mobilitzar-nos o no en funció de… però, sobretot, amb tot el respecte possible per tothom, per totes les alternatives, perquè siga quin siga el resultat, tant si anem junts com si anem fragmentats, les dones i els homes d’esquerra d’aquest país nostre, nascuts ací, immigrats, refugiats, residents enamorats,
accidentals, de passera… o vés a saber per què, hem de continuar el nostre combat de sempre per la llibertat, la igualtat i la fraternitat, que és en definitiva la nostra divisa.
