Personalment sempre he estat per la unitat de totes les esquerres però… sembla que una vegada més no ha estat possible. La dreta en això sempre ha tingut avantatge perquè ho fonamenta bàsicament en interessos econòmics, cosa ben tangible i fàcil de contar i partir. Començaren al País Valencià fa més de vint anys partint-se “un pollastre” i no han parat fins deixar el país totalment esquilmat, empobrit, endeutat… fins la més puta misèria econòmica i moral. I com ha estat possible això? Doncs perquè han tingut el suport i el vot de moltíssima gent del nostre país. El dic. ho defineix així:
Gent: conjunt de persones que formen un poble.
I també:
Persona : Individu de naturalesa racional o intel·lectiva; individu humà que obra racionalment, que no fa bestieses.
Per tant la primera conclusió a extraure, al meu minso entendre, és que al nostre petit país, els darrers vint anys, han tingut més pes en la romana la “gent” que les “persones”.
L’esquerra, per la seua part, això de la unitat sempre ho ha tingut més difícil ja que sols la pot fonamentar sobre posicionaments ètics, morals, ideològics… I ací tira-li garbes!
Doncs bé, si no s’ha pogut aconseguir la “unitat de les esquerres”, com a punt de partida s’ha bastit un ribàs entre Compromís i Podemos que no és poca cosa donades les dificultats per alçar-lo amb pedres de tota mena, des de pedra roja rodena, a la calissa, passant per la pedra d’esmolar, alguna condrita -vés a saber de quin meteòrit caiguda— pedra rodada per mil barrancs, pedra de panal, pedra de calç… Caguendena quina pena, sols ha faltat la pedra més important: la filosofal, que hagués fet possible la unitat total. Però ací estem. Què li farem?
Malgrat tot ja tenim ribàs i cal enfortir-lo, donar-li un poquet de tarús a partir de la base més ampla possible (la militància) , al davant la pedra grossa (candidates, candidats, dirigents, alcaldes, regidores i regidors, diputats…) alineada amb llances perquè ninguna se’n vaja de mare, i allò més important: darrera del ribàs tota la pedra menuda possible (votants, simpatitzants) que li dóna consistència, assentament, fa de filtre esmorteint les avingudes dels temporals adversos i el reforcen en prevenció de possibles solsides… d’això, de fer ribassos, en tic una certa experiència.
Arribats ací i immersos ja en la contesa electoral, aquest dies la premsa, la ràdio, la tele… estan capficats tot analitzant i dient la seua sobre la darrera enquesta del CIS. Com que tots els mitjans estan d’una manera o una altra en mans de la dreta, amb honroses excepcions com puga ser La Veu, Ràdio Klara i poca cosa més, cal anar directes al CIS on malgrat tot i la sofregida que li han pegat, hi ha coses que criden l’atenció, com ara, que el 42 % d’indecisos, que encara no saben o no diuen quina és la seua intenció de vot, i això fa trontollar la mateixa enquesta, el que sí sembla més clar són les tendències, i ací Compromís-Podemos i C’s, poden donar encara molt de si.
Una altra cosa que crida l’atenció és el fet que a les preguntes 11 i 12 del CIS sobre vot espontani i vot+simpatia, el PP trau el 18’6%; el PSOE el 18’9 %; C’s el 13’6% i Podemos el 7’9% al que caldria afegir els percentatges de les seues coalicions amb, Compromís (PV), Marea (Galiza) En Comú (Catalunya), que pot ser el fa pujar al voltant del 12 % d’intenció (?).
Amb tot això i amb allò altre del vot del record i d’altres índexs, fan el sofregit i ens sorprenen dient que el PP té una intenció de vot del 28’6 % (10 punts més) El PSOE 20’8 (no arriba a 2 punts més (?) C’s 19 (5’4 % més) Podemos i les respectives coalicions 15’7 (3’70 % més). Finalment, sobre aquesta base amb els correctors provincials (no costa en vots el mateix un diputat a Albacete que a Barcelona, per posar un exemple) donen el seu pronòstic estatal : PP (120-128) PSOE (77-89) C’s (63-66) Podemos+coaligats (45-49).
Pel que fa al PV, a les passades autonòmiques el PP va traure el 26,25 % el PSOE el 20’3, C’s el 12,31, Compromís el 18’19 i Podemos el 11,23, és a dir que Podemos + Compromís sumaren 29,42 % amb una participació al PV del 71,14% ( a les generals del 2011 la participació fou del 75’4%).
No dubte que C’s mossegarà nombrosos vots a un PP que va un tant desnortat i de capa caiguda, això són vots sociològicament de dreta a dreta. Fins i tot li arraparà vots —no massa— al PSOE, que aspira a salvar mobles i té el soto més o manco estabilitzat. Amb això C’s tindrà un creixement important al PV… però dubte molt que del 29’42 % dels electors de Compromís-Podemos puga rascar molta cosa, potser alguns “modernos” per allò de les modes… vés a saber, però això tampoc dóna per a molt.
Personalment pense i desitge que el proper dia 20-D “Compromís-Podemos. És el moment “ pot ser la força més votada al País Valencià amb més del 25% de l’electorat —diga el que diga el CIS amb els seus sofregits— i això sí, companyes i companys, depén moltíssim del nostre treball.
Em perdonareu però… torne al camp. Enguany a l’Espadà i la Calderona estem plegant la collita més impressionant d’olives que ningú puga recordar, fins i tot les oliveres perdudes entre pins tenen olives… jo, primari com sóc, ho interprete com un presagi natural de renaixença. Les oliveres ens marquen el camí, ens parlen, ens ajuden… jo les treballe, arregle ribassos, les esporgue, plegue les olives com feia mon pare, els iaos, els seus pares, els seus iaos. M’estime molt les oliveres, com m’estime molt el meu país.
