Pel que fa als resultats de l’esquerra, ben satisfactoris i prometedors com a primer pas dels nous temps que s’albiren, hem de dir que ha estat una veritable llàstima la no participació d’EU a la coalició Compromís-Podemos, cosa que ha estat possible i ben positiva a Galiza i Catalunya i veges per quina raó (?) no ha estat possible al País Valencià. Els uns i els altres ho sabran i ja ens ho explicaran —si són butxos i volen— i si no, és que els uns i altres són “peters” —pregue em perdoneu la llicència entre voler i volar, però ja em va bé, els coloms butxos volen lliures i altius i tenen tot el cel, sense fi, per a ells. Els “peters” són de vol curt, de teulat a teulat, de galeria a galeria… eren animals destinats a la cassola dels pobres per apaigavar la fam sense més pena ni glòria.
a la modesta galeria de casa. Sobre els nostres caps, el colomer de cria de butxos,
font bàsica d’alimentació familiar encara als anys 50 del passat segle. A l’esquerra les conilleres.
Allò més candent ara i ací, en passar millor o pitjor “la digestió” dels resultats electorals, —això va per rotgles— és la configuració, o no, del nou govern estatal: qui, com i amb qui, si algun partit és capaç de dur “el ram a beneir”, cosa que tampoc sembla fàcil. El president Ximo Puig, el passat diumenge a Madrid, en un rampell de sinceritat —conta el Levante— digué que el 20D «no ganó nadie y el que más perdió fue el PP».
Amb això es fa ben palés que el nou govern, si es constitueix, serà “un govern de perdedors” es mire per on es mire.
El PP amb el Mariano per davant, ho té ben cru. En 1976 es va editar un disc,“Forgessound”, on hi havia un pasdoble de J. Munárriz i L.E. Aute en plan “Nostradamus” que amb 40 anys d’antelació ja pronosticaren amb la precisió d’un rellotge suís el que passaria:
Mariano, Mariano, ¿Mariano? No te marcas un gol… des del verano.
Els que des del balcó de Gènova proclamaven amb gest forçat la victòria del PP, per vore si algú s’ho creia. Ara ja s’han adonat que eixa “victòria” és aigua en cistella”.
S’ha acabat l’etapa autista del PP i el seu cicle, i algú des de dins, li ho hauria de fer vore a Mariano: el seu temps està finit, forma part de la història embrutida del PP i les seues trames. Bye bye Mariano… Se fuerte Luís-Mariano! Home de vol curt com els “peters”: fes bondat i veste’n i no enterbolisques més la teua trista trajectòria.
El PSOE dintre de la seua monumental davallada, pensa que ha salvat els mobles —diuen uns—, d’altres, —una mena de colla d’apòstols, que al llenguatge modern anomenen “barones”— ben al contrari, li volen carregar el mort al Pedro Sanchez, “pedra sobre la qual no volen construir la Iglesia del PSOE” —tot parafrasejant Mateu l’Evangelista— i sembla que volen aprofitar l’avinentesa per deslliurar-se’n i quedar amb les mans lliures per arribar a acords amb el maligne, si fa falta i/o ho mana el “vedell d’or” —podeu posar el nom que cadascú crega: Mercados, Troika, Berlín, Brussel·les, IBEX, NYSE…—, atés que si no ho fan, i el Sánchez aconsegueix formar un govern alternatiu d’esquerres amb Podemos, EU, ERC…—com esperen les seues marejades bases d’arrel esquerrana que mai entendrien un pacte amb el PP— el canvi no sols vindria al governament de l’estat, també afectaria les estructures internes de poder del PSOE… tota una desfeta per a la vella i apoltronada “guàrdia baronitzada”.
Per entendre’ns, que el PP i C,s diguen que “Podemos promueve la ruptura de España” forma part del llenguatge que utilitzen per a les seues ensinistrades “masses”… que no donen per a molt més i ja els hi va bé.
Que això mateix ho diguen “los barones” o bisbes del PSOE que tant li fa, dóna la mesura del seu pelatge moral: endemés de falsejar i manipular la realitat, és un insult a la intel·ligència de les persones i una falta de respecte als seus militants que també saben llegir i tindre criteri propi.
Els de Podemos i les seues aliances electorals, van fent camí, i tenen moltes coses a dir i fer… endemés de ser els que millor van llegir allò del 15-M, també sembla que han llegit bé els resultats del 20-D. Siga quina siga la deriva final de pactes, o la possible convocatòria de noves eleccions, tenen molt a guanyar i poc a perdre.
Els de C,s s’han quedat a dos de val, en terra de ningú, del no-res… com els coloms descuats escapats del camp de tir, que volen erràticament, desorientats, sense destí momentani més enllà de salvar “les plomes”. Que ja és… O no?
I acabe amb el millor desig per a l’any nou i per a sempre: Salut i República!
